Cens de població i habitatges. 2025. Any d'arribada i residència anterior

A 1 de gener de 2025, residien a Catalunya 2 .039.015 persones nascudes a l'estranger. El 45,2% hi havien arribat per darrera vegada en el període 2020-2024, el 21,4% entre el 2011 i el 2019, el 25,8% entre el 2001 i el 2010 i el 7,6% hi va arribar abans del 2001.

L'anàlisi de l’any d’arribada per lloc de naixement mostra grans diferències: la majoria de les persones nascudes a Catalunya (92%) hi han viscut sempre, mentre que 8 de cada 10 persones nascudes a la resta d'Espanya hi van arribar abans del 2001. En canvi, l'arribada de les persones nascudes a l’estranger és més recent: 2 de cada 3 persones van arribar a Catalunya després del 2010.

Pel que fa a les persones nascudes a l'estranger, els anys d'arribada varien segons el país de naixement. Els països amb els percentatges més elevats de persones que han arribat a Catalunya en els darrers cinc anys són Colòmbia (50,7%), Ucraïna (58,2%), el Pakistan (55,8), Veneçuela (55,6%), Argentina (52,1%) i l’Índia (51,9%).

Pel que fa a la població de Catalunya a 1 de gener del 2025 (8.124.126 persones), el 13,3% dels residents a Catalunya s’hi han establert durant els darrers cinc anys. Les proporcions més altes es donen a les comarques del Barcelonès (19,7%), l’Aran (17,5%) i l’Alt Urgell (15,1%) i les més baixes al Lluçanès (6,7%) i el Moianès (6,9%).

Entre els municipis de més de 20.000 habitants, les proporcions més elevades d’habitants arribats a Catalunya durant el darrer quinquenni es donen a Lloret de Mar (24,1%), Salou (23,2%) i Barcelona (21,1%), mentre que les proporcions més baixes corresponen a Castellar del Vallès (4,2%), Sant Quirze del Vallès (5,0%) i Esparraguera (6,1%).

Si es té en compte l'any d'arribada al municipi de residència actual, tenint en compte la població que hi ha arribat de l'estranger o d’altres municipis catalans i espanyols, el 23,9% de la població s'hi ha instal·lat en els darrers cinc anys. Aquest percentatge supera el 25% en 417 municipis. Entre els municipis de més de 20.000 habitants, els valors més alts corresponen a Calafell (38,7%), Salou (35,4%) i Sitges (33,7%).

D'altra banda, el 27,5% de la població ha viscut sempre al mateix municipi des que va néixer. Els percentatges més alts corresponen a la Fatarella (61,1%), Batea (56,1%) i Cardona (54,4%) i els més baixos a la Vajol (5,6%), Capafonts (6,1%) i Mont-ral i Querol (6,8% amb tots dos casos). Entre els municipis de més de 20.000 habitants, els valors més alts són els de Tortosa (40,3%), Terrassa (38,8%) i Sabadell (38,1%), i els més baixos, els de Calafell (12,9%) i Salou (13,5%).

També s’ofereixen dades sobre el lloc de residència anterior, independentment de l'any de la migració. El 44,9% de la població nascuda a Catalunya sempre ha viscut al mateix municipi i el 44,7% vivia anteriorment en un altre municipi de Catalunya. El 49,9% de la població nascuda a Espanya vivia anteriorment en una altra comunitat autònoma i el 42,7% en un altre municipi de Catalunya. El 59,4% de la població nascuda a l’estranger vivia anteriorment a l’estranger i un 33,5% en un altre municipi de Catalunya.

Es poden consultar els principals indicadors inframunicipals (fins a nivell de secció censal) sobre l’any d’arribada a Catalunya i al municipi, a la secció Mapes del web de l’Idescat.