Metodologia

El Cens de població es defineix com el conjunt d'operacions que consisteixen a recopilar, resumir, valorar, analitzar i publicar les dades de caràcter demogràfic, cultural, econòmic i social dels habitants del país i de les seves divisions politicoadministratives referides a un moment donat. Aquesta operació va dirigida a les persones que resideixen en habitatges (ja siguin habitatges familiars o allotjaments) o en establiments col·lectius (hotels, residències, asils...)

Les característiques essencials que distingeixen el Cens de població i habitatges d'altres operacions estadístiques en l'àmbit demogràfic són les següents:

• enumeració individual (de persones i edificis),
• data de referència definida,
• universalitat (tothom ha de ser comptat),
• dades d'àrea petita (la informació s'ha de presentar desagregada geogràficament),
• periodicitat definida (un mínim de deu anys).

Els censos són recomptes exhaustius de la població i totes les persones interrogades tenen l'obligació de contestar amb exactitud. Els censos estan protegits i només se'n poden difondre dades com a informació de caràcter numèric agregat.

1. Estructura

L'estructura de la població és la composició d'una població segons les característiques demogràfiques (sexe, edat, estat civil, lloc de naixement, etc.) o socioeconòmiques (nivell d'instrucció, activitat econòmica, etc.).

El coneixement de l'estructura d'una població es fa a través del Cens de població que es duu a terme cada deu anys, i amb periodicitat anual a partir de l'any 2021. La data de referència del Cens fins al 1970 és el 31 de desembre, i els anys 1981 i 1991 és l'1 de març. Els anys 2001 i 2011 la data de referència és l'1 de novembre i els anys 2021 i següents és l'1 de gener. També ens proporciona informació de l'estructura demogràfica el Padró municipal d'habitants de 1975 (data de referència 31 de desembre) i 1986 (data de referència 1 d'abril). A més, l'any 1996, com que la legislació relativa als continguts del Padró endarreririen la disponibilitat d'informació bàsica per a la presa de decisions fins més enllà de l'any 2000, l'Idescat va fer una Estadística de població amb data de referència 1 de maig, considerada tècnicament com un cens.

Els qüestionaris utilitzats en els diferents censos i padrons no sempre han inclòs les mateixes preguntes ni els mateixos conceptes; per tant, hi pot haver variacions d'un any a l'altre, tal com s'indica a les descripcions de les diverses variables.

La informació que incorpora aquesta estadística sobre l'estructura de la població fa referència als censos de població de 1981, 1991, 2001, 2011 i 2021, als padrons municipals d'habitants de 1975 i 1986 i a l'Estadística de població de 1996.

A partir del Cens de població 2001 les xifres de població només tenen consideració estadística, és a dir, no són xifres oficials de població. Les xifres oficials són les que es deriven del procediment de gestió dels padrons municipals i que es publiquen anualment, amb referència a 1 de gener, mitjançant un reial decret a proposta de la presidència de l'INE i amb l'informe vinculant del Consell d'Empadronament.

1.1. Edat, sexe i estat civil

L'edat es refereix als anys complerts en la data de referència de cada operació estadística.

Pel que fa a l'estat civil, fins al 1986 la categoria "separats" comprèn tant la situació de dret com la de fet. A partir d'aquest any només comprèn els separats legalment. La categoria "divorciats" es recull a partir de 1986. L'any 2001 la variable "estat civil" no inclou les persones que viuen en establiments col·lectius.

1.2. Lloc de naixement

Respecte als nascuts fora de Catalunya l'agregació territorial no coincideix entre els diversos anys, per causa dels canvis en la diferent organització territorial de l'Estat.

1.2.1. Àmbits territorials comuns a tots els anys

• Andalusia. Províncies d'Almeria, Còrdova, Granada, Jaén, Sevilla, Màlaga, Cadis i Huelva.
• Aragó. Províncies de Saragossa, Osca i Terol.
• Astúries. Província d'Oviedo.
• Galícia. Províncies de la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra.
• Illes Balears.
• Illes Canàries.
• País Valencià. Províncies de Castelló, València i Alacant.
• Navarra. Província de Pamplona.
• Extremadura. Províncies de Càceres i Badajoz.
• País Basc. Províncies d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa.
• Ceuta i Melilla.
• Estranger

1.2.2. Àmbits territorials no comuns entre 1975 i la resta d'anys

• 1975 i 1981 (Regions)

  • Lleó. Províncies de Lleó, Zamora, Salamanca, Valladolid i Palència.
  • Castella la Nova. Províncies de Madrid, Toledo, Guadalajara, Conca i Ciudad Real.
  • Castella la Vella. Províncies de Santander, Burgos, Logronyo, Sòria, Segòvia i Àvila.
  • Múrcia. Províncies d'Albacete i Múrcia.

• 1986, 1991, 1996 i del 2001 en endavant (comunitats autònomes)

  • Cantàbria. Província de Santander.
  • Madrid. Província de Madrid.
  • Múrcia. Província de Múrcia.
  • Castella-La Manxa. Províncies de Ciudad Real, Albacete, Conca, Toledo i Guadalajara.
  • Castella i Lleó. Províncies de Lleó, Zamora, Salamanca, Palència, Valladolid, Àvila, Burgos, Segòvia i Sòria.
  • La Rioja. Província de Logronyo.

1.3. Nacionalitat

Per ciutadania s'entén la nacionalitat legal de cada persona. Un ciutadà és una persona que té la nacionalitat legal del país en què resideix i un estranger és una persona que no és nacional d'aquest país. Com que el país de nacionalitat d'una persona no necessàriament coincideix amb el del lloc de naixement, tots dos elements s'han de registrar en un cens. Per tant, s'han de recollir dades sobre la nacionalitat que permetin classificar la població del país en ciutadans de naixement o naturalització estrangers.

2. Coneixement del català

La realització dels censos lingüístics vinculats amb els censos generals de població permet fer un recompte exhaustiu de la població d'un territori i de les seves característiques demogràfiques, econòmiques i socials, entre les quals hi ha les de tipus lingüístic. Els censos ens proporcionen dades sobre la capacitat de comprendre, parlar, llegir i escriure en català. També permeten fer un tractament sistemàtic de les variables lingüístiques en relació amb la resta de variables censals.

La informació sistemàtica disponible sobre el coneixement del català a Catalunya comença l'any 1981 i a partir d'aquest any s'ha anat actualitzant amb periodicitat quinquennal. Amb anterioritat a aquesta data, i en ocasió de la renovació del Padró de l'any 1975, ja es va fer una primera avaluació estadística dels nivells de coneixement i sobre la llengua emprada en família, però aquesta estadística es va limitar a la demarcació provincial de Barcelona i a una fracció de la població municipal.

Els censos lingüístics de 1981 i 1986 van ser elaborats totalment per l'Idescat i es basaven en l'aprofitament estadístic de les renovacions quinquennals del Padró municipal d'habitants. Aquestes renovacions s'aprofitaven per recollir dades estadístiques que s'incorporaven en el qüestionari dels padrons dels municipis de Catalunya. Així, entre les preguntes que es van recollir i tabular de manera sistemàtica, hi havia les que feien referència a les habilitats següents: la comprensió (anys 1981 i 1986), la parla, la lectura i l'escriptura (any 1986); és a dir, la capacitat d'entendre, saber parlar, llegir i escriure la llengua catalana.

Posteriorment, amb el canvi de la normativa reguladora del Padró, els continguts del full padronal es van limitar exclusivament a les preguntes estrictament necessàries per al desplegament de les relacions juridicopúbliques entre l'Administració local i els ciutadans i, per tant, es van excloure expressament les preguntes amb finalitat estadística. Aquest fet va comportar que l'any 1991 —en què s'havien d'elaborar uns nous censos de població i habitatge— se signés un conveni de col·laboració entre l'Idescat i l'INE per a la realització dels censos de població i habitatge de 1991 a Catalunya i així poder donar continuïtat a les sèries estadístiques disponibles per a Catalunya, comarques i municipis.

Un aspecte particularment destacat del Cens lingüístic de l'any 1991 va consistir en l'elaboració per primera vegada d'un arxiu estadístic que vinculava la població censal amb les llars i famílies. Això va permetre situar els nivells de coneixement de català de la població en relació amb el seu entorn familiar més immediat. Aquest enfocament possibilitava, entre altres anàlisis, l'estudi d'aspectes relacionats amb la transmissió familiar de la llengua.

L'any 1996, s'havia de fer l'última renovació quinquennal del Padró municipal d'habitants segons la metodologia clàssica de fer un treball de camp per a la recollida dels fulls d'inscripció padronal. El Govern de Catalunya va aprovar la realització de l'Estadística de població de Catalunya com un treball paral·lel al de la renovació padronal de l'any 1996. L'Estadística de població, que tècnicament és un cens, tenia com a finalitat actualitzar les sèries estadístiques de població disponibles, entre les quals hi havia la del coneixement del català.

El Cens lingüístic del 2001 es va fer sota una òptica diferent de les anteriors, ja que l'Idescat no va intervenir en les fases de recollida i informatització dels censos de població. La comparació dels resultats del Cens lingüístic del 2001 amb els resultats dels anys anteriors va presentar limitacions, per l'escassa exhaustivitat: la manca de resposta total i la variable es van avaluar al voltant del 15% per al conjunt de Catalunya en el cas de les preguntes lingüístiques, mentre que en els anteriors censos lingüístics es van avaluar entre el 2% i el 3%. L'any 2001 la variable coneixement del català no inclou les persones que viuen en establiments col·lectius.

L'any 2007, l'Idescat va realitzar l'Enquesta demogràfica, amb l'objectiu central d'actualitzar la informació de les principals variables estructurals referides a la població, a les llars i famílies, i a l'habitatge. L'Enquesta va permetre mantenir actualitzades les variables clàssiques d'estructura demogràfica com ara l'estat civil, l'estructura familiar, les migracions, el nivell d'estudis, la relació amb l'activitat econòmica i l'habitatge i el coneixement de les llengües (català, castellà i aranès).

2.1. Cens 2011

A diferència dels censos anteriors, en què tota la població resident havia de respondre al qüestionari censal, les dades del Cens lingüístic 2011 s'han obtingut a partir d'una enquesta adreçada a una àmplia mostra de la població.

Aquesta nova metodologia suposa que la informació no es podrà oferir tan detallada territorialment com en els censos tradicionals anteriors.

Els resultats del Cens lingüístic 2011 precedeixen de la resposta de les persones de dos anys i més a les quals anava adreçada la pregunta "Quin és el vostre coneixement de la Llengua catalana?" a l'Enquesta de població i habitatge.

2.1.1. Definicions bàsiques

Les dades del Cens lingüístic corresponen a la població de dos anys i més. No s'inclou la població menor de dos anys perquè en aquest grup no es pot parlar, en sentit estricte, de comprensió d'una llengua.

La pregunta formulada en el qüestionari és la següent:

A partir de la tabulació de les respostes directes dels ciutadans, s'han definit unes categories creades per addició dels nivells de resposta directa, per tal d'oferir una visió sintètica de les competències lingüístiques de la població.

Entén el català

És capaç de comprendre una conversa sobre un tema corrent en català.

Sap llegir el català

És capaç de llegir textos corrents en català com anuncis, notícies de diari, etc.

Sap parlar el català

És capaç de mantenir una conversa en català sobre un tema corrent.

Sap escriure el català

És capaç de redactar notes, postals, etc. en català amb correcció suficient, encara que no sigui total.

2.1.2. Qualitat de la informació

Del total de persones de 2 anys i més que han respòs l'Enquesta de població i habitatges (610.214), només 22.225 han deixat de respondre la pregunta sobre el coneixement de la llengua catalana, la qual cosa suposa un nivell de no-resposta del 3,64%.

Quant a la validació dels registres amb resposta, s'han introduït dues normes de coherència: en primer lloc, per als menors de quatre anys no s'admeten les competències de lectura i escriptura; en segon lloc, si en la pregunta sobre el nivell d'instrucció s'ha respost que no se sap llegir o escriure, tampoc s'admeten les competències de lectura i escriptura. El nombre de casos que no compleixen la primera norma de validació és de 769, mentre que el nombre de casos que no compleixen la segona és de 396. Aquests casos (registres amb valors invàlids) passen a formar part del conjunt de registres sense resposta a imputar: 23.390, és a dir, un 3,83%.

Dels 23.390 registres a imputar, un 69% són persones nascudes a Catalunya, un 18% nascudes a la resta d'Espanya i un 14% nascudes a l'estranger. Distribuïts segons grans grups d'edat, un 27% correspon a menors de 15 anys, un 52% al grup de 15 a 64 anys i un 21% al de 65 anys i més. Segons àmbits territorials, l'Alt Pirineu i Aran és l'àmbit amb el percentatge de no-resposta més alt (amb un 4,6%), mentre que les Terres de l'Ebre és el que té el percentatge de no-resposta més baix (amb un 3,3%).

D'altra banda, en un cert nombre de municipis, la grandària efectiva de la mostra no ha estat suficient per assegurar la qualitat dels resultats estadístics, per la qual cosa s'han imputat les dades en els municipis següents: Aguilar de Segarra, Arres, Bausen, Bellprat, Canejan, Gisclareny, Granera, la Quar, Sant Esteve de la Sarga i Sant Jaume de Frontanyà.

2.1.3. Metodologia d'imputació

L'Idescat ha imputat els valors mancants o invàlids de la variable relativa al coneixement del català del Cens de població 2011 aplicant regressions logístiques. Aquesta metodologia consisteix a predir el valor d'una variable categòrica (en aquest cas les competències lingüístiques) en funció d'altres característiques de l'individu, com ara el sexe, l'edat, la nacionalitat, el lloc de naixement, el nivell d'estudis, l'any d'arribada a Catalunya i el nivell lingüístic de la seva secció censal.

2.1.4. Difusió de la informació

Els resultats relatius a les variables obtingudes del fitxer precensal (sexe, edat, nacionalitat i lloc de naixement) poden presentar diferències en les taules en què aquestes variables estan encreuades amb les característiques de la població (coneixement del català, estat civil, nivell d'instrucció, etc.), que s'han obtingut de la mostra que va formar part de l'operació Censos de població i habitatges 2011.

2.1.5. Visualització de dades

Dins el projecte de visualització de dades al web de l'Idescat s'han associat gràfics i mapes a algunes taules del Cens lingüístic.

S'ofereixen mapes de coropletes dels municipis, les comarques, les províncies i els àmbits del pla territorial. També s'ofereix visualitzar els mapes municipals de les comarques de Catalunya, de manera que la informació d'una determinada comarca es pot acompanyar d'un mapa de coropletes que representa la distribució de la variable en els seus municipis.

El procediment d'assignació de colors als mapes de coropletes és automàtic, en funció dels valors de la variable. Els valors extrems (inferiors al 5è percentil i superiors al 95è percentil) no s'han utilitzat en l'assignació de colors i s'agrupen respectivament en la categoria inferior (en color blanc) i superior (en color negre).

3. Llars i famílies

Aquesta estadística difon les dades bàsiques de les estructures familiars, a partir de l'arxiu normalitzat de llars i famílies procedent dels censos de població dels anys 1981, 1991, 2001, 2011 i 2021 i de l'Estadística de població 1996. Aquestes dades corresponen a la població enregistrada només en habitatges familiars.

3.1. Concepte de llars i famílies

El concepte de llars i de famílies ha variat en els diferents censos.

En els censos de població 2011 i 2021, una llar es defineix com el conjunt de persones que resideixen habitualment en el mateix habitatge. En els censos 1981 i 1991, una llar es defineix com el conjunt de persones (una o més) que resideixen en el mateix habitatge i que comparteixen les despeses comunes ocasionades per l'ús de l'habitatge o les despeses d'alimentació.

En els censos de població 2011 i 2021, una família està formada per un grup de persones (dues o més) que resideixen en el mateix habitatge i tenen vincles de parentiu, de sang o polítics, amb independència del grau. Les llars familiars poden estar compostes per una família o més. En els censos de població dels anys 1981 i 1991, una família està formada per un grup de persones (dues o més) que resideixen en el mateix habitatge, comparteixen algunes despeses comunes i tenen vincles de parentiu.

Les diferències entre llar i família són bàsicament dues:

• La llar pot ser unipersonal, mentre que la família ha de ser de dos membres, com a mínim.
• Els membres d'una llar amb dues persones o més no han de tenir vincles de parentiu necessàriament; en canvi els membres d'una família, sí.

Com a unitat jeràrquica intermèdia entre l'habitant i la família hi ha el nucli, que es correspon a una concepció restringida de la família, limitada als vincles de parentiu més estrets. Hi ha quatre tipus de nuclis:

1. Matrimoni o parella de fet sense fills
2. Matrimoni o parella de fet amb un fill o més
3. Mare amb un fill o més
4. Pare amb un fill o més

En els nuclis, els fills no han de tenir ni parella ni descendència, perquè si en tenen llavors es considera que formen ja que en aquests casos formarien part d'un altre nucli.

3.2. Tipus de llars

3.2.1. Tipus de llars per nombre de famílies

Les llars es classifiquen segons el nombre de famílies i el nombre i tipus de nucli.

• Llars no familiars

  • Unipersonals
  • Amb dues persones o més

• Llars familiars

  • Llars unifamiliars

    • Sense nucli

    • Amb un nucli

      • Matrimoni o parella de fet sense fills
      • Matrimoni o parella de fet amb un fill o més
      • Mare amb un fill o més
      • Pare amb un fill o més

    • Amb dos nuclis o més

  • Llars plurifamiliars

3.2.2. Tipus de llars per nombre i tipus de nucli

Les llars es classifiquen segons el nombre i tipus de nucli i la presència o l'absència d'altres persones.

Els nuclis poden estar compostos per un matrimoni o parella sense fills, un matrimoni o parella amb fills, o per un sol progenitor amb fills, denominats també monoparentals.

• Llars sense nucli

  • Unipersonals
  • De dues persones o més

• Llars amb un nucli

  • Matrimoni o parella de fet sense fills

    • Sense altres persones
    • Amb altres persones

  • Matrimoni o parella de fet amb un fill o més

    • Sense altres persones
    • Amb altres persones

  • Mare amb un fill o més

    • Sense altres persones
    • Amb altres persones

  • Pare amb un fill o més

    • Sense altres persones
    • Amb altres persones

• Llars amb dos nuclis o més

3.2.3. Tipus de llars per composició de la llar

Es classifiquen les llars segons el sexe i l'edat de les persones en les llars unipersonals, i la presència o absència de fills menors de 25 anys en les llars amb nuclis.

3.3. Definicions

Grandària de la llar

Nombre de persones que componen una llar.

Grandària mitjana de la llar

Quocient entre la xifra total de persones que viuen a la llar i el nombre de llars. Expressa el nombre mitjà de persones per llar.

Edat mitjana de la llar

Edat mitjana de totes les persones que viuen en una llar.

Família

Dues persones o més que resideixen en la mateixa llar i tenen vincles de parentiu, de sang o polítics, amb independència del seu grau.

Família nombrosa

Nucli en què la parella (o el pare o mare en els nuclis monoparentals) conviu amb tres fills o més que són comuns (o exclusius) i tenen les característiques següents: solters i menors de 21 anys o solters amb edats entre 21 i 25 anys que cursen estudis de FPII, FP superior, diplomatura, llicenciatura, arquitectura, enginyeria, doctorat, postgrau o equivalents. Aquesta definició és molt similar a la definició legal actualment en vigor, encara que no té en compte tots els matisos d'aquesta (per exemple, els relacionats amb la minusvalidesa d'algun dels fills).

Aquesta variable no inclou les famílies nombroses que en algun moment han complert aquestes condicions però que no ho fan actualment. Tampoc inclou les parelles que han tingut tres fills o més però que mai han complert les característiques anteriors o les parelles amb fills que mai han conviscut amb els seus pares al mateix temps.

Família reconstituïda

Família composta per una parella, els fills que un dels membres de la parella o tots dos tenien anteriorment i, si s'escau, els fills comuns.

Fills

El concepte de fills queda restringit als fills de qualsevol edat que convisquin amb els pares, que no tinguin una vinculació marital ni descendència.

En la identificació dels nuclis, la relació pare-fill sempre té preferència sobre la relació fill-pare; és a dir, si un fill no aparellat és a la vegada pare o mare d'un fill no aparellat, tots dos formen un nucli independent de tipus monoparental; per tant, el fill no aparellat deixa de formar part del nucli dels seus pares (que són els avis del seu fill).

La relació de parella sempre té preferència sobre la relació fill-pare o fill-mare; és a dir, si un fill té parella i conviu amb aquesta i els seus pares, tots dos formen un nucli independent (del tipus matrimoni o parella sense fills); per tant, el fill deixa de formar part del nucli dels seus pares.

Fills de la família nombrosa

Inclou únicament els fills computables al nucli de família nombrosa.

Generació

Per classificar les llars segons el nombre de generacions s'han tingut en compte les generacions contigües, és a dir, avi-pare-fill.

Llar

Conjunt de persones que resideixen habitualment en el mateix habitatge; per tant, el concepte de llar s'assimila al d'habitatge principal.

Hi ha dos tipus de llars: les unipersonals (formades per una sola persona) i les multipersonals (formades per dues persones o més).

Matrimoni

Unió legal de dues persones determinada per mitjans civils, religiosos o altres mitjans, reconeguts per la llei del país.

Nombre de fills del nucli

Total de fills del nucli, tant si són fills exclusius de la mare, del pare, o comuns.

Nucli

Unitat jeràrquica intermèdia entre l'habitant i la família. Pot ser de quatre tipus: parella sense fills; parella amb un fill o més; pare amb un fill o més i mare amb un fill o més.

Per formar part del nucli dels pares, els fills no han d'estar aparellats ni tenir fills.

Nucli monoparental

Nucli format per un sol progenitor i un fill o més.

Parella

Dues persones unides en matrimoni o parella de fet.

Parella de fet

Dues persones que conviuen juntes sense vinculació matrimonial.

Parella mixta

Parella en què un dels membres té una nacionalitat diferent de l'espanyola.

Persona de referència

Persona que s'ha escollit amb l'objectiu de facilitar la interpretació dels parentius i que ha de tenir una relació al més propera i directa possible amb la resta dels membres de la llar, de manera que els resultats siguin clars.

Persona principal

Pels censos de població del 1981 i el 1991 i l'Estadística de població 1996, la persona principal de la família és la que la resta de familiars li reconeixen aquesta qualitat. En els censos posteriors, aquest concepte va ser substituït pel de persona de referència.

Relació amb la persona de referència

Relació de parentiu de cada un dels membres de la llar respecte a la persona de referència. Si la persona de referència és el pare de la persona estudiada, la relació amb la persona de referència és de fill o filla.

4. Fecunditat de la població femenina

Històricament, els censos de població han inclòs preguntes sobre la fecunditat de la població femenina. Des de l'any 1920, s'ha preguntat sobre el nombre de fills nascuts vius i, a partir del 1930, sobre l'any de casament.

Cal recordar, a més a més, que aquest tipus de preguntes formen part de les recomanacions de les Nacions Unides pel que fa a l'obtenció d'informació censal adreçada a l'estudi de la fecunditat femenina.

4.1. Preguntes censals

La pregunta sobre el nombre de fills tinguts té diferències en la recollida de la informació dels darrers censos.

El cens del 1981 incloïa la pregunta únicament per a les dones que van estar o estaven casades i deixava de banda els naixements fora del matrimoni.

En el cens del 1991, la pregunta es va dirigir a totes les dones que havien tingut fills vius, fet que fa difícil la comparabilitat de les dades amb el cens anterior. La pregunta sobre fills nascuts vius es dirigia a totes les dones que en algun moment de la seva vida havien tingut almenys un fill nascut viu. A causa de la formulació de la pregunta, la "no resposta" i les mares sense fills no poden distingir-se. De fet, cal suposar que tota "no resposta" correspon a dones sense fills en el qüestionari censal.

Al Cens de població 2001, no es va incloure aquesta pregunta. L'any 2011, la pregunta es dirigeix a tota la població femenina de 16 anys i més i recull informació sobre el nombre de fills tinguts amb vida.

4.2. Conceptes bàsics

La pregunta sobre fills nascuts amb vida permet estudiar la fecunditat retrospectiva o fecunditat acumulada.

El quocient entre el total de fills tinguts per les dones d'una determinada edat al moment del cens i el total de dones de la mateixa edat, dóna el nombre mitjà de fills per dona per l'edat considerada i es denomina paritat mitjana.

La paritat mitjana és una mesura de la fecunditat acumulada al llarg de la vida al moment del cens per a les supervivents d'una cohort femenina definida segons el període de naixement, però no proporciona informació sobre el temps d'ocurrència dels naixements.

El nombre mitjà de fills segons l'edat de la mare pot calcular-se per diferents grups de dones segons algunes característiques, com per exemple l'estat civil, el nivell d'instrucció, la relació amb l'activitat, etc. A l'hora d'avaluar els resultats, cal tenir en compte que les característiques de les mares es refereixen al moment del cens i no al moment del naixement dels fills.

5. Habitatges

El coneixement del nombre d'habitatges i les seves característiques es fa a través dels censos d'habitatges, que es duen a terme cada deu anys conjuntament amb els corresponents censos de població. L'objectiu bàsic del Cens d'habitatges és determinar el nombre i les característiques dels habitatges existents en la data censal. Les dates censals són l'1 de març per als anys 1981, 1991, l'1 de novembre per al 2001 i el 2011 i l'1 de gener per al 2021.

5.1.Tipologia d'habitatges

En la tipologia d'habitatges és important distingir entre els habitatges principals, que corresponen a les llars, de la resta d'habitatges. En el curs de les diferents operacions censals la classificació dels habitatges segons la seva tipologia ha variat. En aquest apartat es presenten les classificacions d'habitatges adoptades en cadascun dels censos.

5.1.1. Cens 1981

Els habitatges es classifiquen en:

• Ocupats

  • Principals
  • Secundaris

• Vacants

5.1.2. Cens 1991

Els habitatges es classifiquen en:

• Habitatges familiars

  • Principals
  • Secundaris
  • Vacants
  • Altres (habitatges sense informació)

• Establiments col·lectius

• Allotjaments

5.1.3. Cens 2001

Els habitatges es classifiquen en:

• Habitatges familiars

  • Principals
    • Convencionals
    • Allotjaments

  • No principals

    • Secundaris
    • Vacants
    • Altres (habitatges sense informació)

• Establiments col·lectius

5.1.4. Cens 2011

Les dades de l'any 2011 provenen d'una enquesta per mostreig realitzada amb l'objectiu de conèixer les característiques de les persones i els habitatges.

Els habitatges es classifiquen en:

• Habitatges familiars

  • Principals

  • No principals

    • Secundaris
    • buits

• Habitatges col·lectius

5.1.5. Cens 2021

Classificació d'habitatges a partir de cadastre i altres registres administratius

Els habitatges es classifiquen en:

• Habitatges familiars:
  • Habitatges convencionals:
    • Habitatges principals
    • Habitatges no principals
  • Allotjaments
• Establiments col·lectius

Un habitatge familiar és principal quan és la residència habitual dels seus components. Si l'habitatge està ocupat només ocasionalment o no està ocupat es considera habitatge no principal. A partir dels registres administratius no es pot distingir entre habitatges secundaris i vacants.

En el cens 2021 hi ha altres diferències respecte el cens del 2011. La primera és que en el cens 2021 es comptabilitzen com a habitatges els registrats en el cadastre com a ús residencial i aquells que, essent classificats amb un ús cadastral diferent del residencial (oficines, hotels, locals), s'ha comprovat que constitueixen la residència d'una llar familiar en el moment censal. Per tant, a diferència del cens anterior, un immoble utilitzat com a consulta mèdica ubicat en un edifici residencial que en el cadastre figura amb clau d'ús residencial es comptabilitza com a habitatge en el cens 2021. En aquest sentit, les dades d'habitatges 2021 no són comparables als habitatges de 2011 donat que amb la informació cadastral no es pot determinar si un immoble que està declarat com a habitatge s'està emprant com a local.

La segona diferència és el fet que alguns locals comercials de peu de carrer es poden reconvertir en habitatges. Atès que aquesta conversió requereix d'autorització municipal i que el canvi d'ús es reflecteix en el cadastre, aquesta informació s'ha incorporat en el cens 2021. Així doncs, apareixeran (o desapareixeran) nous habitatges en edificis acabats respecte del cens anterior.

Classificació d'habitatges per intensitat d'ús de l'habitatge a partir del consum elèctric

Es classifiquen els habitatges a partir del consum elèctric anual. Les dades s'obtenen de les declaracions de consum d'energia elèctrica per part de les companyies subministradores.

Prenent com a base el consum elèctric, els habitatges es classifiquen en:

• Habitatges buits (consum elèctric inferior al llindar mínim)
• Habitatges d'ús molt baix (consum elèctric entre el llindar mínim i 250 kWh)
• Habitatges d'ús esporàdic (consum elèctric de 251 a 750 kWh)
• Habitatges d'ús habitual (consum elèctric de més de 750 kWh)

Es considera com a habitatge buit aquell que no disposa de contracte de subministrament elèctric o el consum total del qual registrat l'any precedent ha estat inferior al que un habitatge mitjà del mateix municipi tindria si s'ocupés durant 15 dies tot l'any. Es determinen llindars específics per a cada municipi perquè els consums mitjans varien molt per zones climàtiques, sent en general superiors en zones amb estius càlids.

No obstant això, per facilitar l'anàlisi, s'ha establert un altre llindar (fix per a tots els municipis) de 250 kWh que, de mitjana i de forma aproximada, correspondria al consum d'un habitatge que estigués ocupat durant un mes durant l'any. Als habitatges amb consum entre el llindar mínim i el llindar de 250 kWh se'ls ha catalogat com de consum molt baix.

Per la seva banda, els habitatges amb un consum de 251 kWh a 750 kWh s'han anomenat com d'ús esporàdic. En mitjana, correspondria a un ús de l'habitatge durant un període d'un a tres mesos en tot l' any.

5.2. Definicions

Habitatge familiar

Habitació o conjunt d'habitacions i les seves dependències que ocupen un edifici o una part que n'està estructuralment separada i que, per la forma en què van ser construïdes, reconstruïdes o transformades, es destinen a ser habitades per una o diverses persones, i, a més, en la data censal no s'utilitzaven per a altres fins. Dins d'aquest concepte es poden distingir:

• Habitatge principal: Habitatge familiar destinat durant tot l'any, o la major part d'aquest període, a residència habitual o permanent.
• Habitatge no principal (a partir del 2021): Habitatge familiar que està ocupat només ocasionalment o no està ocupat.
• Habitatge secundari (fins al 2011): Habitatge familiar ocupat temporalment en caps de setmana, vacances, etc.
• Habitatge vacant o buit (fins al 2011): Habitatge familiar que, sense trobar-se en estat ruïnós ni ser utilitzat com a residència principal o secundària, es troba deshabitat.

Establiment col·lectiu

Establiment destinat a ser habitat per un conjunt de persones que no constitueixen família, sotmeses a una autoritat o règim comú, o unides per objectius o interessos personals comuns. S'hi inclouen tant els establiments col·lectius en sentit estricte (convents, casernes, asils, residències d'estudiants, presons) com els hotels, pensions i establiments anàlegs on consta població de dret.

Allotjament

Recinte que no respon totalment a la definició d'habitatge familiar perquè és semipermanent, improvisat, mòbil o amb una destinació original diferent de la d'habitatge, però que, malgrat això, constitueix la residència habitual d'una o de diverses famílies en el moment censal.

Habitatge buit (segons consum elèctric)

Habitatge que no disposa de contracte de subministrament elèctric o amb un consum inferior a un llindar mínim municipal, que correspondria en mitjana al consum d'un habitatge del mateix municipi que estigués ocupat durant 15 dies tot l'any.

Habitatge d'ús molt baix (segons consum elèctric)

Habitatge amb un consum entre el llindar mínim i 250 kWh, que correspondria en mitjana al consum d'un habitatge que estigués ocupat durant un mes durant l'any.

Habitatge d'ús esporàdic (segons consum elèctric)

Habitatge amb un consum de 251 kWh a 750 kWh, que correspondria en mitjana al consum d'un habitatge que estigués ocupat durant un període d'un a tres mesos en tot l' any.

Habitatge d'ús habitual (segons consum elèctric)

Habitatge amb un consum superior a 750 kWh.

Nombre d'habitatges de l'edifici

Els edificis es classifiquen segons el nombre d'habitatges, i es distingeixen tres grups segons tinguin un, dos, tres habitatges o més.

Any de construcció de l'edifici

Any aproximat de construcció o última reforma substancial de l'immoble on estiguin situats. Es considera que una reforma és substancial quan les modificacions introduïdes són de tal naturalesa que pràcticament s'ha fet un edifici nou.

Règim de tinença dels habitatges principals

Es diferencien els habitatges en propietat d'algun dels membres de la llar, dels que es troben llogats i dels que facilita gratuïtament alguna institució o persona.

• Propietat: Propietat per compra pagada. L'habitatge és propietat d'algun dels seus residents i està totalment pagat. Per tant, aquesta resposta és vàlida encara que actualment l'habitatge sigui objecte d'algun gravamen (hipoteca, etc.), originat no per la compra d'aquest sinó pel fet que l'habitatge ha servit de garantia per a alguna altra operació.

  • Propietat amb pagaments pendents: Propietat condicionada a un compromís, escrit o verbal, d'efectuar pagaments ajornats per l'adquisició de l'habitatge.
  • Propietat per herència o donació: Aquesta forma d'accés a la propietat es preveu amb independència que l'habitatge pugui tenir qualsevol tipus de gravamen.

• Gratuïta: Gratuïta per empresa o raó de treball. Gratuïta per altres persones o institucions.

• De lloguer: Algun dels ocupants satisfà per l'ús de l'habitatge una quantitat anual o mensual, en metàl·lic o espècies, i independentment que tingui contracte o no.

Superfície útil

Superfície mesurada a dins dels murs exteriors de l'habitatge, la qual no comprèn els soterranis i les golfes no habitables. S'inclou dins d'aquesta superfície el 50% de la superfície de la terrassa si aquesta està coberta i no tancada, i el 100% si es troba tancada.

Habitació

Espai situat en un habitatge principal que té les característiques següents:

• Està tancat per parets, que s'alcen del terra fins al sostre i que tenen com a mínim 2 metres a partir del terra.
• Té una superfície suficient per donar cabuda a un llit de persona adulta (4 m² com a mínim).
• Té com a mínim dos metres d'alçada sobre la major part de la seva superfície. S'inclouen les cambres, sales d'estar, menjadors, salons, despatxos, sales d'esbarjo, cambres dels servents, cuina i qualsevol altre espai que compleixi els requisits bàsics enumerats abans.

Els soterranis, golfes i trasters només s'inclouen com a habitacions si junt amb els requisits bàsics:

• Estan integrats en l'habitatge (comunicats directament).
• Són utilitzats per a fins residencials o professionals.

Les terrasses es consideren habitacions si estan totalment tancades i compleixen els requisits bàsics per ser considerades com a tals.

Les cambres de bany, lavabos, comunes, etc. no es consideren habitacions, siguin quines siguin les seves dimensions. Tampoc no es consideren habitacions, encara que compleixen els requisits bàsics, els passadissos, terrasses obertes, galeries cobertes i el vestíbul.

Subministrament d'aigua

El sistema de subministrament d'aigua fa referència a la infraestructura que proporciona el subministrament d'aigua a l'habitatge.

Aigua calenta central

En un edifici, aigua obtinguda per mitjà d'una instal·lació fixa i comuna que subministra aigua calenta a tots o la major part dels seus habitatges.

Energia elèctrica

Quantia d'un subministrament d'electricitat expressada en kWh. Els habitatges es classifiquen segons tinguin o no energia elèctrica.

Gas per canonades

En un habitatge, gas distribuït per canonades el consum del qual és registrat per comptadors i és destinat a ús domèstic. S'inclouen, per tant, el gas ciutat, el gas propà i qualsevol altre tipus que compleixi les condicions exigides anteriorment.

Vàter

Cambra proveïda d'un dipòsit d'aigua amb un dispositiu que, en ésser accionat, fa rajar l'aigua dins la tassa on hom ha fet les deposicions, per tal de netejar-la.

Bany o dutxa fixos

En un habitatge, habitació amb una instal·lació fixa de banyera o dutxa i dotada d'aigua corrent situada a l'interior de l'habitatge.

Cuina

Habitació (o part d'aquesta) d'almenys 4 m² o 2 metres d'ample, concebuda o equipada per a la preparació d'aliments i utilitzada amb aquesta finalitat, independentment que sigui o no utilitzada com a menjador, dormitori o sala d'estar.

Línia telefònica

Aquesta variable té per objecte conèixer l'existència de línia de telèfon en els edificis, independentment del seu ús.

Internet

Disponibilitat d'accés a Internet.

Calefacció

Conjunt d'aparells o dispositius destinats a escalfar l'interior de l'habitatge o la major part d'aquest, a partir d'una font comuna d'alimentació que pot estar situada en el mateix habitatge, a l'edifici o fora d'aquest. Pot ser col·lectiva, individual o amb aparells mòbils o fixos.

Refrigeració

Conjunt d'aparells o dispositius destinats a disminuir la temperatura en tot l'habitatge o en alguna o algunes de les habitacions. No s'hi inclouen els ventiladors.

Dades de les llars

Dades que fan referència a, l'any d'arribada a l'habitatge (no a l'any de construcció), la disponibilitat d'una segona residència, l'habitatge familiar que s'utilitza de forma temporal durant un mínim de 15 dies a l'any, els dies d'utilització d'aquesta segona residència, la disponibilitat de vehicle i problemes de l'habitatge i de l'entorn. Només es disposen d'aquestes dades en el Cens d'habitatges del 2001.

6. Migracions

El Cens de població i habitatges de l'any 2011 en endavant inclou diferents preguntes relatives a la identificació del comportament migratori: el lloc de naixement, la residència 1 any abans i 10 anys abans, i l'any d'arribada a Espanya, a Catalunya, al municipi i a l'habitatge. Cadascuna d'aquestes preguntes, amb la comparació del lloc de residència en el moment censal, permeten obtenir diferents mesures de la migració. Cal tenir en compte que el Cens de població registra migrants, no migracions (és a dir, persones, no esdeveniments).

La informació de l'any d'arribada a Catalunya està disponible per als anys 1981, 1986, 1991, 1996, 2011 i 2021.

6.1. Definicions

Migrant

En general, es pot definir com a "migrant" tota persona que no ha residit sempre (des que va néixer) al lloc on residia en el moment censal. El concepte de "migrant" designa el desplaçament d'una persona produït per un canvi de residència, ja sigui intern (desplaçament d'un municipi a un altre dins el territori de Catalunya) o extern (provinent de fora de Catalunya).

Població nadiua

Aquest concepte és el complementari al de migrant i es refereix a les persones que han nascut a Catalunya.

Lloc de residència en una data fixa

Lloc on la persona censada residia habitualment n anys abans de la data de referència del cens, ja sigui al mateix país o a l'estranger. D'aquesta manera, es defineix com a "migrant" la persona que n anys abans residia en un lloc diferent al moment censal. Als censos de població 2011 i 2021 es va incloure una pregunta relativa a la residència un any abans del Cens i una altra en relació amb la residència 10 anys abans.

1. Lloc de residència 1 any enrere. Per al Cens de 2011, es defineix com a "migrant" la persona que en data 1 de novembre de 2010 residia en un lloc diferent a la data censal, és a dir, l'1 de novembre de 2011. Per al Cens de 2021, es defineix com a "migrant" la persona que en data 1 de gener de 2020 residia en un lloc diferent a la data censal, és a dir, l'1 de gener de 2021.
2. Lloc de residència 10 anys enrere. Per al Cens de 2011, es defineix com a "migrant" la persona que en data 1 de novembre de 2001 residia en un lloc diferent a la data censal, és a dir, l'1 de novembre de 2011. Per al Cens de 2021, es defineix com a "migrant" la persona que en data 1 de gener de 2011 residia en un lloc diferent a la data censal, és a dir, l'1 de gener de 2021. La referència temporal de 10 anys permet conèixer l'evolució dels fluxos migratoris durant el període intercensal.

Any d'arribada a Espanya

Recull informació sobre l'any en què es va fixar per última vegada la residència a Espanya. Proporciona informació de l'última migració procedent de l'estranger, i permet determinar els fluxos de persones, espanyoles o estrangeres, que han residit a l'estranger i classificar els migrants en relació amb l'any en què van arribar a Espanya.

Any d'arribada a Catalunya

Recull informació sobre l'any en què es va fixar per última vegada la residència a Catalunya. Els migrants es classifiquen en relació amb l'any en què van establir l'última residència a Catalunya.

Any d'arribada al municipi

Recull informació sobre aquelles persones que han canviat de municipi de residència, concretament se sol·licita l'any en què han fet l'últim trasllat. Permet conèixer els darrers moviments intermunicipals.

Any d'arribada a l'habitatge

Recull informació sobre l'any en què es va fitxar la residència a l'habitatge i permet conèixer el temps de residència a l'habitatge. El creuament amb l'any d'arribada al municipi permet determinar els moviments intramunicipals.

Característiques dels migrants

Les característiques de les persones migrants no són fixes, ja que poden canviar pel pas del temps, l'edat, o el mateix moviment migratori, l'ocupació, l'estatus familiar, etc. En avaluar els resultats, cal tenir en compte que les característiques dels migrants es refereixen al moment censal i no al moment de la migració.

7. Mobilitat obligada per treball o estudi

La informació dels censos de població referent a la localització de l'activitat econòmica de la població ocupada i a la localització del lloc d'estudi de la població estudiant permet conèixer la mobilitat obligada de la població, a partir de la comparació entre el lloc de treball/estudi i el lloc de residencia dels ocupats i estudiants. El cens de població també investiga característiques de la mobilitat, com ara els mitjans de transport utilitzats, el nombre de viatges i la durada del desplaçament, relacionant aquestes variables amb les característiques demogràfiques i econòmiques.

Les primeres dades de mobilitat obligada a Catalunya es remunten al 1986 i corresponen a l'explotació del Padró municipal d'habitants d'aquell any. Posteriorment s'ha publicat la mobilitat obligada a partir del Cens de població del 1991, de l'Estadística de població del 1996 i dels censos de població dels anys 2001 i 2011.

7.1. Cens del 2011

El model censal que ha seguit l'INE per elaborar a Espanya els Censos de població i habitatges 2011 consisteix en una operació que combina l'aprofitament dels registres administratius amb l'enquesta per mostreig i el recompte dels edificis. La disponibilitat del Padró municipal com a registre de població consolidat ha permès realitzar un cens d'aquestes característiques. Així doncs, a diferència dels censos anteriors, en què tota la població resident havia de respondre el qüestionari censal, les dades de mobilitat del 2011 s'han obtingut a partir d'una enquesta que a Catalunya s'ha adreçat a 622.070 persones entrevistades, xifra que representa el 8,3% de la població.

7.2. Metodologia

La població de referència per a l'estudi de la mobilitat obligada per motiu treball és la població ocupada resident (POR), tant les que treballen a fora com a dins de l'àmbit de residència.

Els llocs de treball localitzats (LTL) corresponen a les persones que treballen al propi àmbit de residència i les que s'hi desplacen des de fora per treballar-hi, però que resideixen en un altre àmbit. En les dades censals els LTL estan subestimats per dos motius: d'una banda, hi ha persones que es desplacen per treballar a diversos municipis, per la qual cosa no se'ls pot assignar un LTL. D'altra banda, no es disposa d'informació de la mobilitat obligada per raó de treball i estudis de persones que resideixen en altres comunitats autònomes i es desplacen a Catalunya per treballar o estudiar, per la qual cosa no és possible identificar la totalitat dels llocs de treball o estudi localitzats a Catalunya.

La mateixa anàlisi s'aplica a la població estudiant resident (PER) i als llocs d'estudi localitzats (LEL).

La unitat d'anàlisi a l'estadística de mobilitat obligada són les persones residents a Catalunya que treballen i les persones residents a Catalunya que estudien. En les edicions del 2001 i el 2011, quan una persona estudia i treballa alhora només ha de respondre a les preguntes de mobilitat relacionades amb la feina. Aquest criteri no es manté en les edicions anteriors. Així, en l'Estadística de població del 1996, el Cens del 1991 i el Padró municipal d'habitants del 1986 era la mateixa persona qui prioritzava quina de les dues activitats (treball o estudi) era la principal.

Respecte a l'edat, en totes les edicions l'estadística inclou la totalitat de persones que estudien o treballen, excepte l'any 2001, quan només es va recollir la informació per a la població de 16 anys i més.

En els censos del 2001 i el 2011, una part de la població ocupada i estudiant no ha de respondre a les preguntes específiques de mobilitat del qüestionari censal (mitjans de transport, nombre de viatges diaris, temps del desplaçament). Són les persones que:

• no es desplacen perquè treballen o estudien al mateix domicili;
• treballen o estudien en diversos municipis, de les quals només es coneix el municipi de residència, però no el de treball o estudi;
• tenen una segona residència des d'on es desplacen a treballar o estudiar, de les quals es coneix el municipi de residència i el de treball o estudi, però no es disposa del municipi de la segona residència origen del desplaçament.

Els mitjans de transport es pregunten de manera diversa al llarg de les diferents edicions. En els censos del 2001 i el 2011 es modifiquen les categories de recollida d'informació i és possible respondre fins a dues possibilitats referides als trajectes més llargs. El Cens del 1991 i l'Estadística de població del 1996 demanen el mitjà de transport més freqüent en el trajecte més llarg, i el Padró municipal d'habitants del 1986 només pregunta el mitjà de transport més freqüent.

Els censos del 2001 i el 2011 pregunten el nombre de viatges diaris, que es corresponen amb un d'anada i un altre de tornada, així com el temps de desplaçament des de casa al lloc de treball o estudi. Aquestes dues variables no són presents en les edicions anteriors.

7.3. Definicions i variables

Es defineixen les categories següents:

Residents ocupats/que estudien a dins

Persones que treballen/estudien en el mateix àmbit geogràfic de residència.

Residents ocupats/que estudien a fora

Persones residents en l'àmbit geogràfic seleccionat que treballen/estudien en un àmbit geogràfic diferent.

No residents ocupats/que estudien a dins

Persones que resideixen en un àmbit geogràfic diferent del seleccionat que treballen/estudien en l'àmbit geogràfic seleccionat.

Població ocupada/que estudia resident (POR i PER)

Població ocupada/que estudia resident = residents ocupats/estudiants a dins + residents ocupats/estudiants a fora + ocupats que es desplacen a diversos municipis.

Llocs de treball/estudi localitzats (LTL i LEL)

Llocs de treball/estudi localitzats = residents ocupats/estudiants a dins + no residents ocupats /estudiants a dins.

Diferència

Diferència que resulta entre els llocs de treball/estudi localitzats i la població ocupada/que estudia resident en un àmbit geogràfic.

No es desplaça

Treballen o estudien al mateix domicili.

No aplicable

Treballen o estudien en diversos municipis, tenen una segona residència al lloc de treball o estudi o no han contestat aquesta pregunta.

Mitjà de transport

En les edicions del 1986, el 1991 i el 1996 el mitjà de transport utilitzat en els desplaçaments s'agrupa en tres categories:

• Col·lectiu: autobús, tren, metro, autobús d'empresa, etc.
• Privat: cotxe, moto o bicicleta.
• Altres: a peu, no es desplaça i un percentatge reduït de respostes en blanc.

Censos del 2001 i el 2011:

• En cotxe o furgoneta com a conductor.
• En cotxe o furgoneta com a passatger.
• En autobús, autocar o microbús.
• En metro.
• En moto.
• Caminant.
• En tren.
• En bicicleta.
• Altres mitjans.

Tipus de transport

Taules que agrupen les categories de mitjans de transport dels censos del 2001 i 2011:

• Privat: cotxe o furgoneta com a conductor, cotxe o furgoneta com a passatger o moto, a més de les combinacions d'aquestes categories entre elles o amb no motoritzat (caminant o en bicicleta).
• Públic: autobús, autocar o microbús, metro o tren, a més de les combinacions d'aquests mitjans de transport entre ells, amb un de privat (cotxe o moto) i amb no motoritzat (caminant o en bicicleta).
• No motoritzat: caminant o en bicicleta i la seva combinació.

Nombre de viatges diaris

Es corresponen amb un d'anada i un altre de tornada. Les categories de tabulació són:

• No es desplaça: treballen o estudien al mateix domicili.
• Un de diari: un viatge d'anada i un altre de tornada.
• Dos o més viatges: més d'un viatge d'anada i tornada al dia.

Temps de desplaçament

El temps de desplaçament també es pregunta per primera vegada al Cens del 2001. Les categories de durada del trajecte són:

• Menys de 10 minuts.
• De 10 minuts a 20 minuts.
• De 21 minuts a 30 minuts.
• De 31 minuts a 45 minuts.
• De 46 minuts a una hora.
• D'una hora a una hora i mitja.
• Més d'una hora i mitja.

Branques d'activitat

La mobilitat obligada per raó de treball es presenta segons les branques d'activitat. La classificació d'activitats ha evolucionat al llarg del temps. La localització de l'ocupació per branques d'activitat utilitza la CCAE-74 en les edicions del 1986 i el 1991, i la CCAE-93 en les edicions del 1991, el 1996 i el 2001. El Cens del 2011 utilitza, per primera vegada, la classificació CCAE-2009 en una versió que agrupa les activitats en 10 categories.

Professió

La professió es refereix a la classe o tipus de treball exercit, amb independència de l'activitat del lloc on es treballa. Les classificacions d'ocupació utilitzades són la Classificació nacional d'ocupacions 79 (CNO-79), a un dígit, per als anys 1986 i 1991; la Classificació catalana d'ocupacions 94 (CCO-94) per als anys 1991, 1996 i 2001, i la Classificació catalana d'ocupacions 2011 (CCO-11) per a l'any 2011.

8. Estades en un segon municipi

Es considera que una persona ha tingut una estada en un segon municipi quan, els últims dotze mesos, ha passat 15 nits o més (consecutives o no) en un municipi d'Espanya diferent d'aquell on resideix habitualment o bé a l'estranger.

A les persones que han passat més de 14 nits en un altre municipi se'ls pregunta si en aquest lloc disposen d'una segona residència, ja sigui de propietat, de lloguer o cedida gratuïtament, per un temps superior als 14 dies.

9. Estudis

Els estudis de la població inclouen tres conceptes: el nivell de formació, els estudis en curs i el tipus d'estudis completats.

9.1. Població segons el nivell de formació

El nivell de formació es refereix al nivell d'estudis més alt assolit per la persona, estudiï o no en la data de referència. Aquesta informació es va recollir per als anys 1981, 1986, 1991, 1996, 2001,2011 i 2021. Hi ha diferències respecte a les preguntes i classificacions dels estudis que es van fer als diversos censos i padrons.

9.1.1. Cens de població 2021

L'estimació del nivell de formació s'obté de la integració de la informació relativa al nivell educatiu assolit més alt, recollida en els diferents registres administratius. Les fonts utilitzades per a aquesta integració són les següents:

• Padró municipal d'habitants
• Titulacions del Ministeri d'Educació i formació professional
• Cens de població 2001
• Cens de població 2011
• Sol·licitants d'ocupació del Servei Públic d'Ocupació Estatal
• Certificats de professionalitat del Servei Públic d'Ocupació Estatal
• Graduats universitaris
• Graduats no universitaris
• Registre central d'estrangers
• Contractes en vigor del Servei Públic d'Ocupació Estatal
• Matriculacions en el sistema educatiu en ensenyaments no universitaris del Ministeri d'Educació i FP
• Matriculacions en ensenyaments universitaris del Consell d'Universitats

Es considera que una persona ha assolit un determinat nivell de formació quan ha fet i ha aprovat tots els cursos d'aquest nivell i es troba en condicions d'obtenir el títol o diploma corresponent. Els estudis completats s'investiguen per a la població de 15 anys o més, d'acord amb la Classificació catalana d'educació 2020 adaptada (d'ara endavant CCED-2020 A), que consta dels nivells següents:

• 01: Analfabetisme
• 02: Estudis primaris incomplets
• 03: Educació primària
• 04: Primera etapa d'educació secundària i similar
• 05: Segona etapa d'educació secundària, amb orientació general
• 06: Segona etapa d'educació secundària, amb orientació professional
• 07: Educació postsecundària no superior
• 08: Ensenyaments de grau superior de formació professional, arts plàstiques i disseny, i esportius i equivalents; títols universitaris propis que requereixen el títol de batxillerat, de durada igual o superior a dos anys
• 09: Graus universitaris de fins a 240 crèdits ECTS, diplomatures, títols universitaris propis d'expert o especialista i similars
• 10: Graus universitaris de més de 240 crèdits ECTS, llicenciatures i equivalents
• 11: Màsters, especialitats en ciències de la salut pel sistema de residència i similars
• 12: Doctorat universitari

Nivell de formació assolit

S'ofereixen resultats per nivells de formació de la CCED-2020 (A), agregats en 4 categories:

• Educació primària o inferior (categories 01 a 03 de la CCED-2020 A)
• Primera etapa d'educació secundària i similar (categoria 04 de la CCED-2020 A)
• Segona etapa d'educació secundària i similar (categories 05 a 07 de la CCED-2020 A)
• Educació superior (categories 08 a 12 de la CCED-2020 A)

Nivell de formació ampliat assolit

S'ofereixen resultats per nivells de formació de la CCED-2020 (A). Per preservar el secret estadístic, s'han agrupat les categories 06 (Segona etapa d'educació secundària, amb orientació professional) i 07 (Educació postsecundària no superior), perquè aquesta última té pocs valors informats.

• Analfabetisme
• Educació primària incompleta
• Educació primària
• Primera etapa d'educació secundària i similar
• Segona etapa d'educació secundària, amb orientació general
• Segona etapa d'educació secundària, amb orientació professional
• Ensenyament de grau superior de formació professional i similars
• Graus universitaris de fins a 240 crèdits i similars
• Graus universitaris de més de 240 crèdits i similars
• Màster universitari i similars
• Doctorat universitari

9.1.2. Cens de població 2011

Es considera que una persona ha assolit un determinat nivell de formació quan ha fet i ha aprovat tots els cursos d'aquest nivell i es troba en condicions d'obtenir el títol o diploma corresponent. Aquesta variable s'investiga per a la població de 16 anys o més.

Comprèn:

• Analfabetisme: es considera que una persona és analfabeta quan no sap llegir ni escriure en cap idioma.
• Sense estudis: persones que saben llegir i escriure, però que van assistir menys de cinc anys a l'escola. Encara que aquesta categoria és equivalent a la d'"Estudis primaris incomplets" de la Classificació nacional d'educació (CNED), s'ha optat per mantenir la denominació a fi de facilitar la comparació amb els censos anteriors.
• Persones que van anar a l'escola cinc anys o més sense completar EGB, ESO o batxillerat elemental.
• Persones que van arribar al darrer curs d'ESO, EGB, batxillerat elemental o tenen el certificat d'escolaritat o d'estudis primaris.
• Batxillerat (LOE, LOGSE), BUP, batxillerat superior, COU o PREU.
• FP grau mitjà, FP I, Oficialia Industrial o equivalent, grau mitjà de música i dansa o certificats d'escoles oficials d'idiomes.
• FP grau superior, FP II, Mestratge Industrial o equivalent.
• Diplomatura universitària, arquitectura tècnica, enginyeria tècnica o equivalent.
• Grau universitari o equivalent.
• Llicenciatura, arquitectura, enginyeria o equivalent.
• Màster oficial universitari (a partir del 2006), especialitats mèdiques o anàlogues.
• Doctorat.

Graus

• Analfabetisme: es considera que una persona és analfabeta quan no sap llegir ni escriure en cap idioma.
• Sense estudis: persones que saben llegir i escriure, però que van assistir menys de cinc anys a l'escola. Encara que aquesta categoria és equivalent a la d"Estudis primaris incomplets" de la Classificació nacional d'educació (CNED), s'ha optat per mantenir la denominació a fi de facilitar la comparació amb els censos anteriors.
• Primer grau: persones que van anar a l'escola cinc anys o més sense completar EGB, ESO o batxillerat elemental.
• Segon grau: es considera que una persona té estudis de segon grau quan ha acabat ESO, EGB, batxillerat elemental o té el certificat d'escolaritat o d'estudis primaris, batxillerat (LOE, LOGSE), BUP, batxillerat superior, COU, PREU, FP grau mitjà, FP I, Oficialia Industrial o equivalent, grau mitjà de música i dansa, certificats d'escoles oficials d'idiomes, FP grau superior, FP II, Mestratge Industrial o equivalent.
• Tercer grau: es considera que una persona té estudis de tercer grau quan ha acabat una diplomatura universitària, arquitectura tècnica, enginyeria tècnica o equivalent, grau universitari, llicenciatura, arquitectura, enginyeria, màster oficial universitari, especialitats mèdiques o doctorat.

9.1.3. Cens de població 2001

Es considera que una persona ha assolit un determinat nivell de formació quan ha finalitzat i ha aprovat tots els cursos d'aquest nivell i es troba en condicions d'obtenir el títol o diploma corresponent. Els estudis completats s'investiguen per a la població de 10 anys o més i la seva classificació és la següent:

• Analfabetisme: es considera que una persona és analfabeta quan no sap llegir ni escriure en cap idioma.
• Sense estudis: persones que saben llegir i escriure, però que van assistir menys de cinc anys a l'escola.
• Primer grau: persones que van anar a l'escola cinc anys o més sense completar EGB, ESO o batxillerat elemental.
• ESO: inclou batxillerat elemental, ESO, EGB i Graduat Escolar.
• Batxillerat superior: inclou batxillerat superior, BUP, batxillerat LOGSE, COU i PREU.
• FP grau mitjà: inclou FP I, FP de grau mitjà, Oficialia Industrial i equivalents.
• FP grau superior: inclou FP II, FP de grau superior, Mestratge Industrial i equivalents.
• Diplomatura: inclou diplomatura, arquitectura tècnica, enginyeria tècnica, tres cursos aprovats de llicenciatura, tres cursos aprovats d'arquitectura i tres cursos aprovats d'enginyeria.
• Llicenciatura: inclou arquitectura, enginyeria i llicenciatura.
• Doctorat.

Graus

• Analfabetisme: es considera que una persona és analfabeta quan no sap llegir ni escriure en cap idioma.
• Sense estudis: persones que saben llegir i escriure, però que van assistir menys de cinc anys a l'escola. Encara que aquesta categoria és equivalent a la d'"Estudis primaris incomplets" de la Classificació nacional d'educació (CNED), s'ha optat per mantenir la denominació a fi de facilitar la comparació amb els censos anteriors.
• Primer grau (primaris): persones que van anar a l'escola cinc anys o més sense completar EGB, ESO o batxillerat elemental.
• Segon grau (secundaris): es considera que una persona té estudis de segon grau quan ha acabat ESO, EGB, batxillerat elemental, batxillerat superior, BUP, Batxillerat LOGSE, COU, PREU, FP de grau mitjà, FP I, Oficialia Industrial o equivalent, FP de grau superior, FP II, Mestratge Industrial o equivalent.
• Tercer grau: es considera que una persona té estudis de tercer grau quan ha acabat una diplomatura, arquitectura o enginyeria tècniques, tres cursos d'una llicenciatura, enginyeria o arquitectura, una llicenciatura, una enginyeria o el doctorat.

9.1.4. Estadística de població 1996

La pregunta de nivell de formació de l'Estadística de població de 1996 fa referència a la població de 10 anys o més. Es considera un nivell acabat quan s'han aprovat tots els cursos que inclou el nivell esmentat i, per tant, es pot obtenir el títol o diploma corresponent.

El nivell d'estudis es classifica en:

Sense titulació

• No sap llegir ni escriure o hi té dificultats: inclou les persones que no són capaces de llegir ni d'escriure, però que comprenen una breu i senzilla exposició de fets relatius a la seva vida corrent.
• Sense estudis: inclou les persones que saben llegir o escriure, però no han assistit a l'escola o hi han assistit menys de cinc anys. Els nens de 10 anys que encara cursaven el 5è d'EGB en la data censal estan inclosos en aquesta categoria.

Primer grau

• Primària o EGB 1a etapa completa: comprèn la iniciació professional (preaprenentatge industrial), cultura general, certificat d'estudis primaris i certificat d'escolaritat.

Segon grau

• Batxillerat elemental (general, laboral o tècnic), graduat escolar, EGB completa o ESO. Inclou també les persones que han completat els estudis de capacitació agrària, formació professional accelerada, auxiliars administratius, estudis eclesiàstics (humanitats) o grau elemental de conservatoris de música.
• Formació professional de primer grau o grau d'oficial.
• Formació professional de segon grau o grau de mestratge.
• Batxillerat superior, BUP o COU: inclou també les arts aplicades i oficis artístics, grau mitjà de conservatoris de música, escoles oficials d'idiomes, suboficials de l'exèrcit, auxiliars de vol i qualsevol altre estudi que exigeixi el títol de graduat escolar o equivalent per cursar-lo.

Tercer grau

• Diplomatura o altres titulacions mitjanes.
• Arquitectura i enginyeries tècniques i diplomatures (aprovat tercer curs complet) d'escoles tècniques superiors.
• Diplomatures d'escoles universitàries i diplomatures (aprovat tercer curs complet) de facultats i col·legis universitaris.
• Llicenciatura o doctorat.
• Arquitectura i enginyeries superiors.
• Llicenciatures universitàries.
• Titulacions d'estudis superiors no universitaris.
• Doctorats.
• Titulacions d'estudis de postgrau o d'especialització per a llicenciats.

9.1.5. Cens de població 1991

Al cens del 1991 el nivell de formació feia referència a la població de 10 anys o més. Es considera un nivell acabat quan s'han aprovat tots els cursos que inclou el nivell esmentat i, per tant, es pot obtenir el títol o diploma corresponent.

En aquest cens es van utilitzar les categories següents:

Sense titulació

• No sap llegir ni escriure: inclou les persones que no són capaces de llegir ni escriure una exposició breu i senzilla de fets relatius a la seva vida corrent.
• Sense estudis: inclou les persones que saben llegir i escriure, però no han assistit a l'escola o hi han assistit menys de cinc anys. Els nens de 10 anys que encara cursaven el 5è d'EGB en la data censal estan inclosos en aquesta categoria.

La suma de les dues categories anteriors ("No sap llegir ni escriure" i "Sense estudis") correspon a la de població sense titulació.

Primer grau

• Estudis primaris o cinc cursos aprovats d'EGB o equivalents: comprèn la iniciació professional (preaprenentatge industrial), cultura general, certificat d'estudis primaris i certificat d'escolaritat.

Segon grau

• Primer cicle

  • Batxillerat elemental (general, laboral o tècnic), graduat escolar, EGB completa o equivalents. Inclou també les persones que han completat els estudis de capacitació agrària, formació professional accelerada, auxiliars administratius, estudis eclesiàstics (humanitats) o grau elemental de conservatoris de música.

• Segon cicle

  • Formació professional de primer grau o Oficialia Industrial.
  • Formació professional de segon grau o Mestratge Industrial.
  • Batxillerat superior o BUP. Les persones que han fet COU, preuniversitari o l'accés a la universitat i no l'han aprovat, faran constar la titulació dels estudis complets del nivell anterior que posseeixin.
  • Altres titulacions mitjanes: inclou les arts aplicades i oficis artístics, grau mitjà de conservatoris de música, escoles oficials d'idiomes, suboficials de l'exèrcit, auxiliars de vol, etc., i qualsevol altre estudi que exigeixi el títol de graduat escolar o equivalent per cursar-lo.

Tercer grau

• Primer cicle

  • Arquitectura i enginyeries tècniques i diplomatures (aprovat complet de tercer curs) d'escoles tècniques superiors.
  • Diplomatures d'escoles universitàries i diplomatures (aprovat complet tercer curs) de facultats i col·legis universitaris.

• Segon cicle

  • Arquitectura i enginyeries superiors.
  • Llicenciatures universitàries.

• Tercer cicle

  • Doctorats.
  • Titulacions d'estudis de postgrau o d'especialització per a llicenciats.
  • Titulacions d'estudis superiors no universitaris: inclou ensenyament superior militar, nàutica, turisme, educació física, etc., i qualsevol altre estudi que exigeixi BUP i COU, batxillerat superior o formació professional de segon grau per cursar-lo.

9.1.6. Cens de població 1981

Els estudis completats es refereixen als estudis de més alt nivell assolit, amb independència que els hagin completat o no, especificant en tots els casos l'últim curs aprovat. Aquesta característica es va tabular per a la població de 10 anys o més. Els estudis es classifiquen de la manera següent:

• Analfabetisme

• Sense estudis

• Educació preescolar

• Ensenyament de primer grau

  • Educació General Bàsica, 1a etapa.
  • Educació especial.
  • Ensenyament primari.
  • Ensenyament d'iniciació professional (preaprenentatge industrial).
  • Estudis d'alfabetització d'adults.

• Ensenyament de segon grau, primer cicle

  • Educació General Bàsica, 2a etapa.
  • Estudis en conservatoris de música (grau elemental).
  • Estudis d'arts aplicades, oficis artístics i ceràmica.
  • Estudis de batxillerat elemental (general, laboral o tècnic).
  • Altres estudis mitjans elementals (capacitació agrària, formació professional accelerada (PPO), auxiliars administratius, cultura general, mecanografia, taquigrafia, etc.).

• Ensenyament de segon grau, segon cicle

  • Estudis de batxillerat unificat polivalent i Curs d'Orientació Universitària (BUP i COU).
  • Estudis de Formació Professional, 1r grau.
  • Estudis de Formació Professional, 2n grau i curs d'accés a la FP 2.
  • Estudis en conservatoris de música (grau mitjà).
  • Estudis per a l'accés a la universitat dels majors de 25 anys.
  • Estudis de batxillerat superior.
  • Estudis d'aprenentatge professional (Oficialia Industrial).
  • Estudis de mestratge professional.
  • Estudis de peritatge mercantil.
  • Altres estudis mitjans superiors (art dramàtic i dansa, secretariat i administració, escoles oficials d'idiomes, hostesses recepcionistes, tècnics en congressos, secretariat internacional, programadors d'aplicacions i de sistemes, comandaments intermedis, puericultura, radiotelegrafista, auxiliar de vol, etc.).

• Ensenyament de tercer grau (escoles universitàries o equivalents)

  • Estudis d'arquitectura o enginyeria tècnica.
  • Estudis empresarials.
  • Estudis de formació del professorat d'EGB.
  • Estudis d'infermeria (diplomats i ATS).
  • Estudis d'altres escoles universitàries (òptica, estadística i idiomes).
  • Estudis de nàutica (1r cicle).
  • Estudis eclesiàstics (filosofia).
  • Estudis de graduat social, assistent social i turisme.
  • Estudis de professorat mercantil.
  • Altres estudis de tercer grau no universitaris (professors d'educació física, estudis de gemmologia, professors d'ensenyaments de la llar, restauració, teràpia ocupacional, màrqueting, publicitat, relacions públiques, ciències del grafisme, pilot de vol, etc.).

• Ensenyaments de tercer grau universitari (facultats, escoles tècniques superiors o equivalents i postgraduats)

  • Estudis de facultats universitàries (inclou doctorat).
  • Estudis d'escoles tècniques superiors (inclou doctorat).
  • Estudis militars (acadèmies militars).
  • Estudis de conservatoris de música (grau superior).
  • Estudis de nàutica (2n cicle).
  • Estudis eclesiàstics (teologia i pastoral).
  • Altres estudis de tercer grau universitaris o equivalents (direcció d'empreses, cinematografia, intendents mercantils, actuaris d'assegurances, etc.).
  • Estudis de postgraduats i d'especialització.

• Ensenyaments no classificables per graus

• Ensenyaments no ben especificats

9.2. Població segons estudis en curs

Aquesta informació està disponible per als anys 1991, 2001, 2011 i 2021. Els censos de població incorporen una pregunta relativa als estudis en curs de les persones que en la data de referència es trobessin cursant estudis de qualsevol tipus. S'entén per estudis aquells que tenen un programa establert, una durada mínima de tres mesos i que estan associats a un centre d'ensenyament oficial o privat, encara que es tracti d'ensenyament lliure, a distància, per correspondència, etc.

Per a l'any 1991, els estudis en curs s'investiguen a tota la població i en el cas que es cursés simultàniament més d'un estudi calia fer constar només el considerat principal. Als censos del 2001 i el 2011 la pregunta s'adreça a les persones de 16 o més anys i és de resposta múltiple, i es podien senyalar un màxim de tres categories. Al cens de 2021 s'ofereix informació de les persones de 15 anys o més i d'un màxim de dues categories d'estudis simultanis.

9.2.1. Cens de població 2021

En el Cens de població 2021, les dades d'estudis en curs s'obtenen de les fonts administratives següents:

• Matriculacions en el sistema educatiu en ensenyaments no universitaris del Ministeri d'Educació i FP
• Matriculacions en ensenyaments universitaris del Consell d'Universitats

En el Cens de població 2021, per al nivell més alt d'estudis en curs s'ofereixen les categories següents:

• Primera etapa d'educació secundària i inferior
• Segona etapa d'educació secundària i educació postsecundària no superior
• Educació superior
• Estudia, però no consta tipus d'estudi
• No estudia

La informació ampliada per al nivell més alt dels estudis en curs preveu les categories següents:

• Educació primària o inferior
• Primera etapa d'educació secundària i similar
• Educació secundària obligatòria (4t curs)
• Ensenyaments de batxillerat i similars
• Ensenyaments de grau mitjà de formació professional i similars
• Ensenyaments de les escoles oficials d'idiomes
• Ensenyaments professionals de música i dansa i similars
• Ensenyament de grau superior de formació professional i equivalents
• Graus universitaris de fins a 240 crèdits i similars
• Graus universitaris de més de 240 crèdits i similars
• Màster universitari i similars
• Doctorat universitari
• Estudia, però no consta tipus d'estudi
• No estudia

La informació ampliada per al nivell d'altres estudis en curs preveu les categories següents:

• Educació primària o inferior
• Primera etapa d'educació secundària i similar
• Educació secundària obligatòria (4t curs)
• Ensenyaments de batxillerat i similars
• Ensenyaments de grau mitjà de formació professional i similars
• Ensenyaments de les escoles oficials d'idiomes
• Ensenyaments professionals de música i dansa i similars
• Ensenyament de grau superior de formació professional i equivalents
• Graus universitaris de fins a 240 crèdits i similars
• Graus universitaris de més de 240 crèdits i similars
• Màster universitari i similars
• No estudia o només cursa un estudi

Per a la població que cursa estudis universitaris, s'ofereixen resultats desagregats per les categories següents:

• Educació
• Arts i humanitats
• Ciències socials, periodisme i informació
• Administració d'empreses i dret
• Ciències naturals, matemàtiques i estadística
• Tecnologies de la informació i la comunicació
• Enginyeria, indústria i construcció
• Agricultura, silvicultura, pesca i veterinària
• Salut i benestar
• Serveis
• Desconegut o no especificat

9.2.2. Cens de població 2011

Per al Cens del 2011, els estudis en curs comprenen:

• ESO, educació secundària per a adults.
• Programes de qualificació professional inicial.
• Batxillerat.
• Grau mitjà d'FP, d'arts plàstiques i disseny i d'ensenyaments esportius o equivalent.
• Ensenyaments d'escoles oficials d'idiomes.
• Ensenyaments professionals de música i dansa.
• Grau superior d'FP, d'arts plàstiques i disseny i d'ensenyaments esportius o equivalent.
• Diplomatura universitària, arquitectura tècnica, enginyeria tècnica o equivalent.
• Estudis de graus universitaris i d'ensenyaments artístics o equivalents.
• Llicenciatura, arquitectura, enginyeria o equivalent.
• Màster oficial universitari, especialitats mèdiques o anàlegs.
• Doctorat.
• Altres cursos d'educació reglada (ensenyaments inicials per a adults…).
• Cursos de formació dels serveis públics d'ocupació.
• Altres cursos de formació no reglats.

9.2.3. Cens de població 2001

Per al Cens del 2001, els estudis en curs comprenen:

• Ensenyaments inicials per a adults (alfabetització, educació bàsica).

• Programes de garantia social.

• ESO, educació secundària per a adults.

• Batxillerat, BUP, COU.

• Escola Oficial d'Idiomes.

• Ensenyaments artístics de grau elemental o mitjà.

• Formació professional de grau mitjà o equivalent.

• Formació professional de grau superior, FP II o equivalent.

• Diplomatura universitària, arquitectura o enginyeria tècnica o equivalent.

• Llicenciatura universitària, arquitectura, enginyeria o equivalent.

• Estudis de postgrau, màster, MIR o anàlegs.

• Doctorat.

• Altres cursos de formació:

  • Curs de l'INEM, escola taller o un altre curs per a aturats.
  • Curs de formació promogut per l'empresa (només per a ocupats).
  • Altres cursos no esmentats abans (informàtica, preparació d'oposicions, etc.).
  • Idiomes en acadèmies, cursos culturals o recreatius, etc.).

9.2.4. Cens de població 1991

S'entén per estudis aquells que tenen un programa establert, una durada mínima de tres mesos i que estan associats a un centre d'ensenyament oficial o privat, encara que es tracti d'ensenyament lliure, a distància, per correspondència, etc.

Els estudis en curs es classifiquen en:

Ensenyament preescolar

• Educació preescolar (jardí d'infants i pàrvuls)

Ensenyament de primer grau

• EGB cicle mitjà (cursos 1r a 5è). Inclou ensenyament d'adults d'aquest nivell.
• Educació especial. Inclou ensenyaments dirigits a persones amb deficiències i inadaptacions.

Ensenyament de segon grau

• EGB cicle superior (cursos 6è, 7è i 8è). Inclou ensenyament d'adults d'aquest nivell.
• Formació professional de primer grau.
• Formació professional de segon grau.
• BUP i COU (inclou el Pla experimental de reforma d'ensenyaments mitjans i d'accés a la universitat).
• Altres ensenyaments de segon grau. Inclou arts aplicades i oficis artístics, conservatoris de música (grau mitjà), escoles oficials d'idiomes, suboficials de l'exèrcit, auxiliars de vol i qualsevol altre estudi que exigeixi el títol de graduat escolar o equivalent per cursar-lo.

Ensenyament de tercer grau

• Estudis d'arquitectura i enginyeria tècnica.
• Estudis d'altres escoles universitàries.
• Estudis de facultats o col·legis universitaris.
• Estudis d'escoles tècniques superiors (1r i 2n cicle).
• Estudis de doctorat.
• Estudis de postgraus o d'especialització per a llicenciats, màsters, especialistes o equivalents.
• Altres ensenyaments de tercer grau. Inclou ensenyament superior militar, nàutic, turisme, educació física i qualsevol altre estudi que exigeixi BUP, COU, batxillerat superior o formació professional de segon grau per cursar-lo.

Ensenyaments no classificables

• Formació professional ocupacional. Inclou els cursos del Pla nacional de formació i inserció professional en centres de l'INEM, centres col·laboradors, ajuntaments, empreses, etc.
• Altres ensenyaments.

9.3. Població segons tipus d'estudis completats

Aquesta informació està disponible per als censos de població del 2001 i 2011 i es presenta per a la població de 16 anys o més.

9.3.1. Cens de població 2011

Correspon únicament a les persones que han aconseguit el nivell d'estudis de Formació Professional (mitjana i superior), estudis universitaris de primer i segon cicle (diplomatures, enginyeries tècniques, llicenciatures i enginyeries) o de tercer cicle (doctors). Si se n'han estudiat diversos s'ha de respondre només una opció.

• Educació (magisteri, educació infantil, pedagogia, etc.).
• Arts i humanitats (història, llengües, imatge i so, etc.).
• Dret i ciències socials (administració, psicologia, economia, periodisme, etc.).
• Ciències (biologia, química, física, matemàtiques, etc.) i informàtica (inclosa enginyeria informàtica).
• Arquitectura, construcció, formació tècnica i indústries (mecànica, metall, electrònica, disseny, confecció, alimentació, etc., incloses enginyeries d'aquests camps).
• Agricultura, ramaderia, pesca o veterinària (inclosa enginyeria agrònoma o similar).
• Salut i serveis socials (medicina, infermeria, farmàcia, treball social, etc.
• Altres serveis (turisme, hoteleria, perruqueria, ensenyament nàutic o militar, etc.).

9.3.2. Cens de població 2001

Correspon únicament a les persones que han aconseguit el nivell d'estudis de Formació Professional (mitjana i superior), estudis universitaris de primer i segon cicle (diplomatures, enginyeries tècniques, llicenciatures i enginyeries) o de tercer cicle (doctors). Si se n'han estudiat diversos es referirà al principal o al més recent.

• Dret.
• Magisteri, educació infantil, etc.
• Ciències socials (administració, psicologia, economia, periodisme, etc.).
• Arts i humanitats (història, llengües, imatge i so, etc.).
• Informàtica.
• Enginyeries.
• Formació tècnica i indústries (mecànica, metall, electricitat, dibuix tècnic, confecció, alimentació, etc.).
• Ciències (biologia, química, física, matemàtiques, etc.).
• Arquitectura o construcció.
• Agricultura, ramaderia, pesca o veterinària.
• Salut, serveis socials (medicina, infermeria, farmàcia, treball social, etc.).
• Altres serveis (turisme, hostaleria, perruqueria, ensenyament nàutic o militar, etc.).

10. Relació amb l'activitat econòmica

10.1. Cens de població 2021

Es proporciona informació sobre la situació actual de tota la població de 16 anys o més respecte a l'activitat econòmica, basada en la setmana anterior a la data de referència del Cens (en aquest cas, es refereix a la darrera setmana de l'any 2020).

Les fonts de l'estimació de les dades sobre la relació amb l'activitat econòmica provenen de la integració de diferents registres administratius:

• Fonts laborals i econòmiques:
  1. Treballadors que cotitzen a la Seguretat Social i que estaven d'alta durant la setmana prèvia a l'1 de gener de cada any
  2. Demandants d'ocupació del Servei Públic d'Ocupació Estatal
  3. Funcionaris que no cotitzen a la Seguretat Social i que pertanyen a les mutualitats MUFACE, MUGEJU I ISFAS
  4. Persones del règim de la Seguretat Social que van cobrar una pensió (INSS)
  5. Persones que cobren una pensió però que no són del règim de la Seguretat social
• Altres fonts:
  1. Matriculacions en el sistema educatiu
  2. Informació tributària

S'ofereixen resultats desagregats per les categories següents:

• Població activa
  • Ocupada
  • Desocupada
• Població inactiva
  • Pensionista d'invalidesa
  • Pensionista de jubilació, prejubilació
  • Estudiant
  • Una altra situació d'inactivitat

10.2 Censos de població anteriors

La població econòmicament activa està integrada per les persones de tots dos sexes de 16 anys o més que en la setmana de referència del Cens o Padró es dedicaven a la producció de béns i serveis, en situació d'ocupats, desocupats amb una ocupació anterior o desocupats que buscaven ocupació per primera vegada.

La població econòmicament inactiva està integrada per aquelles persones no comptabilitzades com a població activa (jubilats, estudiants, persones que es dedicaven a les feines de la llar, etc.).

En les diverses estadístiques el concepte "ocupat" no sempre ha estat el mateix, tal com s'explica a continuació.

10.2.1. Ocupats (1986)

Persones que en la setmana de referència van treballar en les feines següents:

• Un ofici, professió o lloc de treball remunerat. Comprèn les persones que van treballar en la setmana de referència i les que van estar absents del lloc de treball per vacances, malaltia, conflicte laboral, mal temps o incidències tècniques.
• Una empresa familiar amb 15 hores setmanals no remunerades o més de 15. En aquest cas, s'inclouen les persones que treballen en una empresa o establiment d'un familiar amb qui conviuen sense rebre una remuneració reglamentada.

10.2.2. Ocupats (1991, 1996 i 2001)

Persones que en la setmana de referència van treballar almenys 1 hora i persones que van estar absents del lloc de treball per vacances, malaltia, conflicte laboral, mal temps o incidències tècniques.

Les dades dels censos 2001 i 2011 no són del tot comparables perquè la pregunta sobre la relació amb l'activitat econòmica no té les mateixes opcions de resposta possible: l'any 2011 no hi havia les opcions "feines de la llar" ni "reben algun tipus d'ensenyament", per la qual cosa es va fer una pregunta específica a part per a aquestes opcions.

• Relació amb l'activitat econòmica 2011: En quina situació laboral estàveu la setmana passada?
  • Ocupat (vau treballar almenys 1 hora) o temporalment absent de la feina:
    • a temps complet
    • a temps parcial
  • Desocupat que ha treballat abans
  • Desocupat que cerca la primera feina
  • Persona amb invalidesa laboral permanent
  • Jubilat, prejubilat, pensionista o rendista
  • Una altra situació
• Relació amb l'activitat econòmica 2001: En quina d'aquestes situacions es trobava la setmana passada?
  • Rebent algun tipus d'ensenyament (inclou també llars d'infants, acadèmies, empreses...)
  • Ocupat: va treballar almenys 1 hora o temporalment absent de la feina
  • Desocupat que cerca la primera feina
  • Desocupat que ha treballat abans
  • Cobrant una pensió d'incapacitat permanent o invalidesa
  • Cobrant una pensió de viduïtat o orfandat
  • Cobrant una pensió de jubilació o prejubilat
  • Fent tasques de voluntariat social
  • Necessitant ajut per fer activitats bàsiques (rentar-se, vestir-se, desplaçar-se...)
  • Fent o compartint les feines de la llar
  • Una altra situació (menors sense escolaritzar, rendistes...)

10.3. Branques d'activitat

Les branques d'activitat es presenten segons la Classificació d'activitats econòmiques. Adaptació normalitzada de la Clasificación nacional de actividades económicas 74 (CNAE74) pels anys 1986 i 1991. La Classificació catalana d'activitats econòmiques 93 (CCAE93) s'ha utilitzat per a les taules corresponents als anys 1996 i 2001. Per a les taules de l'any 2011 s'ha fet servir la Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009 (CCAE-2009).

10.4. Professió

La professió es refereix a la classe o tipus de treball exercit, amb independència de l'activitat del lloc on treballa. Les professions es presenten segons la Classificació nacional d'ocupacions 79 (CNO79), a un dígit, pels anys 1986 i 1991. La Classificació catalana d'ocupacions 94 (CCO94) s'ha utilitzat per a les taules corresponents als anys 1996 i 2001. Per a les taules del 2011 s'ha fet servir la Classificació catalana d'ocupacions (CCO-2011).

10.5. Situació professional

La situació professional es refereix a la relació dels ocupats amb els mitjans de producció i amb el lloc de treball. Les possibles respostes van ser les següents:

• Empresari, professional o treballador per compte propi que té personal ocupat.
• Empresari, professional o treballador per compte propi que no té personal ocupat.
• Treballador per compte d'altri fix o indefinit.
• Treballador per compte d'altri eventual o temporal.
• Altres situacions: ajut familiar o membres de cooperatives.

10.6. Feines no remunerades

En el Cens de població 2011 es pregunta a les persones de 16 anys o més si la setmana de referència va realitzar determinades tasques sense rebre diners a canvi. Les tasques consistien en cuidar menors de 15 anys, cuidar persones amb problemes importants de salut, fer tasques benèfiques o de voluntariat social i encarregar-se de la major part de les tasques domèstiques de la llar.

11. Població en establiments col·lectius

11.1. Cens de Població i Habitatges 2011

La informació de la població que resideix en establiments col·lectius s'obté de l'Enquesta de col·lectius, que forma part del conjunt d'operacions que constitueixen els Censos de població i habitatges 2011. El cens va dirigit a les persones que resideixen tant en habitatges familiars com en establiments col·lectius (hotels, residències de persones grans, casernes, convents...). Atès que els establiments col·lectius presenten característiques específiques, es van investigar mitjançant una operació de camp independent.

11.1.1. Marc de l'Enquesta de col·lectius

L'Enquesta de col·lectius utilitza com a marc el directori de col·lectius obtingut de diferents fonts, aprofitant la informació disponible de l'INE, tant del cens anterior com de diverses enquestes (per exemple, l'Enquesta d'allotjaments turístics o l'Enquesta de discapacitat EDAD-08) i de directoris facilitats per organismes externs com el Ministeri de Defensa.

El disseny mostral de l'operació depèn del tipus de col·lectiu. En els col·lectius del primer grup (hotels, pensions o similars) es va incloure un mòdul en les enquestes d'ocupació hotelera del mes d'octubre de 2011 realitzades per l'INE per determinar si hi havia persones residint-hi habitualment, de manera que només aquests establiments fossin investigats a l'Enquesta de col·lectius.

Sobre el directori previ d'establiments col·lectius es fa una investigació exhaustiva per a tots els tipus d'establiments excepte els hotels, pensions i similars, que s'investiguen mitjançant una mostra. Dins de cada col·lectiu es fixa un llindar de persones a investigar en funció de la grandària (nombre de persones que hi resideixen) de l'establiment, i en els casos en què el nombre de persones del col·lectiu supera aquest llindar se selecciona una mostra de persones. S'utilitza un factor d'elevació per als centres per donar tractament a la no resposta i un factor d'elevació per a les persones. Els establiments del tipus hotels i anàlegs tenen un factor d'elevació diferent de la resta de col·lectius, ja que es té en compte no només l'ajust de no resposta, sinó també la probabilitat de selecció en les mostres d'ocupació turística.

11.1.2. Definició

L'habitatge col·lectiu o establiment col·lectiu és un habitatge destinat a ser ocupat per un grup de persones sotmeses a una autoritat o règim comú que no es basa en vincles familiars o de convivència.

11.1.3. Àmbit poblacional i temporal

La població objecte d'estudi de l'Enquesta de col·lectius és el conjunt d'establiments col·lectius de tot el territori que tenen almenys un resident en la data de referència censal, l'1 de novembre del 2011. Aquesta enquesta permet determinar el nombre d'establiments col·lectius en la data de referència censal i el seu tipus, així com les característiques demogràfiques bàsiques de les persones que hi resideixen. Aquestes variables i el seu nivell de desagregació, menor que en el cas de la població que viu en habitatges familiars, estan recollides en la reglamentació desenvolupada per la Unió Europea a excepció del tipus d'establiment, que s'inclou atenent exclusivament necessitats d'usuaris nacionals.

Es consideren establiments col·lectius tant els habitatges col·lectius en sentit estricte (convents, casernes, residències de persones grans, hospitals de llarga estada, presons...) com els hotels, pensions i establiments anàlegs, sempre que almenys una persona hi resideixi habitualment. Si en la data de referència censal, 1 de novembre del 2011, no hi ha persones residint-hi habitualment no es considera establiment col·lectiu sinó local. Aquesta precisió s'introdueix per recomanacions internacionals i així figura en el reglament censal.

11.1.4. Tipus d'establiments col·lectius

Es consideren els tipus d'establiments col·lectius següents:

• residències de gent gran
• institucions sanitàries (hospitals psiquiàtrics o de llarga estada)
• institucions per a persones amb discapacitat
• institucions d'assistència social a la infància, joventut...
• institucions religioses (monestirs, abadies...)
• establiments militars (casernes...)
• institucions penitenciàries (presons, centres de menors...)
• altres tipus de col·lectius (hotels o anàlegs i residències de treballadors)

En el col·lectiu d'hotels o anàlegs, a diferència de la resta, és freqüent que no hi hagi persones residint amb caràcter habitual, sinó simplement passant temporades. D'acord amb les definicions censals, en aquests casos no es consideren col·lectius sinó locals.

A diferència de censos anteriors, en aquest no es consideren establiments col·lectius els tipus següents:

• col·legis majors i residències d'estudiants, ja que els estudiants, d'acord amb el reglament censal, s'han de censar a la residència familiar;
• hospitals generals i especials de curta estada on no hi ha ningú residint habitualment, ja que les estades en aquests hospitals són inferiors a 12 mesos;
• albergs de persones en situació d'exclusió social, ja que es considera que les persones que hi acudeixen disposen d'una residència o són persones sense llar;
• els internats, acadèmies i escoles militars o seminaris, perquè en tots aquests casos els residents s'han de censar a l'habitatge familiar.

11.1.5. Temes investigats

El qüestionari dirigit als establiments col·lectius va incloure les variables següents: sexe, edat, estat civil, lloc de naixement, nacionalitat, residència fa un any, nivell d'instrucció i relació amb l'activitat.

11.1.6. Població resident i població empadronada

En el cens del 2011 s'introdueix una novetat important a l'hora de censar la població resident en establiments col·lectius, que és necessària tenir en compte per comparar amb el cens del 2001 i també per analitzar les xifres de població resident en habitatges familiars.

Es considera resident en un establiment col·lectiu aquella persona que hi porta residint o espera residir-hi un any, independentment de la seva situació d'empadronament, però també es pregunta a les persones per aquesta circumstància. Així, es determina que, si bé resideixen en establiments col·lectius 75.710 persones, només 46.903 hi estan empadronades.

Atès que el cens de població es construeix a partir d'un tractament de fitxers que deriva del padró d'habitants, les persones residents en habitatges familiars es compten on figuren empadronades. Així, les 28.806 persones (la resta de les dues xifres anteriors) que resideixen en establiments col·lectius on no hi estan empadronades es compten com a residents en els habitatges familiars on figuren empadronats, per tal d'evitar comptar-los dues vegades.

11.2. Cens de Població i Habitatges 2021

En el cens de població 2021 s'ha considerat resident en un establiment col·lectiu aquella persona que hi està empadronada. Això representa una novetat important a l'hora de censar la població resident en establiments col·lectius, que és necessari tenir en compte per comparar el cens amb el del 2011 i del 2001. En els censos anteriors es comptabilitzava una persona com a resident en un establiment col·lectiu si hi residia o si esperava residir-hi un any, independentment de la seva situació d'empadronament. El fet que es consideri com a residents en establiments col·lectius només les persones que hi estan empadronades, pot donar lloc a xifres dispars respecte a censos anteriors, com en el cas de les residències de gent gran i les presons.

La informació de la població resident en establiments col·lectius del Cens de Població i Habitatges per al 2021 s'ha obtingut a partir del padró d'habitants i de fonts administratives. Per a cada persona es proporciona la mateixa informació que l'obtinguda per als residents en habitatges familiars, així com les tipologies dels establiments en què resideixen.

11.2.1. Definició

Un establiment col·lectiu és un establiment destinat a ser habitat per un conjunt de persones que no constitueixen família, sotmeses a una autoritat o règim comú, o unides per objectius o interessos personals comuns. S'hi inclouen tant els establiments col·lectius en sentit estricte (convents, casernes, asils, residències d'estudiants, presons) com els hotels, pensions i establiments anàlegs on consta població de dret.

11.2.2. Tipus d'establiments col·lectius

En el cens 2021 els establiments col·lectius s'han classificat en:

• Residències i habitatges tutelats per a gent gran
• Centres residencials per a persones amb discapacitat
• Institucions sanitàries
• Establiments hotelers i similars
• Institucions d'assistència social a la infància, la joventut i les dones
• Altres institucions d'assistència social (exclusió social, persones sense llar)
• Residències d'estudiants, col·legis i residències de treballadors
• Institucions religioses, militars i penitenciàries
• Altre tipus d'establiments o tipologia desconeguda

11.2.3. Variables disponibles

S'ofereix la informació d'acord amb les variables següents: sexe, edat, estat civil, lloc de naixement, nacionalitat, nivell de formació assolit, relació amb l'activitat econòmica, lloc de residència 1 any enrere i grandària del municipi.

12. Creixement intercensal de la població

Per conèixer quina ha estat l'evolució demogràfica recent i, concretament, el creixement del nombre d'habitants, s'estableixen períodes que estan condicionats per l'existència de recomptes censals/padronals. En el cas de Catalunya, les xifres de població s'obtenen dels censos de població de 1991, 2001, 2011 i 2021 en endavant, del Padró municipal d'habitants de 1986 i de l'Estadística de població de 1996. El creixement intercensal de la població es calcula a partir de la diferència entre les poblacions a final i inici del període.

El creixement de la població té dos components: el moviment natural (naixements i defuncions) i el moviment migratori (entrades i sortides per migració). L'addició d'aquests components dona com a resultat el creixement demogràfic total d'una població en un període de temps determinat.

S'ofereixen resultats en valors absoluts i en taxes mitjanes anuals per als períodes 1986–1991, 1991–1996, 1996–2001,2001–2011 i 2011–2021.

Atès que en el transcurs dels diversos períodes intercensals hi ha municipis que s'han segregat o fusionat, la informació es refereix només als municipis que no han sofert alteracions al llarg de cada període.

12.1. Taula en nombres absoluts

El creixement de la població s'expressa, en aquest cas, en nombres absoluts, per sexe i total, a partir dels components del creixement: creixement natural i saldo migratori.

12.2. Taula en taxes brutes

El creixement de la població s'expressa, en aquest cas, en taxes brutes per 1.000 habitants. Aquesta taxa es refereix a la mitjana anual del període considerat i el càlcul té en compte la durada temporal de cada període intercensal.

13. Cens de població i habitatges 2021

Amb data de referència 1 de gener del 2021 s'ha fet el Cens de població i habitatges 2021.

A diferència dels censos anteriors, el Cens de població i habitatges 2021 no s'ha construït recopilant informació a partir de l'entrevista a les llars, sinó que per primera vegada s'ha fet majoritàriament mitjançant la combinació de registres administratius.

Es tracta d'un cens exhaustiu, basat en microdades que recullen informació de tota la població. El sistema de producció d'informació demogràfica basat en registres administratius permet que el cens deixi de ser una estadística decennal. A partir del 2021, els censos de població passen a tenir periodicitat anual.

Aquest Cens de 2021 és una operació que combina, en primer lloc, un fitxer precensal fet a partir d'un aprofitament dels registres administratius disponibles, que pren el Padró d'habitants com a element bàsic de la seva estructura. A continuació, s'ha fet el treball de camp de l'Enquesta de les característiques essencials de la població i els habitatges, enquesta per mostreig dirigida aproximadament a un 1% de la població, per conèixer les característiques de les persones i els habitatges que no es troben en registres administratius.

L'operació censal genera com a resultat un conjunt de fitxers amb dades individuals:

• Un fitxer complet de persones format per tants registres com habitants amb data de referència censal a 1 de gener de 2021. S'hi recullen les característiques demogràfiques, els estudis, la situació laboral i les migracions de tota la població.
• Un fitxer complet de llars amb informació sobre la composició i grandària de la llar.
• Un fitxer complet d'establiments col·lectius que conté la població resident i el tipus de col·lectiu.
• Un fitxer complet d'habitatges, amb informació sobre la superfície, l'any de construcció, el règim de tinença de l'habitatge, etc.

Els resultats de l'operació censal es completen amb l'Enquesta de les característiques essencials de la població i els habitatges, que té per objectiu completar la informació censal obtinguda a partir de registres administratius amb la informació sobre les persones, els habitatges i els edificis que, o bé no està disponible a través de registres administratius, o bé la qualitat amb què apareix en aquests registres no és prou elevada. Aquesta Enquesta ofereix resultats per províncies i municipis de 50.000 habitants o més.

13.1. El model censal

La xifra de població censal es determina a partir d'una metodologia implementada per l'INE, anomenada "signes de vida", o més formalment, signes de presència. Es crea un fitxer precensal a partir d'un registre de població (el Padró d'habitants) i s'avalua la versemblança de la residència de cada persona a partir del creuament amb altres registres. Així, per a cada individu s'ha de decidir si el registre es compta com a resident o no. Com a resultat de tot aquest procés, s'obté un fitxer censal que conté tants registres com habitants sortirien del recompte de població (la xifra censal).

La base padronal és l'element bàsic del fitxer precensal. El Padró municipal funciona actualment aplicant a la població estrangera uns procediments de renovació que permeten mantenir el fitxer raonablement actualitzat. En el Cens de 2021 el mètode dels signes de presència s'aplica exclusivament a la població estrangera, atès que només per a aquesta s'apliquen els processos de caducitat o comprovació d'ofici que el mètode de signes de vida pretén corregir.

En el mètode de signes de presència aplicat al Cens de 2021 s'han utilitzat els registres d'àmbit laboral (INSS, TGSS, SEPE, mutualitats), alguns grups específics de les bases de dades d'assegurament sanitari de l'INSS (BADAS) per als quals la residència està garantida i els registres d'àmbit educatiu (persones matriculades en ensenyaments universitaris i no universitaris).

Finalment, en el fitxer precensal s'apliquen validacions específiques a la població de menys de 2 anys i a la població centenària, que afecten principalment la població de nacionalitat espanyola. D'una banda, el Padró té un dèficit de població d'edats molt curtes, fonamentalment de menys de 2 anys, ja que per raons administratives una petita part dels naixements s'incorporen al Padró de forma tardana. Aquests naixements s'afegeixen al fitxer censal, ja que s'utilitza la informació d'inscripció al Registre Civil i la del butlletí estadístic de part. D'altra banda, s'aplica un procés de correcció de la població centenària, de manera que s'elimina del fitxer censal tot registre padronal de més de 99 anys que no es pugui enllaçar amb cap registre de l'INSS (pensionistes) o registre tributari, perquè es considera poc probable que correspongui a una persona viva.

13.2. Àmbit dels censos 2021

13.2.1. Àmbit poblacional dels censos

En el Cens de població s'inclouen les persones, de qualsevol nacionalitat, que tenen fixada la residència habitual a l'Estat espanyol.

El Reglament 763/2008 del Parlament Europeu i del Consell defineix la residència habitual com el lloc en què una persona passa normalment el període diari de descans, independentment d'absències temporals amb fins d'oci, vacances, visites a amics o parents, negocis, tractament mèdic o pelegrinatge religiós. Només es consideren residents habituals de la zona geogràfica en qüestió els casos següents:

1. Les persones que han viscut al lloc de residència habitual durant un període ininterromput d'almenys dotze mesos abans de la data de referència.
2. Les persones que han arribat al lloc de residència habitual durant els dotze mesos anteriors a la data de referència amb la intenció de romandre-hi durant almenys un any.

Quan no es puguin determinar les circumstàncies descrites als dos epígrafs anteriors, s'entén per residència habitual el lloc de residència legal o el registrat. Per tant, al Reglament es considera expressament l'opció de comptar com a població resident la població registrada o empadronada.

Pel que fa al Cens d'habitatges, l'àmbit poblacional abasta els habitatges i els establiments col·lectius. Es consideren habitatges els recintes destinats a habitació humana (habitatges familiars) i els que recintes que estan habitats en la data del Cens (allotjaments), encara que no tinguin aquesta finalitat. En aquest Cens no s'inclouen els habitatges en construcció (tret que estiguin habitats en el moment censal), però sí que s'hi inclouen els habitatges que només tenen pendent petits detalls (que, per tant, ja es podrien ocupar). Tampoc s'hi inclouen els habitatges que s'estan demolint o que estan buits per haver estat declarats en estat ruïnós.

13.2.2. Àmbit geogràfic dels censos

La investigació s'estén a tot el territori de l'Estat espanyol.

13.2.3. Àmbit temporal dels censos

El recompte dels habitants i dels habitatges fan referència a 1 de gener de 2021. Algunes variables poden tenir períodes de referència específics. Així, les variables relatives al mercat laboral fan referència a la setmana anterior a la data de referència (l'última setmana del 2020) i les característiques relatives a migracions corresponen a determinats períodes de temps que s'especifiquen en les variables corresponents.

13.3. Difusió de la informació

El Cens de població i habitatges 2021 recupera el caràcter exhaustiu i tota la població estarà georeferenciada, de manera que permetrà oferir resultats amb detall municipal i inframunicipal.

En paral·lel, els instituts d'estadística han de vetllar per minimitzar el risc de revelació estadística i evitar revelar dades confidencials, és a dir, han d'impedir que directament o indirectament es pugui identificar una unitat (persona o habitatge) de la qual es proporciona informació. En la difusió del Cens de població i habitatges 2021, la preservació del secret estadístic consta de 2 mesures:

1. Per a cada taula s'estableix un detall territorial màxim de difusió que varia segons el nombre i la sensibilitat de les variables presents a la taula. Segons aquests criteri, les principals variables es difonen per secció censal, mentre que altres creuaments de variables es difonen només per municipis, o fins i tot només per municipis superiors a un llindar poblacional.
2. Arrodoniment aleatori a múltiples de 3. Aquest és un mètode clàssic de preservació del secret estadístic segons el qual cada dada se sotmet a un arrodoniment aleatori al múltiple de tres més proper per dalt o per baix. Això fa que les taules perdin additivitat, però impedeix revelar informació d'una única unitat. Les dades de Catalunya, les seves províncies i les dades bàsiques comarcals, es difonen sense arrodonir; per a la resta de territoris les taules es difonen arrodonides, amb alguna excepció puntual.

14. Cens de població i habitatges 2011

Amb data de referència 1 de novembre del 2011 s'ha realitzat el Cens de població i habitatges 2011. Aquest cens s'ha plantejat com una operació que combina, en primer lloc, un fitxer precensal realitzat a partir d'un aprofitament dels registres administratius disponibles, prenent el Padró com a element bàsic de la seva estructura; a continuació, un treball de camp que inclou dues grans operacions: un Cens d'edificis exhaustiu, georeferenciant tots els edificis, i una gran enquesta per mostreig per conèixer les característiques de les persones i els habitatges.

14.1. El model censal

El mètode censal tradicional suposa una operació de camp amb recompte exhaustiu de tots els habitants i edificis. La tecnologia actual i la disponibilitat de registres administratius han fet canviar radicalment la metodologia del Cens. La normativa desenvolupada per la Unió Europea preveu un ampli rang d'opcions possibles per recopilar la informació de les variables censals. Aquest rang va des dels censos clàssics basats en una recollida exhaustiva de les dades, fins a un cens basat exclusivament en l'aprofitament de registres administratius. Entre tots dos extrems hi ha un nombre de situacions intermèdies basades en la combinació de la recollida de dades en el treball de camp i en l'aprofitament de registres administratius. Entre aquestes opcions figura expressament el model d'un cens basat en registres administratius completat amb una enquesta per mostreig. Aquest és el model que l'Institut Nacional d'Estadística ha adoptat per al Cens de població i habitatges 2011.

El cens de població i habitatges es basa en tres grans operacions:

1. Fitxer precensal: L'objectiu fonamental del fitxer precensal és proporcionar informació per realitzar el recompte de la població i l'anàlisi de la seva estructura. A partir de les dades del Padró, de la informació estadística (Moviment natural de la població) i de les fonts administratives (Seguretat Social, Agència Tributària), es classifiquen els registres en "segurs" (se'ls assignarà un factor de recompte igual a 1) i registres dels quals se sap del cert que ja no són a la població (amb factor de recompte igual a 0). Si la informació disponible a partir de les fonts administratives no permet classificar-los en cap de les categories anteriors, se'ls assigna un factor de recompte a partir de la informació procedent de la mostra.

2. Enquesta. Els objectius de l'enquesta són:

   • Estimar el total poblacional de determinats col·lectius amb l'objectiu de corregir la xifra padronal d'aquests. Per això s'utilitzaran uns factors de recompte obtinguts a partir de les probabilitats de pertinença a la mostra.
   • Estimar les característiques de la població i dels habitatges a diferents nivells de desagregació geogràfica. A aquest efecte s'han obtingut els factors d'elevació derivats del disseny mostral i calibrats a les poblacions municipals

   A Catalunya la mostra efectiva està formada per 622.000 persones entrevistades, el 8,3% de la població. Les dades de l'Enquesta de població i habitatge s'han obtingut a través de diferents canals: web, correu postal, telèfon 900 i entrevista personal assistida per ordinador. A Catalunya els qüestionaris van ser en català i castellà. En el cas d'Era Val d'Aran, també van ser en occità

   .

3. Cens d'edificis: El Cens d'edificis és una operació estadística dissenyada per recopilar informació de tots els edificis d'àmbit estatal en els quals hi ha situat algun habitatge, amb enumeració de tots els immobles que hi estan situats. Els objectius del Cens d'edificis són:

   • enumerar i georeferenciar tots els edificis que tinguin algun immoble que sigui un habitatge
   • determinar les característiques dels edificis mitjançant un qüestionari d'edifici
   • enumerar tots els immobles continguts a cada edifici

14.2. El mètode de càlcul de les xifres de població censal

Les xifres de població del Cens 2011 s'obtenen mitjançant el recompte dels registres continguts en el fitxer precensal, ponderats amb uns factors de recompte. Tindran factor de recompte igual a 1 els registres corresponents a persones per a les quals es pot contrastar la seva residència a Espanya, a partir de l'encreuament del Padró amb altres registres administratius. Tindran factor de recompte igual a 0 els registres que s'han trobat al fitxer de defuncions, tot i que encara figuren al Padró pel fet de tractar-se de defuncions recents pendents de processar. Les persones que no s'han pogut trobar en els altres registres administratius es consideren inicialment amb un factor de recompte desconegut, ja que no se'n pot confirmar completament la residència al país.

A Catalunya, el nombre de registres amb factor de recompte desconegut ha estat de 149.000 (un 2% del total de registres del fitxer precensal), dels quals 136.000 són estrangers i 13.000 espanyols.

El conjunt de registres del fitxer precensal s'ha dividit en classes o grups amb característiques sociodemogràfiques semblants (edat, nacionalitat i província de residència). En cada classe pot haver-hi registres dubtosos, amb factor de recompte pendent d'assignar, i registres segurs, amb factor de recompte 1. Les classes s'han construït de manera que almenys continguessin 1.000 registres dubtosos cada una, i que cada registre dubtós estigués assignat a una classe. Les classes que resulten amb menys de 1.000 dubtosos s'han agregat a una altra classe. El mecanisme per agregar classes ha estat considerar majors intervals d'edat dins la mateixa nacionalitat i província, i si això no era suficient, agrupar per una mateixa nacionalitat dins la comunitat autònoma. Si tot i així no s'arriba al mínim de 1.000 dubtosos dins la classe, s'ha agrupat dins la mateixa nacionalitat per al total estatal, i per acabar i residualment, s'han agrupat algunes nacionalitats a escala estatal.

L'enquesta ha permès estimar la proporció de registres dubtosos que corresponen a persones que efectivament estan residint al país i establir el seu factor de recompte. S'ha realitzat un enllaç nominal entre els registres de la mostra efectiva i el fitxer precensal per determinar si els registres de la mostra (les persones que han contestat l'enquesta) havien estat classificats com a dubtosos en el fitxer precensal. Les persones de la mostra efectiva són assignades a les classes definides anteriorment en funció de la seva edat, nacionalitat i província de residència. En cada classe per separat, s'ha estimat la proporció de registres que són dubtosos en el fitxer precensal i que corresponen a persones que contesten l'enquesta i, per tant, es por confirmar la seva residència al país. Aquesta proporció permet calcular un factor de recompte per als registres dubtosos de la classe, factor que pot ser major, menor o igual a 1. Un cop estimada la proporció p de dubtosos d'una classe, el factor de recompte es calcula a partir de la població segura S (els que tenen factor de recompte 1) i la població dubtosa D (els que tenen factor de recompte pendent d'assignar) de la mateixa classe comFR=(S*p/(1−p))/D.

El factor de recompte FR obtingut en cada classe és el que s'aplica als registres del fitxer precensal amb factor de recompte desconegut (cada registre rebrà el factor de recompte de la classe a la qual pertanyi). Amb la incorporació d'aquests factors de recompte, el fitxer precensal es converteix en un fitxer precensal final ponderat i permet obtenir les xifres censals de població. La població d'una determinada àrea geogràfica s'obté com a suma dels factors de recompte dels registres del fitxer precensal final ponderat en aquesta àrea.

A Catalunya el factor de recompte mitjà ha estat de 0,485, cosa que implica que dels 149.000 registres dubtosos es comptabilitzi una població de 72.300 persones aproximadament. El procediment justifica la xifra censal des d'un punt de vista estadístic, però no des d'un punt de vista administratiu, ja que no és possible determinar quins ciutadans concrets dels dubtosos s'està comptant i quins no.

Una conseqüència d'aquesta metodologia és que els factors de recompte, i per extensió les xifres de població, tenen valors decimals. Els resultats que es difonen han estat convenientment arrodonits i es mostren sense decimals. Per aquesta raó, algun total pot no coincidir amb la suma de la seva desagregació per sexe, edat o territori.

14.3. Àmbit dels censos 2011

14.3.1. Àmbit poblacional dels censos

En el Cens de població s'inclouen les persones, de qualsevol nacionalitat, que tenen fixada la seva residència habitual a l'Estat. Amb la finalitat de fer comparables les xifres espanyoles de població amb les d'altres països i d'acord amb les recomanacions internacionals, s'inclouen:

• el personal diplomàtic i altres funcionaris espanyols i els seus familiars, amb destinació oficial a l'estranger
• el personal espanyol de la marina mercant, dels vaixells de pesca i de la navegació aèria que es trobin fora del territori espanyol en la data censal
• els espanyols residents que estiguin treballant temporalment a l'estranger
• els estrangers residents, encara que s'estiguin temporalment a l'estranger

Pel que fa al Cens d'habitatges, el seu àmbit poblacional abasta els habitatges i els establiments col·lectius. Es consideren habitatges tots els recintes destinats a habitació humana, que són els habitatges familiars, i aquells altres que sense tenir aquesta finalitat estan efectivament habitats en la data del Cens, denominats allotjaments. No s'inclouen en aquest Cens els habitatges en construcció, tret que estiguin habitats en el moment censal. Sí que s'hi inclouen aquells la terminació dels quals estigui pendent de lleugers detalls i, per tant, que ja podrien ocupar-se. Tampoc s'hi inclouen aquells habitatges que s'estiguin demolint o estiguin buits per haver estat declarats en estat ruïnós.

L'àmbit poblacional del Cens d'edificis està constituït per tots els edificis del territori nacional (amb independència del seu ús principal) que estiguin acabats i continguin algun habitatge, amb enumeració dels immobles que hi estiguin situats.

No se censaran els edificis que havent estat demolits totalment o en part, s'estiguin reconstruint i en la data censal no hagin cobert aigües.

Així mateix, tampoc s'inclouen:

• els edificis que s'estiguin demolint, ni els que es trobin en estat ruïnós quan estiguin deshabitats
• les construccions situades en places, voreres o llocs d'esbarjo destinades a la venda de begudes, tabacs, periòdics...
• els edificis destinats exclusivament a la producció agrària, que, per tant, no s'utilitzen al mateix temps per a habitatge familiar, col·lectiva o per a altres activitats diferents de la producció agrària

14.3.2. Àmbit geogràfic dels censos

La investigació s'estén a tot el territori espanyol.

14.3.3. Àmbit temporal dels censos

El recompte dels habitants i dels habitatges s'ha de fer amb referència a la data censal i les característiques d'aquests es refereixen bé a aquesta o bé a un període de temps perfectament definit per a cadascuna. Els períodes de referència censals són:

• data de referència i moment censal (la data de referència és l'1 de novembre del 2011)
• la setmana de referència de les característiques relatives a l'activitat econòmica, que és la immediatament anterior a la data censal
• altres períodes de referència. Per a les característiques relatives a migracions, població vinculada, etc. les dades es recolliran amb referència a determinats períodes de temps que s'especifiquen en les variables corresponents

14.4. Difusió de la informació

Per al Cens de població i habitatges 2011, no es proporciona cap dada que correspongui a una freqüència mostral inferior a 10 casos. Les caselles calculades amb menys de 10 unitats mostrals apareixeran amb el símbol "..".

El Cens de població i habitatges 2011 inclou dades provinents d'enquesta. Els resultats s'han arrodonit convenientment i es mostren sense decimals. Per aquesta raó, algun total pot no coincidir amb la suma de la seva desagregació.

Els resultats relatius a les variables obtingudes del fitxer precensal (sexe, edat, nacionalitat i lloc de naixement) poden presentar diferències en les taules en què aquestes variables estan encreuades amb les característiques de la població (coneixement del català, estat civil, nivell d'instrucció, etc.) que s'han obtingut de la mostra que va formar part de l'operació Cens de població i habitatges 2011.

L'explotació a nivell inframunicipal de les principals variables del Cens de població i habitatges 2011 es difon en un conjunt de fitxers en format CSV. Es tracta de tres arxius diferents, que corresponen als resultats per seccions censals, districtes censals i els totals municipals. També hi ha un arxiu descriptiu de les taules publicades i els seus codis.

Totes les variables d'aquesta explotació s'han obtingut de la mostra que va formar part de l'operació censal, per la qual cosa hi pot haver alguna diferència entre aquestes i els totals municipals de les variables procedents del fitxer precensal publicades a les Estimacions de població.

15. Estadística del Padró municipal d'habitants 1975

La informació per a municipis i comarques de les variables demogràfiques bàsiques (sexe, edat, estat civil, lloc de naixement, nivell d'instrucció i relació amb l'activitat econòmica) de l'any 1975 s'ha obtingut a partir de la publicació "Dades estadístiques del Padró Municipal d'Habitants 1975: per comarques i municipis" del Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya (CIDC), que va explotar el fitxer estadístic del Padró municipal d'habitants 1975.

La Llei de règim local i el Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals, indicava que els municipis havien de renovar els padrons d'habitants cada cinc anys i que aquesta operació era competència dels ajuntaments. El Decret 409/1975, de 6 de març de 1975, va determinar que les xifres de població resultants haurien de ser declarades oficials i va establir que l'INE intervingués en l'assessorament tècnic i el control de les operacions padronals.

Com a resultat de l'operació de renovació padronal, l'INE va proporcionar al CIDC un arxiu estadístic amb una mostra del 20% dels fulls d'inscripció padronal dels habitatges familiars i dels establiments col·lectius.

15.1. Dades per municipis i comarques

Les taules de municipis i comarques incorporades a l'operació estadística Cens de població i habitatges s'han construït a partir de la tabulació feta pel CIDC i publicada l'any 1985, única font disponible per a aquest nivell de desagregació territorial. La tabulació ofereix informació per a les 38 comarques i 937 dels 938 municipis existents l'any 1975. No es disposa d'informació del municipi de Sant Julià de Vilatorta.

Les dades publicades originalment a nivell municipal s'han modificat per ajustar els totals municipals (fixar a totes les taules el mateix total de població, així com el mateix nombre d'homes i dones). Dins de cada taula i com a conseqüència del caràcter mostral de les dades, algun total pot no coincidir amb la suma de la seva desagregació per variable o territori.

Pel que fa als resultats per comarques, s'han reproduït els resultats de la publicació del CIDC, adaptant-los a la distribució en 41 comarques, vigent l'any 2014, partint de la distribució en 38 comarques de l'any 1975. També s'han incorporat els canvis municipals de comarca registrats des de 1975, restant el valor municipal de la comarca a la qual pertanyia l'any 1975 i sumant-lo a la comarca actual.

A partir d'aquestes modificacions ha estat necessari imputar algunes dades per tal que la suma de columnes s'ajustés amb el total comarcal de cada taula, dins d'un marge permès que oscil·la de −5 a 5. Les comarques més afectades per aquesta imputació són: Gironès, Pla de l'Estany, Pla d'Urgell, Urgell i Segrià.

15.2. Dades per Catalunya i províncies

Els resultats del Padró 1975 a nivell de Catalunya i províncies corresponen a les dades oficials publicades per l'INE. Els valors de les dades publicades per l'INE s'han adaptat a l'estructura de les taules elaborades pel CIDC i, a partir de la suma de les quatre províncies, s'ha obtingut el total de Catalunya. S'han ajustat les dades per tal que a totes les taules aparegués el mateix total de població, així com el mateix nombre d'homes i dones.

En les taules de població per lloc de naixement i de població segons la relació amb l'activitat, ha estat necessari estimar algunes columnes atès que la taula del CIDC incloïa una major desagregació que la publicada per l'INE.

15.3. Difusió de la informació

L'explotació de l'arxiu estadístic del Padró municipal d'habitants de 1975 per part del CIDC va donar lloc l'any 1985 a la publicació Dades estadístiques del Padró Municipal d'Habitants 1975: per comarques i municipis publicació en 11 volums que ha estat digitalitzada per l'Idescat. Les taules bàsiques d'aquesta explotació s'han posat a disposició dels usuaris en format accessible a la base de municipis i comarques.

Els resultats publicats pel CIDC a partir de la mostra van ser convenientment arrodonits i es mostraven sense decimals. Per aquesta raó algun total pot no coincidir amb la suma de la seva desagregació per variable o territori.