Metodologia

La protecció social a Catalunya recondueix més d'una cinquena part del producte interior brut del país. L'objectiu d'aquesta publicació és descriure els fluxos financers que permeten el funcionament d'aquests mecanismes protectors i la posterior distribució.

Aquesta informació es presenta de manera que les dades siguin comparables amb altres països i territoris, adoptant així la metodologia del Sistema europeu d'estadístiques de protecció social (SEEPROS), dissenyada per Eurostat l'any 1981 i revisada en profunditat l'any 1996.

En aquesta publicació s'adopta el criteri de presentar sèries quinquennals, amb la qual cosa limitem la revisió de les dades per motius de millora en les fonts d'informació, però també per variacions metodològiques. Aquesta inestabilitat és motivada, en part, per evidents dificultats metodològiques, però també pel gran dinamisme dels sistemes de protecció social, així com pel fet que aquests són, sovint, centre d'atenció de l'opinió pública i dels estaments polítics.

Als comptes es publiquen cinc grups de taules:

1. Dues taules bàsiques de detall amb els ingressos i despeses de la protecció social al seu màxim nivell de desagregació conceptual.
2. Vint-i-dues taules d'anàlisi global en les quals es presenten les despeses i els ingressos de protecció social segons les principals categories de classificació i funcions, i en relació amb el producte interior brut, les magnituds corresponents al conjunt d'Espanya, la població i l'evolució dels preus.
3. Catorze taules d'anàlisi per agrupacions de sistemes de protecció social, en les quals es presenten les despeses i ingressos de protecció social segons les principals categories de classificació i funcions. Es mostren les xifres globals de cada sistema i les seves proporcions, així com les taules de transferències entre ells.
4. Nou taules d'anàlisi per unitats gestores en les quals, per a cada criteri d'agrupació de les unitats (totes les unitats gestores, de naturalesa pública i dependents de la Generalitat de Catalunya), es presenten les despeses i ingressos de protecció social segons les principals categories de classificació i funcions. Es mostren les xifres globals de cada sistema i les seves proporcions sobre el conjunt d'unitats.
5. Quaranta-tres taules d'anàlisi territorial en les quals les xifres de despeses i ingressos de la protecció social de Catalunya es confronten amb les d'Espanya, les de la Unió Europea dels quinze, dels vint-i-cinc i dels vint-i-set països. Les taules de despeses es classifiquen segons si s'analitzen les despeses corrents, les prestacions en general o les prestacions a partir de les seves funcions específiques. Les taules d'ingressos es classifiquen segons si es mostren les xifres globals, les proporcions segons les principals categories de classificació o segons el sector de procedència. Les xifres de despeses es relativitzen d'acord amb la població i el nivell de preus (utilitzant unitats de poder de compra) o el producte interior brut.

Aquestes dades s'acompanyen de la informació metodològica necessària per fer-ne un bon ús i amb la definició dels conceptes que sustenten la metodologia emprada.

A més, s'ha elaborat un capítol de principals resultats on ressalten els elements més característics de l'evolució de la protecció social a Catalunya durant aquests anys.

Com a element clarament significatiu s'ha de destacar la importància del flux solidari amb la resta d'Espanya, que en aquests comptes queda al descobert i que altrament queda soterrat en els comptes de la protecció social estatal. Des de l'any 1991 (any per al qual s'elaboren els primers comptes SEEPROS a Catalunya), s'ha constatat que l'aportació de l'Administració central per finançar les prestacions socials per als catalans ha estat molt per sota de la mitjana espanyola, tot i que amb la irrupció de la crisi econòmica del 2008 s'ha produït una transformació dràstica de les xifres absolutes.

Crida l'atenció el fet que alguns anys —els anteriors a la crisi econòmica—, apareix una aportació negativa de l'Administració estatal a la protecció social catalana. Aquesta xifra negativa és deguda fonamentalment a aspectes formals i criteris comptables, però fa òbvia una realitat que cal destacar: el sistema català de protecció social té una capacitat d'autofinançament superior a la capacitat mitjana del sistema espanyol. Per tant —tenint en compte el criteri de caixa única que s'aplica a l'ampli sistema de Seguretat Social espanyol—, s'estableix un flux econòmic solidari d'àmplia magnitud.

La construcció del Sistema europeu d'estadístiques de protecció social (SEEPROS) és la resposta europea a la necessitat llargament sentida, i mai resolta del tot satisfactòriament, de disposar de mesures homogènies dels esforços protectors en els diferents països.

Per tal de superar les limitacions de les estadístiques sobre el cost de la Seguretat Social o de les estadístiques que avaluen la despesa social pública, el SEEPROS adopta el concepte més ampli de "protecció social".

L'any 1981 s'enllesteix una metodologia que condueix l'elaboració dels comptes durant els següents 15 anys. En aquest temps es detecten diverses insuficiències d'aquest plantejament metodològic i ben aviat s'inicien els treballs per a una revisió en profunditat que conclou l'any 1996 amb l'aparició del Manual SEEPROS.

Les dades que es presenten en aquesta publicació han estat tractades d'acord amb aquest darrer text metodològic, del qual presentem a continuació els principals elements.

1. El concepte de protecció social

D'acord amb el SEEPROS, el concepte de protecció social "inclou totes les intervencions d'organismes públics o privats destinades a alleugerir les càrregues que representa per a les llars i individus una sèrie establerta de riscos o necessitats, sempre que no existeixi un acord simultani i recíproc ni individual".

Aquesta definició es complementa positivament amb la relació de funcions (o riscos i necessitats) de la protecció social que, per conveni, és la següent:

Malaltia/assistència sanitària

Manteniment de la renda i suport en efectiu a causa d'una malaltia física o mental, amb l'excepció dels casos d'invalidesa. Assistència sanitària destinada a conservar, restablir o millorar l'estat de salut de les persones protegides.

Invalidesa

Manteniment de la renda i suport en efectiu o en espècies (exceptuant l'assistència sanitària) relacionada amb la incapacitat de les persones disminuïdes físiques o psíquiques.

Vellesa

Manteniment de la renda i suport en efectiu o en espècies (exceptuant assistència sanitària) relacionada amb la vellesa.

Supervivència

Manteniment de la renda i suport en efectiu o en espècies relacionada amb la mort d'un membre de la família.

Família/fills

Assistència en efectiu o en espècies (exceptuant assistència sanitària) relacionada amb l'embaràs, el naixement i l'adopció, l'atenció d'infants i altres familiars.

Atur

Manteniment de la renda i assistència relacionades amb la situació d'atur.

Habitatge

Ajut per al finançament de l'habitatge.

Exclusió social no classificada en una altra part

Prestacions en efectiu o en espècies (excepte assistència sanitària), destinades a lluitar contra l'exclusió social, sempre que no siguin considerades en una altra funció.

D'aquest enunciat de protecció social convé destacar el següent:

• S'inclouen tant les intervencions d'entitats públiques com privades, per s'exclouen les transferències directes entre llars o individus.
• No s'inclouen aquelles intervencions en què la persona beneficiària està obligada a subministrar a canvi, simultàniament, alguna cosa de valor equivalent. En el cas que la contrapartida sigui només una part del valor de la prestació, aquest es comptabilitzarà minorat en el valor d'aquella.
• S'exclouen les assegurances subscrites a iniciativa privada pels individus o les llars exclusivament en el seu propi interès.
• No s'inclouen les intervencions en el camp de l'educació, tot i que sí que es considera protecció social una part important de la despesa en educació infantil, atenent al seu caràcter parcialment protector.
• No es comptabilitzen les desgravacions, deduccions i altres bonificacions de tipus fiscal relacionades amb la protecció social. En aquest concepte s'ha produït una excepció amb la desgravació fiscal per maternitat que a partir de l'any 2003 s'ha establert en l'impost sobre la renda de les persones físiques i que el Ministeri de Treball ha decidit comptabilitzar com a protecció social a causa de la seva universalitat.

2. Els sistemes de protecció social: unitat bàsica d'anàlisi

Un sistema de protecció social és un conjunt específic de normes, basades en una o diverses unitats institucionals, que regeixen el subministrament de les prestacions socials i el seu finançament. Idealment cada sistema hauria de prestar protecció davant un únic risc o necessitat i hauria de cobrir un sol grup específic de beneficiaris.

Els sistemes constitueixen la unitat bàsica d'anàlisi de dades en el SEEPROS.

La determinació dels sistemes a tenir en compte en una concreta unitat territorial es realitza d'acord amb la realitat legal, per també amb les possibilitats empíriques d'obtenció separada de les dades comptables completes.

Fruit d'aquest compromís entre el que és desitjable i el que és factible és la relació de sistemes que es tenen en compte en l'elaboració dels comptes per a Catalunya:

Convé precisar que els sistemes de protecció social s'ocupen únicament de la redistribució i no de la producció de serveis, malgrat que la mateixa unitat institucional pugui realitzar les dues funcions al mateix temps.

Aquests sistemes es poden classificar de distinta manera, d'acord amb els diferents criteris aplicables, entre els quals destaquem:

Segons la presa de decisions

Les categories bàsiques són els sistemes públics i els sistemes privats.

Segons l'obligatorietat legal del sistema

Fonamentalment es poden classificar en obligatoris i no obligatoris.

Segons el dret a les prestacions

Classifica els sistemes en contributius i no contributius.

Segons l'àmbit de cobertura

Les categories bàsiques són sistemes universals, generals o especials.

Segons el nivell de protecció

Aquest criteri classifica els sistemes en bàsics i complementaris.

3. Les unitats institucionals que gestionen les prestacions socials

Cada sistema de protecció social pot ser gestionat per una o diverses unitats institucionals, que són la font d'informació bàsica per a l'elaboració dels comptes i sovint la referència més clara per a l'usuari de les dades. És per aquest motiu que també es presenten les dades agregades per unitats institucionals, així com per subconjunts d'aquestes.

S'han agrupat d'acord amb els criteris següents:

Segons la naturalesa

Es classifiquen en públiques i privades.

Segons la dependència

Aquest criteri permet fonamentalment conèixer l'activitat protectora de les unitats vinculades a la Generalitat de Catalunya.

A Catalunya, les unitats institucionals que participen en la gestió de la protecció social són les següents:

4. L'estructura comptable de la despesa

El nivell més bàsic en què el SEEPROS classifica la despesa de protecció social és el següent:

Les "Altres despeses" de protecció social inclouen fonamentalment les despeses financeres dels sistemes de protecció social.

A la vegada les despeses en prestacions socials poden ser classificades per diferents criteris que poden tractar-se sobreposadament o alternativament:

• Segons funcions de protecció social, enumerades més amunt.
• Segons si la prestació es condiciona o no a la comprovació de recursos econòmics de la persona o persones beneficiàries (sense o amb control de recursos).
• Per l'essència de la prestació, que les classifica en prestacions en efectiu i en espècie.
• Les prestacions en efectiu poden ser classificades segons si són periòdiques o puntuals.
• Finalment, per a cada funció de protecció social s'estableix una tipologia detallada de les prestacions més habituals (per exemple, pensions de jubilació, llicència per malaltia o ajut a domicili per a persones disminuïdes).

5. Els ingressos dels sistemes de protecció social

Els ingressos dels sistemes de protecció social es classifiquen d'acord amb la següent estructura bàsica:

Al mateix temps, les cotitzacions socials dels ocupadors es poden classificar en efectives o imputades, segons si ha existit, prèviament, un pagament de l'ocupador a una entitat asseguradora, que és qui es compromet a cobrir la prestació en el seu moment, o si és l'ocupador qui fa front directament a la cobertura de la prestació.

Dins les cotitzacions de les persones protegides es distingeix entre les abonades per les persones assalariades, per les qui treballen pel seu compte i per les persones en situació passiva.

Les aportacions de les administracions públiques es classifiquen segons si provenen d'impostos expressament previstos per finançar la protecció social o dels ingressos públics generals.

Els altres ingressos dels sistemes de protecció social són fonamentalment els produïts per les rendes de la propietat.

Finalment es classifiquen segons el tipus d'entitat d'on provenen: Administració central, autonòmica, local, de la Seguretat Social, entitats sense afany lucratiu, llars, societats o la resta del món.

6. El mètode de càlcul de les aportacions de l'Administració central

En ésser el SEEPROS un marc metodològic pensat per elaborar els comptes de sistemes de protecció social d'àmbit estatal, no dóna resposta a alguns dels problemes que se'ns plantegen en l'elaboració dels de Catalunya, on més de tres quartes parts de la despesa s'efectua en sistemes que participen clarament d'un finançament d'àmbit estatal. Aquest és el cas, fonamentalment, dels sistemes de pensions de la Seguretat Social i del sistema de prestacions per atur.

La regionalització d'aquest finançament estatal es pot realitzar seguint diferents mètodes que poden conduir a formes diferents de descriure una mateixa realitat.

En aquest cas, l'Institut d'Estadística de Catalunya ha adoptat el criteri d'ajustar el finançament del subsistema català a la seva despesa efectiva a Catalunya, més l'estalvi —o desestalvi— del sistema estatal atribuïble a Catalunya.

Aquesta decisió metodològica requereix la realització dels següents processos:

• Estimació de la part atribuïble a Catalunya de l'estalvi —o desestalvi— generat per aquests sistemes al conjunt d'Espanya. L'evolució d'aquesta magnitud queda determinada fonamentalment per la política financera de la Seguretat Social, té en compte el Fons de reserva de la Seguretat Social creat l'any 2000 i es calcula aplicant la proporció de cotitzacions a la magnitud estatal.
• Determinació de l'aportació de l'Administració central al sistema català com la diferència entre els recursos emprats (despesa més estalvi) i els ingressos directament generats a Catalunya pel sistema (fonamentalment cotitzacions). Aquest procediment és el que possibilita l'aparició d'aportacions negatives que, de fet, són habituals en alguns dels sistemes contributius de la Seguretat Social a Catalunya.

7. La informació sociodemogràfica de referència en el càlcul d'indicadors

Com ja s'ha dit abans, els comptes de la protecció social descriuen detalladament l'esforç protector dels països. De fet la major part de les referències sobre aquesta estadística es produeixen en relació amb la comparació de dades entre diferents països.

Conscients d'aquesta característica, s'ha incorporat en aquesta presentació un nombre important de taules relativitzades per distints indicadors sociodemogràfics.

Aquest fet dóna un paper molt rellevant als valors d'aquests indicadors, que no sempre són totalment consensuats i estables.

Per a Espanya, la Unió Europea en conjunt i alguns països d'aquesta, s'han utilitzat els valors oficials publicats per Eurostat, mentre que per a Catalunya s'han tingut en compte les sèries que hi són homologables.

A continuació s'enumeren les fonts utilitzades per a Catalunya:

Població

Estimacions de la població actual a 31 de juliol. INE.

Producte interior brut

Sèrie harmonitzada de la comptabilitat regional d'Espanya. Base 2008. INE.

Malgrat que l'Idescat elabora la seva pròpia sèrie de producte interior brut, en aquesta publicació s'utilitzen les xifres de l'INE per motius de comparabilitat.

Unitats de poder de compra

A Catalunya s'apliquen els factors de conversió a unitats de poder de compra assignats a Espanya.