Metodologia

Les estadístiques d'ensenyament recollides a les taules es refereixen a l'ensenyament reglat. Fins al curs escolar 1981-1982 la font d'informació era el Ministeri d'Educació, i a partir del curs 1982-1983 les estadístiques les elabora el Departament d'Educació, fruit del tractament informàtic dels qüestionaris que anualment s'envien als centres docents. L'any de referència és el que inicia el curs escolar.

En tots els nivells educatius s'entén per centre públic el que depèn de l'Administració, tant autonòmica com central o local, i per centre privat el d'iniciativa privada, tant els laics com els que pertanyen a l'Església.

Fins al curs 1990-1991, l'estructura vigent és la de la Llei general d'educació i finançament de la reforma educativa (LGE) de l'any 1970. L'any 1990 s'aprova la LOGSE, que modifica l'estructura anterior. A partir del curs 1991-1992 comencen a implantar-se progressivament els ensenyaments aprovats per la LOGSE i el curs 2000-2001 va ser el primer en què ja no estava en vigor cap dels ensenyaments de l'anterior sistema educatiu. Els dos models educatius, però, han coexistit al llarg del període d'experimentació i d'implantació de la nova Llei educativa.

Educació infantil

Comprèn fins als sis anys i té caràcter voluntari. S'estructura en dos cicles, de zero a dos anys i de tres a cinc anys. Aquest nou nivell substitueix l'antic preescolar, que tenia també caràcter voluntari i comprenia l'escolarització fins als cinc anys i està dividida en dues etapes: llar d'infants per a menors de dos i tres anys, i escoles de pàrvuls per a nens de quatre i cinc anys.

Educació primària

Comprèn sis cursos, des dels sis fins als dotze anys, i té caràcter obligatori. S'estructura en tres cicles de dos cursos acadèmics cadascun. Aquest nivell substitueix, en part, l'antiga EGB, que tenia també caràcter obligatori i comprenia inicialment vuit anys d'estudis, que s'efectuaven normalment entre els sis i els tretze anys d'edat. Aquest nivell es dividia en dues etapes: la primera de cinc cursos per als nens i les nenes de sis a deu anys, i la segona de tres cursos per als d'onze a tretze anys d'edat. Posteriorment, el Reial decret 69/1981, de 9 de gener, sobre ordenació de l'EGB, establia la partició de la primera etapa en dos cicles: inicial (primer i segon curs) i mitjà (tercer, quart i cinquè curs), i deixava la segona etapa com un sol cicle superior que comprenia els cursos de sisè, setè i vuitè.

Educació secundària

Comprèn el batxillerat unificat i polivalent (BUP), la formació professional (FP), l'educació secundària obligatòria (ESO), el batxillerat, la formació professional específica de grau mitjà i la formació professional específica de grau superior.

Batxillerat unificat i polivalent (BUP)

Constitueix el nivell posterior a l'educació general bàsica. Té com a objecte la preparació dels alumnes per a l'accés als estudis superiors i a la formació professional de 2n. grau. Són voluntaris i consten de tres cursos que es fan, generalment, entre els catorze i els setze anys. S'hi inclouen també els alumnes matriculats al curs d'orientació universitària (COU).

Formació professional (FP)

Té com a finalitat la capacitació dels alumnes per a l'exercici de la professió triada, a més de continuar la seva formació integral. Al primer grau hi poden accedir aquells alumnes que hagin completat els estudis d'EGB i no segueixin estudis de BUP. Al segon grau poden accedir-hi els posseïdors del títol de BUP i els qui, havent acabat l'FP de primer grau, segueixin determinats ensenyaments complementaris.

Educació secundària obligatòria (ESO)

Consta de quatre cursos, entre els dotze i els setze anys, i s'estructura en dos cicles de dos cursos acadèmics cadascun. En acabar aquesta etapa s'obté el títol de graduat en educació secundària o una acreditació d'escolarització, si no s'han assolit els objectius establerts.

Batxillerat

Consta de dos cursos acadèmics, dels setze als divuit anys. Per accedir-hi s'ha de tenir el títol de graduat en ESO. En acabar aquests estudis, els alumnes que els hagin cursat satisfactòriament en qualsevol de les seves modalitats, reben el títol de batxiller.

Formació professional específica de grau mitjà

Comprèn un conjunt d'ensenyaments que capaciten per exercir diverses professions. Té una durada variable en funció de la professió. Per accedir-hi cal tenir el títol de graduat en ESO o equivalent. Els alumnes que superin aquests ensenyaments reben el títol de tècnic en la professió corresponent.

Formació professional específica de grau superior

Comprèn un conjunt d'ensenyaments que capaciten per exercir diverses professions. Té una durada variable en funció de la professió. Per accedir-hi cal tenir el títol de batxiller o equivalent. Els alumnes que superin aquests ensenyaments reben el títol de tècnic superior, que habilita per a l'exercici de la professió; també permet l'accés als estudis universitaris de primer cicle del corresponent sector professional.

Educació especial en centres específics

Té com a finalitat preparar, mitjançant el tractament educatiu més adient, els alumnes que pateixen deficiències psíquiques o físiques. Aquesta educació pot dur-se a terme en centres específics o en centres ordinaris, segons les necessitats de l'alumne. Des del curs 1984-1985 aquesta informació s'inclou dins les taules de l'ensenyament general bàsic (EGB) de l'estructura LGE. A partir del curs 1992-1993 s'ofereix individualitzada i referida a centres específics d'educació especial.

Nombre de centres segons el tipus d'ensenyament

Aquesta taula dóna informació dels centres exclusius d'educació infantil, centres d'infantil i primària, centres de secundària i centres d'infantil, primària i secundària. La suma d'aquestes modalitats dóna el total de centres del municipi.