Saltar al contingut principal

Relació existent entre les Adquisicions de nacionalitat espanyola de residents i les Concessions de nacionalitat espanyola

Legislació

El Codi civil (Reial decret de 24 de juliol de 1889) regula les qüestions relatives a la nacionalitat en els articles 17 a 28 del títol I "Dels espanyols i els estrangers" del llibre primer "De les persones".

En concret, regula la nacionalitat espanyola d'origen (article 17) i l'adquisició de la nacionalitat espanyola, que pot ser per possessió d'estat (article 18), per adopció (article 19), per opció (article 20), per carta de naturalesa (article 21) o per residència (article 22).

Article 17:

  1. Són espanyols d'origen:

    1. Els nascuts de pare o mare espanyols.
    2. Els nascuts a Espanya de pares estrangers si almenys un d'ells també ha nascut a Espanya. Se n'exceptuen els fills dels funcionaris diplomàtics o consulars acreditats a Espanya.
    3. Els nascuts a Espanya de pares estrangers, si cap dels dos no tenen nacionalitat o si la legislació de cap d'ells no atribueix al fill una nacionalitat.
    4. Els nascuts a Espanya la filiació dels quals no estigui determinada. A aquests efectes, es consideren nascuts en el territori espanyol els menors d'edat el primer lloc conegut d'estada dels quals sigui el territori espanyol.
  2. La filiació o el naixement a Espanya la determinació dels quals es produeixi després dels divuit anys d'edat no són per si mateixos causa d'adquisició de la nacionalitat espanyola. L'interessat té llavors dret a optar per la nacionalitat espanyola d'origen en el termini de dos anys a comptar des d'aquella determinació.

Article 18:

La possessió i la utilització continuada de la nacionalitat espanyola durant deu anys, amb bona fe i basada en un títol inscrit en el Registre Civil, és causa de consolidació de la nacionalitat, encara que s'anul·li el títol que la va originar.

Article 19:

  1. L'estranger de menys de divuit anys adoptat per un espanyol adquireix, des de l'adopció, la nacionalitat espanyola d'origen.
  2. Si l'adoptat té més de divuit anys, pot optar per la nacionalitat espanyola d'origen en el termini de dos anys a partir de la constitució de l'adopció.
  3. Sense perjudici del que disposa l'apartat 1, si d'acord amb el sistema jurídic del país d'origen el menor adoptat manté la seva nacionalitat, aquesta també ha de ser reconeguda a Espanya.

Article 20 (apartat 1):

  1. Tenen dret a optar per la nacionalitat espanyola:

    1. Les persones que estiguin o hagin estat subjectes a la pàtria potestat d'un espanyol.
    2. Aquelles el pare o la mare de les quals hagi estat originàriament espanyol i nascut a Espanya.
    3. Les que estiguin compreses en el segon apartat dels articles 17 i 19.

Article 21 (apartats 1 i 2):

  1. La nacionalitat espanyola s'adquireix per carta de naturalesa, atorgada discrecionalment mitjançant reial decret, quan concorrin en l'interessat circumstàncies excepcionals.
  2. La nacionalitat espanyola s'adquireix per residència a Espanya, en les condicions que assenyala l'article següent i mitjançant la concessió atorgada pel ministre de Justícia, que la pot denegar per motius raonats d'ordre públic o d'interès nacional.

Article 22 (apartats 1 i 2):

  1. Per a la concessió de la nacionalitat per residència es requereix que aquesta hagi durat deu anys. Són suficients cinc anys per als que hagin obtingut la condició de refugiat i dos anys quan es tracti de nacionals d'origen de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial o Portugal o de sefardites.

  2. Basta el temps de residència d'un any per a:

    1. Qui hagi nascut en el territori espanyol.
    2. Qui no hagi exercitat oportunament la facultat d'optar.
    3. El que hagi estat subjecte legalment a la tutela, curatela amb facultats de representació plena, guarda o acolliment d'un ciutadà o institució espanyols durant dos anys consecutius, fins i tot si continua en aquesta situació en el moment de la sol·licitud.
    4. Qui en el moment de la sol·licitud faci un any que està casat amb un espanyol o una espanyola i no n'estigui separat legalment o de fet.
    5. El vidu o vídua d'espanyola o espanyol, si a la mort del cònjuge no hi havia separació legal o de fet.
    6. El nascut fora d'Espanya de pare o mare, avi o àvia que originàriament hagin estat espanyols.

Estadística d'adquisicions de nacionalitat

L'estadística Adquisicions de nacionalitat espanyola de residents proporciona el nombre de persones amb residència habitual a Catalunya que han adquirit la nacionalitat espanyola en l'any de referència i que prèviament tenien la nacionalitat d'un altre país o la condició d'apàtrides.

L'elaboració d'aquesta estadística es basa en el tractament estadístic de les inscripcions d'expedients de nacionalitat del Registre Civil que porta a terme l'INE des del 2013.

L'Estadística només té en consideració els processos que impliquen un canvi de nacionalitat de persones que resideixen habitualment a Espanya. Inclou les adquisicions per opció (article 20 del Codi civil), per carta de naturalesa (article 21) i per residència (article 22).

Exclou, per tant, les adquisicions de nacionalitat espanyola per origen, ja que no impliquen un canvi de nacionalitat (article 17). També exclou les nacionalitzacions per possessió d'estat perquè no suposen un canvi de nacionalitat, ja que precisament s'aplica als qui ja actuen com a espanyols (article 18).

S'ofereixen dades per a Catalunya i províncies per als anys 2013 i següents.

Estadística de concessions de nacionalitat

L'estadística Concessions de nacionalitat espanyola proporciona el nombre d'estrangers que accedeixen a la nacionalitat espanyola per residència a Catalunya, en les condicions que estableix el Codi civil (article 22). L'adquisició de nacionalitat espanyola per residència és la via més comuna per als estrangers.

Aquesta estadística s'obté a partir d'un registre administratiu gestionat per la Direcció General de Registres i Notariat del Ministeri de Justícia. L'explotació estadística correspon a l'Observatori Permanent de la Immigració, dependent del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

S'ofereixen dades per a Catalunya i províncies per als anys 2002 i següents.

Relació entre l'estadística d'adquisicions de nacionalitat i l'estadística de concessions de nacionalitat

Les diferències principals entre aquestes estadístiques afecten la població objectiu, la referència temporal i l'origen de les dades.

Població objectiu:

L'estadística d'adquisicions de nacionalitat inclou l'adquisició de la nacionalitat espanyola per opció (article 20 del Codi civil), per carta de naturalesa (article 21) i per residència (article 22). En canvi, l'estadística de concessions de nacionalitat només inclou l'adquisició per residència (article 22).

Referència temporal:

La concessió de nacionalitat espanyola pel Ministeri de Justícia és un tràmit previ a l'adquisició efectiva, que té lloc posteriorment amb la inscripció en el Registre Civil.

Les dades de concessions de nacionalitat espanyola es refereixen a les concessions resoltes en l'any de referència pel Ministeri de Justícia, amb independència de la data d'inscripció en el Registre Civil.

En l'estadística d'adquisicions de nacionalitat la referència temporal és la inscripció en el Registre Civil, que és posterior a la concessió.

La diferent referència temporal és la causa del desfasament temporal entre les xifres de les dues estadístiques.

Origen de les dades:

L'estadística d'adquisicions de nacionalitat es basa en el tractament estadístic de les inscripcions d'expedients de nacionalitat del Registre Civil. L'Estadística de concessions de nacionalitat s'obté a partir d'un registre administratiu gestionat per la Direcció General de Registres i Notariat del Ministeri de Justícia.