Saltar al contingut principal

Llars que reben prestacions socials. Per tipus de prestació

Llars que reben prestacions socials. Per tipus de prestació Catalunya
Total llars Llars que reben prestacions socials Per vellesa i supervivència Per atur Per altres subsidis Llars que reben prestacions socials (%)
2023 3.123 1.953 1.075 593 657 62,5
2022 3.074 2.067 1.085 812 634 67,3
2021 3.068 2.353 1.081 1.238 695 76,7
2020 3.060 1.877 1.068 536 663 61,4
2019 3.047 1.879 1.059 583 556 61,7
2018 3.020 1.759 1.064 518 456 58,2
2017 2.978 1.786 1.050 595 501 60,0
2016 2.966 1.805 1.042 689 428 60,9
2015 2.957 1.850 1.061 712 391 62,6
2014 2.955 1.986 1.073 857 432 67,2
2013 2.944 1.943 1.051 633 441 65,9
Unitats: Milers.
Font: Idescat. Enquesta de condicions de vida.
Nota: Les prestacions socials corresponen a l'any natural anterior al de l'enquesta.

Darrera actualització: 26 de febrer de 2024.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Llar
Conjunt de persones que resideixen habitualment en el mateix habitatge. Es poden distingir dos tipus de llars: les unipersonals, formades per una sola persona, i les multipersonals, formades per dues persones o més.

Aspectes metodològics

L'Enquesta de condicions de vida és una enquesta anual que realitza l'INE des de l'any 2004 amb un doble objectiu:

  • proporcionar informació de la distribució personal de la renda a través dels ingressos anuals nets.
  • mesurar la incidència i composició de la pobresa mitjançant l'establiment d'un llindar de risc de pobresa.

Les dades de Catalunya provenen de l'Enquesta de condicions de vida. Es tracta d'una operació estadística de l'INE de periodicitat anual, de la qual l'Idescat ofereix una explotació específica dels resultats per a Catalunya.

A partir de l'any 2016, com a resultat d'un acord subscrit amb l'INE per millorar aquesta estadística, l'Idescat realitza un treball de camp propi ampliant l'Enquesta amb la informació sobre més de 1.700 llars; així la mostra conjunta passa a ser de més de 3.000 llars i de 7.300 individus. A més a més, permet difondre resultats per a Catalunya, els àmbits territorials, Barcelona ciutat i l'Àrea Metropolitana de Barcelona.L'objectiu principal d'aquesta ampliació ha estat millorar la fiabilitat estadística dels resultats.

Per tal de mesurar el risc de pobresa de la població, es presenta un llindar de risc de pobresa específic per a Catalunya. Es classifica la població segons aquest llindar i, a partir d'aquí, s'estudia la incidència, la composició i la intensitat d'aquesta pobresa relativa a la població.

A partir del 2021 la taxa de risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE - Objectiu UE 2030) pateix un canvi metodològic que afecta dos dels seus tres components, concretament els de baixa intensitat en el treball i de la privació material i social severa; en canvi la taxa de pobresa és l'únic component que no s'ha vist modificat.

L'enquesta recull dades anuals sobre la llar i proporciona informació sobre l'entorn físic i social, condicions i tipus d'habitatge, règim de tinença de l'allotjament i despeses mensuals.

A partir del 2013, s'ha introduït un canvi metodològic que consisteix a utilitzar fonts administratives per conèixer la variable d'ingressos dels individus. A causa d'aquest canvi es produeix un trencament de la sèrie, ja que les dades d'ingressos de l'enquesta del 2013 no són comparables amb les dades publicades dels anys anteriors. Per aquest motiu, s'han fet unes estimacions retrospectives dels principals indicadors des del 2009 comparables amb les dades del 2013.

Podeu obtenir més informació d'aquesta estadística a la metodologia.