Estimacions de població. S2/2021–S1/2023. Dades definitives

La població resident a Catalunya va augmentar en 140.140 habitants durant l'any 2022, segons els resultats definitius de les Estimacions de població. La migració amb l'estranger va ser el principal component del creixement de la població el 2022 (158.546 persones). En canvi, el creixement natural va ser de −14.324 persones (56.382 naixements menys 70.706 defuncions) i el saldo migratori amb la resta d’Espanya va ser de −5.865 persones.

La població resident a Catalunya era de 7.901.963 persones a 1 de gener de 2023, si bé l'Idescat va anunciar que Catalunya havia assolit els 8 milions d'habitants al novembre del 2023, amb una dada provisional avançada. L'Idescat publica avui per primera vegada les estimacions de població per tots els municipis de Catalunya.

L'any 2022 la població va créixer a 672 municipis, va disminuir a 256 i es va mantenir a 19. Els municipis de 10.000 habitants o més amb major creixement relatiu van ser Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (73,1‰) i Lloret de Mar (66,4‰), mentre que Badia del Vallès (−7,3‰) i Sant Andreu de la Barca (−3,1‰) van ser els que van perdre més població.

El saldo migratori amb l'estranger va ser positiu en 786 municipis, negatiu en 90 i nul en 71 municipis. Dels municipis amb 10.000 habitants o més, Barcelona (55.386) i L’Hospitalet de Llobregat (10.784) són els que registren majors saldos migratoris amb l'estranger, mentre que Badia del Vallès (41) i Sant Sadurní d'Anoia (55) són els de menors saldos migratoris amb l’estranger.

El saldo migratori interior (migracions amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya) va ser positiu en 557 municipis, negatiu en 368 i nul en 22 municipis. Calafell (564) i Sant Just Desvern (448) són els municipis de 10.000 habitants o més amb majors saldos migratoris interns, mentre que Barcelona (−9.528) i Badalona (−1.639) són els de menors saldos migratoris interns.

El creixement natural (naixements menys defuncions) va ser positiu en 178 municipis, negatiu en 681 i nul en 88 municipis. Els municipis de 10.000 habitants o més amb major creixement natural van ser Sant Cugat del Vallès (259) i Salt (161), i els de menor creixement van ser Barcelona (−4.747) i Sabadell (−292).

L’any 2022 la població va augmentar en 40 comarques i a Aran i només va disminuir a les Garrigues (−4,9‰). La Selva (31,4‰) i el Baix Penedès (30,2‰) van ser les comarques amb majors creixements en termes relatius.

El saldo migratori amb l’estranger va ser positiu a totes les comarques i a Aran. La comarca del Barcelonès va destacar respecte de les altres, amb un saldo de 73.408 persones, seguida del Vallès Occidental (11.494).

El saldo migratori interior (migracions amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya) va ser positiu a 28 comarques i a Aran. Entre les comarques que van registrar un saldo migratori interior negatiu, va destacar el Barcelonès (−13.474).

El creixement natural (naixements menys defuncions) només va ser positiu a una comarca, el Gironès (189). En canvi, el creixement natural va ser negatiu a 40 comarques i a Aran, i van destacar el Barcelonès (−5.266) i el Maresme (−1.111).

Pel que fa a l'estructura per edats, el percentatge de població de 0 a 15 anys continua disminuint com a conseqüència de la baixa natalitat i ha passat del 15,6% el 2022 al 15,2% el 2023. El pes de la població de 16 a 64 anys ha augmentat del 65,1% al 65,4% com a conseqüència de la migració. El pes de la població de 65 anys o més ha augmentat del 19,3% al 19,4% com a conseqüència de l’envelliment, que presenta diferències importants en el territori.

La població centenària a 1 de gener de 2023 era de 2.514 persones, de les quals 415 eren homes i 2.099 dones. Per edats, hi havia 1.048 persones amb 100 anys, 647 amb 101 anys, 375 amb 102 anys, 206 amb 103 anys, 114 amb 104 anys i 124 amb 105 anys o més.