Cens de població i habitatges. 2024. Població estrangera
La població estrangera resident a Catalunya era d'1.444.192 persones a dia 1 de gener del 2024 i representava el 18,0% de la població catalana. El nombre d'estrangers va augmentar un 6,0% en relació amb un any enrere.
Les proporcions més elevades de població estrangera es van registrar a les comarques de la Segarra (29,5%), l'Alt Empordà (25,9%) i el Barcelonès (23,9%). A 12 comarques almenys el 20% de la població era estrangera (el 2023 eren 9 comarques). Per contra, les proporcions més petites de població estrangera es trobaven a les comarques del Lluçanès (8,2%), el Moianès (10,0%), el Vallès Oriental (10,5%) i l’Anoia (10,7%).
El nombre total de residents de nacionalitat estrangera va augmentar a 38 comarques i a Aran respecte a un any enrere. Els majors augments es van registrar al Solsonès (26,6%), l’Alt Urgell (11,2%) i el Berguedà (10,1%), i les 3 úniques comarques amb decrements són la Segarra (−2,9%), el Ripollès (−1,2%) i el Moianès (−0,1%). Tanmateix, cal tenir en compte que el Solsonès i la Segarra estan afectats pel canvi d’adscripció comarcal de Torà i Biosca (de la mateixa manera que Osona està afectada per la creació del Lluçanès).
A Catalunya hi havia 50 municipis on el percentatge de població estrangera era superior al 25%. Els majors percentatges de població estrangera eren als municipis de Guissona (51,6%), Castelló d'Empúries (45,2%), la Portella (40,4%), Lloret de Mar (39,7%) i Sant Pere Pescador (38,6%).
La població estrangera resident a Catalunya estava representada per més de 180 nacionalitats. D'aquestes, la població marroquina era la més nombrosa (amb 241.179 persones, que representaven el 16,7% de la població estrangera) i amb una proporció d'homes més elevada que de dones (58,1% i 41,9%, respectivament). La segona nacionalitat amb més presència a Catalunya era la colombiana (amb 94.196 persones, que representaven el 6,5% de la població estrangera) i la proporció de dones (53,8%) era superior a la d’homes (46,2%). Les següents nacionalitats eren la italiana (amb 86.822 persones, que representaven el 6,0% del total d'estrangers) i la romanesa (amb 85.922 persones, que constituïen el 5,9% dels estrangers).
En relació amb l'any anterior, per nacionalitats destaquen els increments de la població originària de Colòmbia (17.789), de Perú (8.529), del Marroc (7.125), d’Itàlia (6.014) i de Veneçuela (5.172).
Segons el continent d'origen, la població americana era la més nombrosa a Catalunya a dia 1 de gener del 2024 i representava un 32,3% de la població estrangera resident a Catalunya. El segon lloc corresponia a la població europea (30,9%), de la qual el 21,6% era de la Unió Europea i el 9,4%, de la resta d'Europa. Els seguien els originaris d'Àfrica (23,2%).
La població americana és la que més va augmentar (46.128 persones), un 11,0%. Seguidament hi ha Europa, amb un augment dels europeus comunitaris en 9.391 persones (3,1%) i els originaris de la resta d'Europa, en 8.444 persones (6,7%).
El Cens de població anual es considera la font de referència estadística per a la població estrangera a partir del 2021. El Padró municipal d'habitants ofereix la sèrie de població estrangera des del 2000 fins al 2022.