Índex socioeconòmic territorial. 2022
L'any 2022, els municipis amb més diferències de l'Índex socioeconòmic territorial (IST) entre les seves agrupacions censals van ser Girona i Badalona.
L'IST és un índex relatiu, amb un valor de referència per a Catalunya igual a 100, que resumeix diverses característiques socioeconòmiques de la població resident en un territori i quantifica les diferències entre municipis i també dins dels municipis.
L'IST de Girona era 98,4, molt proper a la mitjana de Catalunya (IST=100), però a l'agrupació censal Girona 7 (Montjuïc) l'IST era 127,8 i a Girona 2 (la Font de la Pólvora - Vila-roja) era 51,4. Hi havia, per tant, 76,4 punts de diferència entre aquestes 2 agrupacions censals del mateix municipi.
L'IST de Badalona era 94,1, però a l'agrupació censal Badalona 1 (Centre) era 122,1 i a Badalona 9 (Sant Roc Oest - sector Plaça de Camarón de la Isla) era 51,5, amb una diferència de 70,6 punts entre les 2 agrupacions censals.
Índex socioeconòmic territorial (IST) per agrupacions censals. 2022
Pel que fa als municipis de més de 500 habitants, els que tenien un índex socioeconòmic territorial més elevat el 2022 eren Matadepera (130,0), Castellolí (125,5) i Tiana (124,6). A l’altre extrem, els municipis amb menor índex socioeconòmic eren Barbens (54,4), Salt (59,9) i Sant Pere Pescador (65,6).
Hi ha diferències rellevants en el nivell socioeconòmic dels 947 municipis catalans: hi ha 44 municipis que tenen un IST alt (més de 20 punts percentuals per sobre de la mitjana catalana) i, a l’altre extrem, n’hi ha 30 amb un IST baix (més de 20 punts per sota de la mitjana). D’altra banda, el grup més nombrós de municipis (517 municipis) té un nivell mitjà alt de l’IST (entre la mitjana de Catalunya i 20 punts percentuals per sobre d’aquesta). Finalment, hi ha 356 municipis que tenen un IST mitjà baix (entre la mitjana catalana i 20 punts per sota).
Índex socioeconòmic territorial (IST) per municipis. Catalunya. 2022
L’IST concentra en un sol valor la informació de 6 indicadors: 2 sobre la situació laboral, 2 sobre el nivell educatiu,1 d'immigració i 1 de renda.
Pel que fa als municipis de més de 500 habitants, els que van registrar els valors més alts i més baixos de cadascun dels indicadors són els següents:
- Població ocupada de 20 a 64 anys (66,5% al conjunt de Catalunya). Aquest indicador mostrava el valor més alt a les Masies de Roda (81,0%) i el més baix a Talarn (37,1%).
- Treballadors de baixa qualificació (12,0% al conjunt de Catalunya). El municipi amb el valor més baix era Matadepera (3,0%) i el del valor més alt era Soses (39,1%).
- Població de 20 anys o més amb estudis baixos (14,3% al conjunt de Catalunya). El municipi amb el valor més baix era Vallromanes (3,7%) i el del valor més alt era la Fatarella (31,2%).
- Població jove sense estudis postobligatoris (24,0% al conjunt de Catalunya). Aquest indicador és el que mostra més desigualtat entre els municipis. El municipi amb el valor més baix era Fontanals de Cerdanya (1,1%) i el del valor més alt era Barbens (56,1%).
- Estrangers de països de renda baixa o mitjana (12,4% al conjunt de Catalunya). El municipi amb el valor més baix era Guils de Cerdanya (0,5%) i el del valor més alt era Guissona (52,3%).
- Renda mitjana per persona (15.519 € al conjunt de Catalunya). El municipi amb el valor més alt era Matadepera (24.814 €) i el del valor més baix era Salt (10.242 €).
Els resultats del municipi de Barcelona també es presenten pels 73 barris de la ciutat definits per l'Ajuntament. D'aquests, n'hi havia 10 amb un IST que superava la mitjana catalana en més de 20 punts percentuals, entre els quals destaquen les Tres Torres (134,3), Sant Gervasi-Galvany (130,1) i Sarrià (129,0). A l'altre extrem, hi havia 10 barris amb un IST 20 punts percentuals més baix que el de la mitjana catalana, entre els quals destaquen Ciutat Meridiana (66,5), i el Besòs i el Maresme (73,6).
Els resultats de l’IST es difonen a nivell inframunicipal per 853 agrupacions censals, els barris de Barcelona i 5.091 seccions censals de Catalunya. A més, s’ofereix resultats per comarques i per tots els municipis. Aquesta informació es pot consultar a través del visor de mapes de dades estadístiques.