Estadística de la mobilitat obligada per raó d'estudis no universitaris. Curs 2024/25

En el curs 2024/2025, hi va haver 1.223.585 alumnes no universitaris matriculats que estudiaven i residien a Catalunya, dels quals un 81,3% (994.170) estudiaven al mateix municipi on residien i un 18,7% (229.415) estudiaven a un altre municipi de Catalunya.

Les comarques que van registrar un percentatge major d'alumnes que estudiaven i residien al mateix municipi van ser el Barcelonès (91,7%), el Segrià (84,1%), el Vallès Occidental (82,6%) i el Montsià (82,0%). A l'altre extrem, les comarques amb un menor percentatge van ser el Priorat (57,2%) i el Pallars Sobirà (54,8%).

D'entre els municipis amb una població superior als 5.000 habitants, Lleida i Barcelona van ser els que van retenir més alumnes residents en termes relatius (un 96,9% i un 96,5%, respectivament). A l'altre extrem, hi va haver 3 municipis on menys de la meitat dels alumnes estudiaven en el municipi de residència: el Catllar (38,5%), Santa Cristina d'Aro (38,5%) i Sant Antoni de Vilamajor (24,5%).

En relació amb el nombre d'alumnes que estudiaven en un municipi, és a dir, els llocs d'estudi localitzats, l'Arboç (67,5%) i Cabrera de Mar (57,7%) van ser els municipis amb més percentatge d'estudiants d'altres poblacions.

Per nivell d'estudis, un 91,2% dels alumnes d'educació infantil de segon cicle que estudiaven i residien a Catalunya estudiaven al mateix municipi de residència i un 8,8% a un altre municipi. Dins dels ensenyaments obligatoris, el percentatge d'alumnes que estudiaven al mateix municipi on residien va ser un 89,8% en el cas de l'educació primària i un 84,5% en el cas de l’ESO. Quant als ensenyaments postobligatoris, la xifra d'alumnes residents que estudiaven al mateix municipi el batxillerat va ser del 75,5%, els de cicles formatius de grau mitjà va ser del 45,5% i els de cicles formatius de grau superior del 37,3%.

Per a una anàlisi detallada de la mobilitat dels estudiants de tots els municipis de Catalunya, consulteu l'Ampliació de resultats intermunicipals i intercomarcals.