Cens de població i habitatges. 2025. Població estrangera
A Catalunya hi residien 2.039.015 persones nascudes a l'estranger, a 1 de gener del 2025, de les quals 628.310 tenien la nacionalitat espanyola. La població nascuda a l'estranger amb nacionalitat espanyola representava el 30,8% dels nascuts a l’estranger que residien a Catalunya, i assolia els percentatges màxims entre els residents al Vallès Oriental (39,6%) i al Baix Llobregat (37,2%).
La xifra de població nascuda a l’estranger (2.039.015) era més elevada que la de població de nacionalitat estrangera (1.522.819 persones). D’altra banda, la majoria de la població de nacionalitat estrangera havia nascut a l’estranger (1.410.705 persones) i una part havia nascut a Espanya (112.114 persones).
Els nascuts a l’estranger representaven el 25,1% de la població resident a Catalunya, però hi ha 3 comarques on aquesta proporció superava el 30%: el Barcelonès (34,1%), l’Alt Empordà (31,6%) i la Segarra (31,5%). A l’altre extrem n’hi ha 3 més on aquesta proporció no arribava al 15%: el Lluçanès (11,4%), el Pallars Sobirà (14,3%) i el Moianès (14,6%).
Pel que fa a la població de nacionalitat estrangera, aquesta representava el 18,7% de la població catalana. Les proporcions més elevades eren les de la Segarra (30,1%), l'Alt Empordà (25,9%) i el Barcelonès (24,9%), mentre que les més baixes eren les del Lluçanès (9,3%), el Moianès (10,3%) i el Vallès Oriental (11,1%).
En relació amb l’any anterior, la població nascuda a l’estranger ha augmentat en 132.183 persones (un 6,9%) al conjunt de Catalunya i ha augmentat a totes les comarques i Aran, amb variacions que oscil·len des de les més elevades del Solsonès (12,8%) i el Lluçanès (11,5%), fins a les més modestes del Pallars Sobirà (1,7%) i l’Alta Ribagorça (2,2%).
La població de nacionalitat estrangera va augmentar en 78.627 persones (un 5,4%) a Catalunya i també va augmentar a totes les comarques i Aran, excepte al Pallars Sobirà (−0,5%). Els majors augments es van registrar al Solsonès (14,7%), el Lluçanès (12,7%) i l’Alt Urgell (10,8%).
Per lloc de naixement, la població nascuda a Amèrica representava el 47,4%, seguida de la nascuda a Àfrica (20,7%), per davant de la nascuda a Europa (20,3%). Els principals països eren el Marroc (303.065), Colòmbia (160.238), Argentina (116.720), Perú (100.730) i Equador (96.802).
Per nacionalitat, la població americana també era la més nombrosa (32,8%) i el segon lloc corresponia a la població de nacionalitat europea (29,9%), de la qual el 21,1% era de la Unió Europea i el 8,8% de la resta d’Europa. Els seguien els nacionals d'Àfrica (23,2%). Els països amb més estrangers eren el Marroc (252.843 persones), Colòmbia (107.178), Itàlia (91.925), Romania (84.842) i la Xina (67.739).
A Catalunya hi havia 56 municipis on el percentatge de població de nacionalitat estrangera era superior al 25%. Destacaven Guissona (51,8%), Castelló d'Empúries (45,5%), la Portella (42,1%), Sant Pere Pescador (39,5%) i Lloret de Mar (38,5%). Respecte del lloc de naixement, són 107 els municipis on el percentatge de nascuts a l’estranger era superior al 25%. Destaquen Guissona (51,0%), Castelló d’Empúries (49,5%), la Jonquera (46,2%), Lloret de Mar (45,4%) i Salt (44,8%).
Els principals indicadors de nacionalitat i lloc de naixement, per províncies, àmbits del Pla territorial, comarques i Aran, municipis, agrupacions censals, districtes censals i seccions censals, es poden visualitzar a l’apartat Mapes del web de l'Idescat.