Saltar al contingut principal

Índex socioeconòmic territorial. 2023

L'any 2023, a Catalunya hi havia 110 agrupacions censals amb un índex socioeconòmic territorial (IST) més de 20 punts per sota de la mitjana catalana. Gairebé totes aquestes agrupacions es concentraven en 44 municipis repartits per tot el territori de Catalunya, excepte a l'Alt Pirineu i Aran: 66 d’aquestes agrupacions censals eren a l’Àmbit Metropolità, 18 a les Comarques Gironines, 9 a Ponent, 8 al Camp de Tarragona, 4 a les Comarques Centrals, 3 a les Terres de l’Ebre i 2 al Penedès. A l’altre extrem, hi havia 62 agrupacions censals amb un índex socioeconòmic 20 punts o més per sobre de la mitjana catalana. D’aquestes, 58 es trobaven a l’Àmbit Metropolità, 2 a les Comarques Gironines, 1 al Camp de Tarragona i 1 a Ponent.

Les agrupacions censals són unitats territorials de 5.000 a 20.000 habitants formades per seccions censals contigües i amb semblança socioeconòmica. En els municipis de més de 12.000 habitants les agrupacions censals són unitats inframunicipals similars als barris.

Pel que fa als municipis de més de 500 habitants, els que tenien un índex socioeconòmic territorial més elevat el 2023 eren Matadepera (129,9), Fontanals de Cerdanya (124,9) i Castellolí (124,8). A l'altre extrem, els municipis amb menor índex socioeconòmic eren Barbens (56,5), Salt (59,8) i Sant Pere Pescador (62,9).

Hi havia diferències rellevants en el nivell socioeconòmic dels 947 municipis catalans: hi havia 42 municipis que tenien un IST que superava en 20 punts o més la mitjana catalana i, a l'altre extrem, n'hi havia 31 amb un IST més de 20 punts per sota de la mitjana. D'altra banda, el grup més nombrós de municipis (522) tenia un nivell socioeconòmic mitjà alt, amb un IST que estava entre la mitjana catalana i menys de 20 punts per sobre d'aquesta. Finalment, hi havia 352 municipis que tenien un nivell socioeconòmic mitjà baix, amb un IST entre 20 punts per sota i menys de la mitjana catalana.

L'IST concentra en un sol valor la informació de 6 indicadors: 2 de la situació laboral, 2 del nivell educatiu,1 d'immigració i 1 de renda.

Pel que fa als municipis de més de 500 habitants, els que van registrar els valors més alts i més baixos de cadascun dels indicadors són els següents:

  • Població ocupada de 20 a 64 anys (66,8% al conjunt de Catalunya). Aquest indicador mostrava el valor més alt a Campllong (81,7%) i el més baix a Talarn (37,4%).
  • Treballadors de baixa qualificació (11,6% al conjunt de Catalunya). El municipi amb el valor més baix era Matadepera (3,0%) i el del valor més alt era Sant Pere Pescador (34,1%).
  • Població de 20 anys o més amb estudis baixos (13,7% al conjunt de Catalunya). El municipi amb el valor més baix era Vallromanes (3,8%) i el del valor més alt era la Fatarella (29,4%).
  • Població jove sense estudis postobligatoris (22,9% al conjunt de Catalunya). Aquest indicador és el que mostra més desigualtat entre els municipis. El municipi amb el valor més baix era Fontanals de Cerdanya (3,2%) i el del valor més alt era la Jonquera (55,7%).
  • Estrangers de països de renda baixa o mitjana (13,5% al conjunt de Catalunya). Els municipis amb els valors més baixos eren Maspujols, Monistrol de Calders i Muntanyola (1,1% pels 3 municipis) i el del valor més alt era Guissona (52,5%).
  • Renda mitjana per persona (16.461 € al conjunt de Catalunya). El municipi amb el valor més alt era la Riba (28.987 €) i el del valor més baix era Salt (10.843 €).

Els resultats del municipi de Barcelona també es presenten pels 73 barris definits per l'Ajuntament. D'aquests, n'hi havia 11 amb un IST inferior a 80, entre els quals destaquen Ciutat Meridiana (67,8), el Besòs i el Maresme (72,8), i el Barri Gòtic (73,9). A l'altre extrem, hi havia 9 barris amb un IST igual o superior a 120, entre els quals destacaven les Tres Torres (132,1), Sant Gervasi – Galvany (128,2) i Sarrià (127,3).

L'IST és un índex relatiu, sense unitats de mesura, amb un valor de referència per a Catalunya igual a 100 que resumeix diverses característiques socioeconòmiques de la població resident en un territori i quantifica les diferències entre municipis i també dins dels municipis.

Els resultats de l'IST es difonen a nivell inframunicipal per 853 agrupacions censals, els barris de Barcelona i 5.108 seccions censals de Catalunya. A més, s'ofereixen resultats per comarques i per tots els municipis. Aquesta informació es pot consultar a través del visor de Mapes de l'IST.

Més informació