Índex socioeconòmic territorial. 2024. Dades provisionals
L’any 2024, segons dades provisionals, els municipis de més de 500 habitants que tenien un índex socioeconòmic territorial (IST) més elevat eren Matadepera (130,1), Tiana (125,3) i Vilablareix (125,1). A l'altre extrem, els municipis amb menor índex socioeconòmic territorial eren Barbens (57,3), Salt (59,3) i Sant Pere Pescador (62,9).
L'IST concentra en un sol valor la informació de sis indicadors: dos de la situació laboral, dos del nivell educatiu, un d'immigració i un de renda.
En aquesta difusió s'han actualitzat tots els indicadors que intervenen en el càlcul de l'IST, excepte l'indicador de renda, que es publicarà durant el darrer trimestre de l'any, d'acord amb el calendari de la font estadística de referència. Per aquest motiu, les dades que es difonen tenen caràcter provisiona. La versió definitiva de l'IST es publicarà un cop s'hagi incorporat l'indicador de renda actualitzat.
Pel que fa als municipis de més de 500 habitants, els que van registrar els valors més alts i més baixos de cadascun dels indicadors són els següents:
- Població ocupada de 20 a 64 anys (67,2% al conjunt de Catalunya). Aquest indicador mostrava el valor més alt a Vilablareix (83,8%) i el més baix a Ulldecona (51,0%).
- Treballadors de baixa qualificació (11,4% al conjunt de Catalunya). El municipi amb el valor més baix era Matadepera (3,2%) i el del valor més alt era Sant Pere Pescador (34,6%).
- Població de 20 anys o més amb estudis baixos (13,1% al conjunt de Catalunya). El municipi amb el valor més baix era Matadepera (3,4%) i el del valor més alt era Salt (27,9%).
- Població jove sense estudis postobligatoris (22,4% al conjunt de Catalunya). Aquest indicador és el que mostra més desigualtat entre els municipis. El municipi amb el valor més baix era Fontanals de Cerdanya (2,3%) i el del valor més alt era la Jonquera (53,5%).
- Estrangers de països de renda baixa o mitjana (13,5% al conjunt de Catalunya). El municipi amb el valor més baix era Olius (1,2%) i el del valor més alt era Guissona (51,4%).
Pel que fa a les agrupacions censals, les que tenien un IST més elevat van ser Barcelona 78 (les Tres Torres) (133,9) i Sant Cugat del Vallès 8 (Parc Central - el Colomer - Pla de la Pagesa - Can Majó) (133,4). A l’altre extrem, les agrupacions censals amb un menor IST van ser Salt 3 (Nucli Urbà Nord-oest) (35,3) i Balaguer 2 (Nucli Urbà Oest - Nucli Antic) (47,7).
Les agrupacions censals són unitats territorials de 5.000 a 20.000 habitants formades per seccions censals contigües i amb semblança socioeconòmica. En els 106 municipis de més població s’han definit un total de 710 agrupacions censals inframunicipals, que són unitats similars als barris. Això permet analitzar les diferències en l' IST dins dels municipis.
Girona, Badalona, Barcelona i Lleida són els municipis amb més diferències entre les agrupacions censals. A Girona i Badalona hi havia més de 70 punts de diferència entre l’IST de les agrupacions censals amb els índexs més alts i més baixos. En el cas de Barcelona i Lleida, les diferències superaven els 60 punts.
Els resultats del municipi de Barcelona també es presenten pels 73 barris definits per l'Ajuntament. D'aquests, n'hi havia 9 amb un IST inferior a 80, entre els quals destaquen Ciutat Meridiana (68,1), i el Besòs i el Maresme (72,9). A l'altre extrem, hi havia 9 barris amb un IST igual o superior a 120, entre els quals destacaven les Tres Torres (133,4) i Sant Gervasi - Galvany (129,1).
Els resultats de l'IST es difonen a nivell inframunicipal per 853 agrupacions censals, els barris de Barcelona i 5.117 seccions censals de Catalunya. A més, s'ofereixen resultats per comarques i per tots els municipis. Aquesta informació es pot consultar a través del visor de Mapes de l'IST.