L'Enquesta de condicions de vida (ECV) és una operació estadística anual dirigida a les llars que es duu a terme a tots els països de la Unió Europea. Es tracta d'una operació harmonitzada recollida en el Reglament (CE) núm. 1177/2003 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de juny de 2003, relatiu a les estadístiques comunitàries sobre la renda i les condicions de vida, i està emmarcada dins del projecte europeu EU-SILC (European Union Statistics on Income and Living Conditions).
L'ECV és una operació que l'INE realitza des de l'any 2004 i l'Idescat en fa una explotació específica i ampliada per a Catalunya. Des de l'any 2016 l'Idescat col·labora, també, en la realització del treball de camp.
La reglamentació europea n'especifica els objectius, els àmbits que inclou, la referència temporal, el calendari de disponibilitat de les dades i els requisits de qualitat que s'han de complir, i detalla els aspectes relacionats amb el mostreig, el treball de camp, les definicions i altres aspectes relacionats.
L'objectiu fonamental de l'Enquesta és conèixer la renda i les condicions de vida de les llars, així com la composició de la pobresa i l'exclusió social. L'ECV proporciona informació de gran importància sobre els efectes de les polítiques socioeconòmiques en el marc del mercat únic. Aquest projecte estadístic és flexible pel que fa referència a les fonts estadístiques i es recomana l'ús d'aquelles ja existents, ja siguin enquestes per mostreig o registres administratius. L'ECV és una enquesta presencial per mostreig, en què l'any 2020, a causa de la pandèmia sanitària, es va recollir la informació només per via telefònica i Internet. Actualment és una enquesta que utilitza, de forma seqüencial, tres canals de recollida: per Internet, per via telefònica i entrevista presencial.
A partir de l'any 2013 va incorporar la informació administrativa de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i de la Seguretat Social per tal d'obtenir una informació més acurada i eficient dels ingressos de la llar.
A partir del 2021 l'ECV ha sofert dues novetats: per un costat la mostra addicional de l'Idescat segueix un model de panel rotant amb 4 torns de rotació, això vol dir que s'investigaran les mateixes unitats al llarg dels 4 anys, i d'altra banda, la taxa AROPE ha experimentat un canvi metodològic que afecta dos dels seus tres components, concretament els de baixa intensitat en el treball i de la privació material i social severa; en canvi, la taxa de pobresa és l'únic component que no s'ha vist modificat. Aquesta nova definició respon als canvis metodològics introduïts per Eurostat per recollir els objectius de l'Agenda 2030 de la UE. A partir d'ara es publicaran dues taxes AROPE: Taxa AROPE (Estratègia UE 2020) i Taxa AROPE (Objectiu UE 2030).
L'explotació que l'Idescat realitza de les dades de Catalunya de l'ECV amplia la informació sobre Catalunya, al mateix temps que obté els indicadors de pobresa relacionats amb el nivell de renda de Catalunya.
L'any 2016 l'Idescat i l'INE, atenent a la necessitat d'augmentar la fiabilitat estadística dels resultats presentats i d'oferir informació territorial més detallada, van decidir col·laborar per ampliar la mostra en l'àmbit territorial català.
1. Àmbits de la investigació
L'àmbit poblacional d'estudi són les persones membres de llars privades i que resideixen en habitatges familiars principals. Es recull informació més exhaustiva per a aquelles persones que tenen més de 16 anys el 31 de desembre de l'any anterior a l'entrevista.
L'àmbit geogràfic de l'ECV és tot el territori espanyol. L'objectiu de l'ampliació de la mostra a Catalunya a partir de l'any 2016 és augmentar la fiabilitat dels indicadors que se n'extreuen, així com difondre, per primera vegada, els resultats dels principals indicadors per als vuit àmbits territorials, Barcelona ciutat i l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Els períodes de referència de la informació recollida són diferents en funció de la variable objecte d'estudi: la setmana anterior a l'entrevista, les darreres quatre setmanes, els darrers dotze mesos, el moment actual, etc. D'altra banda, es recull informació biogràfica de les persones informants, per la qual cosa el període de referència serà diferent per a cada persona. Cal destacar que, per a les variables relatives als ingressos i a totes les anàlisis que se'n deriven, s'usa l'any natural anterior a la realització de l'enquesta.
El disseny mostral es caracteritza per ser en dues etapes, amb una estratificació de les unitats de la primera etapa, formada per les seccions censals, i de la segona, formada pels habitatges familiars principals. En la primera etapa s'han construït uns estrats d'acord amb la grandària municipal a la qual pertany la secció censal. El dimensionament de la mostra s'ha realitzat mitjançant una tècnica mixta entre l'afixació uniforme i la proporcional. La mostra és un panel rotatiu compost per 4 submostres, i cadascuna es substitueix per una nova submostra en cada cicle de quatre anys. A cada comunitat autònoma s'ha dissenyat una mostra independent que la representa, per tal de produir resultats significatius en aquest nivell de desagregació territorial i, en el cas de Catalunya, s'hi afegeix una mostra complementària a partir de l'any 2016. Fins al 2021 la mostra recollida per l'Idescat era mostra nova, però a partir d'aquest any se segueix el mateix esquema que l'INE, amb un panel rotatiu compost per 4 submostres. Això vol dir que s'investigaran les mateixes unitats al llarg dels 4 anys. La mostra es compon de 4 submostres panel, de manera que cada any una se substitueix per una nova submostra. La mostra Idescat, per tant, tindrà dues parts:
- Mostra panel: està formada per les llars col·laboradores de les 250 seccions que provenen de la mostra del 2021.
- Mostra nova: són les llars que s'incorporen per primera vegada el 2021.
Aquest tipus de mostra panel rotant permet obtenir informació de dos tipus: transversal i longitudinal. Les dades transversals recullen la situació en un moment determinat. Per la seva part, les dades longitudinals enllacen en el temps les unitats i permeten estudiar el canvi brut i fer anàlisis dinàmiques.
L'any 2021, en ser el primer cicle de la mostra panel rotant, tota la mostra teòrica és mostra nova i, per tant, no ha estat necessari fer el seguiment de les llars del període anterior, amb la dificultat que genera el seguiment de les llars branca. Una quarta part de les unitats seleccionades en la mostra del primer cicle només es manté en la mostra 1 any, una altra quarta part es manté 2 anys i una altra part es manté 3 anys. El 2022 ja es comença a fer aquest seguiment diferenciant entre les persones panel i no panel (corresident).
En el moment de la selecció de la mostra, es considera persona panel tot membre de la llar que tingui 14 anys o més el 31 de desembre de l'any anterior a l'entrevista. Els menors de 14 anys d'aquesta llar són corresidents (no panel), i també ho són les persones noves que s'incorporen a les llars en qualsevol moment del període de col·laboració de la llar. A partir de la reforma de 2021 canvia el límit d'edat i s'eleva de 14 anys a 16 anys.
Per gestionar adequadament la identificació de les llars en una mostra panel és important determinar, en el cas de divisió de llars, quina és la llar inicial (la que continua mantenint l'estatus de llar de partida) i quina és una llar branca.
Quan es produeix una ramificació:
- Si algun del membres panel segueix residint a la mateixa adreça que en el període anterior, la llar d'aquesta persona es defineix com a llar inicial. La resta de persones panel, membres d'aquesta llar en el període anterior, que s'hagin traslladat a llars privades dins del territori nacional formaran llars branca. Així, se seguirà la llar formada per aquesta persona panel i a les persones que en formen part (anomenats corresidents).
- Si cap membre panel resideix a l'adreça en la qual va ser entrevistat en el període precedent, es defineix la llar inicial com la llar de la persona que tingui assignat en el període anterior el número d'ordre personal més baix.
Quan no es produeix cap ramificació:
- La llar es considera complerta. Aquesta llar és la llar inicial pel fet de ser l'única existent, hi hagi o no canvi d'adreça entre els dos períodes.
Aquesta mostra complementària per a Catalunya, tot i ser recollida per l'Idescat, s'ha dissenyat garantint la integració en el conjunt de l'Enquesta. La selecció d'habitatges s'ha fet per mostreig aleatori estratificat, en dues etapes. Fins al 2021, en primer lloc se seleccionaven 232 seccions censals, agrupades homogèniament per àmbits territorials i grandària del municipi i, en segon lloc, 12 habitatges en cada una de les seccions censals. La mostra addicional teòrica era de 2.784 llars, que s'incorporaven en el primer torn del panel i que no participaven en el procés de rotació.
A partir del 2021 (aquest any inclòs) es comença a implementar el model de panel rotant per adaptar-se als estàndards d'Europa, amb una selecció de 250 seccions censals que el 2022 es reparteixen en 3 parts (83-84 seccions per a cada torn). A partir del 2022 la mostra nova serà de 116 seccions; per tant, el 2025, quan finalment s'hagin incorporat els quatre torns de mostra nova, quedarà un total de 464 seccions. En cada mostra nova hi ha 12 habitatges per secció; pel que fa al panel, els habitatges pateixen un desgast al llarg dels quatre períodes de participació. La totalitat del treball de camp es realitza per mitjà d'una entrevista assistida per ordinador als membres de cada una de les llars objecte d'estudi.
2. Qüestionaris
Els qüestionaris que integren l'ECV són els següents:
2.1. Taula de composició de la llar
Recull la informació bàsica de cadascuna de les persones que viuen a l'habitatge: la identificació, les dades personals i la seva situació actual a la llar. L'objectiu fonamental d'aquest qüestionari és determinar les persones que formen part de la llar que habiten en l'habitatge. Les preguntes que es fan per determinar si una persona és o no membre de la llar estan dissenyades perquè siguin el més senzilles possible per a l'informant, d'acord amb la metodologia de l'Enquesta.
2.2. Fitxa de la llar
Recull informació general de totes les persones que componen la llar enquestada i completa la informació recollida a la Taula de composició de la llar. Aquest qüestionari només es realitza a les persones que compleixen els requisits de ser membres de la llar.
2.3. Qüestionari de la llar
Recull informació sobre determinats aspectes relatius a la llar enquestada que constitueix la unitat d'observació. El mètode de recollida d'informació d'aquest qüestionari ha de ser sempre l'entrevista personal a la persona responsable de la llar.
Es recull la informació relativa a la llar, agrupada en els apartats com habitatge principal, parament de la llar, situació econòmica de la llar, ingressos, dificultats econòmiques, accés als serveis i preguntes addicionals sobre la situació econòmica.
2.4. Qüestionari individual
Recull informació sobre determinats aspectes de cada membre de la llar que té 16 anys o més el 31 de desembre de l'any anterior a l'enquesta. Són dades sobre la seva activitat principal, la renda personal durant l'any anterior de referència de l'enquesta, l'estat de salut, l'accés a l'atenció sanitària, la informació biogràfica, l'educació i l'experiència professional. Per tant, el mateix individu és la unitat d'observació.
3. Informació objecte d'estudi
La informació que es recull a l'Enquesta sobre les llars i les persones que les componen queda detallada en els qüestionaris que s'especifiquen en l'apartat anterior. A continuació se'n presenta una relació abreujada.
Llars
- Dades bàsiques geogràfiques de la llar
- Identificació del primer i del segon responsable de la llar
- Retards en el pagament de préstecs hipotecaris, lloguers o quotes per a subministraments energètics i altres
- Indicadors no monetaris de privació de la llar
- Capacitat econòmica per arribar a fi de mes
- Grau d'endeutament
- Accés a productes de primera necessitat
- Ingressos de la llar
Habitatges
- Tipus i condicions de l'habitatge
- Règim de tinença
- Despeses de manteniment
Membres de la llar
- Data de naixement i sexe
- Nacionalitat
- Situació respecte de l'activitat econòmica
- Situació de residència
Membres de la llar de 12 anys o menys
- Serveis de guarderia i cura de nens
Membres de la llar de 16 anys o més
- Estat civil
- Situació de convivència
- País de naixement
- Nivell d'educació
- Situació laboral actual i durant el darrer any
- Descripció de l'activitat, situació, tipus de contracte i canvis de feina
- Estat de salut, malalties i situacions cròniques i limitacions per a l'activitat de la vida diària
- Necessitat d'ajudes per a la vida diària i accés a la sanitat.
- Ingressos de l'individu per les diferents fonts
- Benestar segons la satisfacció global amb la vida i la confiança en les altres persones.
Incidències al treball de camp
- Situació de la llar a la mostra
- Resultats dels qüestionaris i de les entrevistes a la llar
- Situació de la persona respecte de la mostra i a la llar
D'altra banda, a partir de l'any 2013 l'operació recull informació procedent de fonts fiscals i administratives sobre el detall dels ingressos dels individus i de la llar que substitueix o complementa la recollida en el treball de camp.
4. Definicions
L'Enquesta té com a objectius fonamentals d'estudi la distribució de la renda i el risc de pobresa i d'exclusió social. Així mateix, també es recull informació sobre la precarietat econòmica, la privació material, la protecció social, els ingressos de les llars privades, la seva distribució segons els seus membres, les fonts d'ingressos i la situació econòmica de la població, les condicions de l'habitatge i els costos associats.
Per arribar als objectius esmentats i d'acord amb els reglaments europeus, es defineixen un seguit de conceptes.
- Renda bruta
-
Renda total, monetària i no monetària, percebuda per la llar durant el període de referència, abans de deduir-ne l'impost de la renda, els impostos sobre el patrimoni i les cotitzacions dels assalariats, autònoms, i desocupats (si s'escau) a la Seguretat Social obligatòria. Inclou les cotitzacions socials dels empresaris a la Seguretat Social, així com les transferències rebudes entre les llars.
El període temporal de referència dels ingressos de les llars és el de l'any anterior al de la recollida de la informació.
- Renda neta
-
Renda bruta menys l'impost sobre la renda, els impostos sobre el patrimoni i les cotitzacions obligatòries dels assalariats, autònoms i desocupats (si s'escau) a la Seguretat Social obligatòria, les dels empresaris i les transferències trameses entre llars. D'altra banda, en el càlcul de les rendes netes de la llar s'incorporen les rendes procedents d'esquemes privats de pensions no relacionats amb el treball.
En els càlculs de les estadístiques i dels indicadors de distribució de la renda, pobresa i desigualtat s'utilitza sempre la renda neta.
- Renda per persona
-
Renda que es calcula dividint la renda neta/bruta total de la llar pel nombre de membres.
- Renda per unitat de consum
-
Renda que s'obté dividint la renda neta/bruta total de la llar entre el nombre d'unitats de consum. Una vegada calculada la renda per unitat de consum de la llar s'adjudica aquest valor a cadascun dels seus membres.
- Unitat de consum
-
Per a una millor comparabilitat dels ingressos dels diferents tipus de llars es fa servir internacionalment el concepte unitat de consum. El nombre d'unitats de consum de cada llar es calcula utilitzant l'escala de l'OCDE modificada, que és una escala d'equivalència que converteix el nombre de membres residents a la llar en nombre d'unitats de consum, que assigna un pes d'1 al primer adult, de 0,5 a la resta d'adults i de 0,3 als menors de 14 anys.
- Llindar de pobresa
-
Nivell d'ingrés mínim necessari per adquirir un adequat nivell de vida. El llindar de risc de pobresa per unitat de consum es fixa com el 60 % de la mediana dels ingressos nets per unitat de consum del conjunt d'individus d'una societat. La mediana és el valor que, ordenant tots els individus de menor a major ingrés, en deixa una meitat per sota d'aquest valor i l'altra meitat per sobre. El llindar de pobresa s'estableix en euros. En els resultats per a Catalunya que presenta l'Idescat, s'ha utilitzat el llindar calculat sobre la distribució dels ingressos de la població catalana.
El valor del llindar de pobresa de cada llar depèn de la grandària de la llar i de les edats dels seus membres. Es calcula multiplicant el llindar per unitat de consum pel nombre d'unitats de consum de la llar.
- Població en risc de pobresa
-
Proporció de la població que viu en una llar amb una renda per sota del que es considera nivell de vida mitjà en la societat en què es resideix. Una llar (i per tant totes les persones que en formen part) està en situació de risc de pobresa quan la seva renda neta per unitat de consum és inferior al llindar de pobresa.
- Condicions de l'habitatge
-
Circumstàncies que caracteritzen l'habitatge, com ara el règim de tinença, les despeses mitjanes mensuals i els equipaments, entre altres.
- Propietat: quan algun membre de la llar és el propietari de l'habitatge.
- Lloguer: quan algun membre de la llar satisfà per al seu ús una quantitat en metàl·lic o en espècie en qualitat de lloguer, ja sigui a preu de mercat o inferior, i independentment que existeixi o no un contracte.
- Cessió gratuïta: quan l'habitatge el cedeix l'empresa o organització en què treballa algun membre de la llar, o altres llars o institucions.
- Despeses totals de l'habitatge: inclouen el lloguer (en cas que l'habitatge estigui llogat), els interessos de la hipoteca (en cas que l'habitatge sigui de propietat amb pagaments hipotecaris pendents) i altres despeses associades al manteniment de l'habitatge (comunitat, aigua, electricitat, gas, assegurança del continent i algunes taxes i impostos municipals).
- Lloguer imputat
-
Component no monetari dels ingressos de la llar. Es pot aplicar a les llars que no paguen un lloguer complet per ser propietaris o per tenir un habitatge llogat a un preu inferior al del mercat o gratuït. El valor que s'imputa és l'equivalent al que es pagaria en el mercat per un habitatge semblant a l'ocupat, menys qualsevol lloguer realment abonat.
S'obté combinant la quantitat obtinguda mitjançant un mètode objectiu amb el lloguer subjectiu que proporciona l'informant de la llar. El mètode objectiu consisteix a imputar la mitjana del lloguer real dels habitatges amb la d'altres de característiques similars quant a nombre d'habitacions, tipus d'habitatge, grau d'urbanització de la zona i temps d'ocupació de l'habitatge. Així mateix, es dedueixen dels ingressos totals de la llar els interessos dels préstecs sol·licitats per a la compra de l'habitatge principal.
5. Principals indicadors
- Renda mitjana de la llar
-
Es calcula dividint la renda neta del conjunt de les llars pel nombre total de llars.
- Renda mitjana per persona
-
Es calcula dividint la renda neta del conjunt de les llars pel nombre total de persones.
- Renda mitjana per unitat de consum
-
Es calcula dividint la renda neta del conjunt de les llars pel nombre total d'unitats de consum que componen aquestes llars.
- Taxa de risc de pobresa
-
Percentatge de persones que viu en llars considerades en risc de pobresa.
- Bretxa o intensitat del risc de pobresa
-
Mostra la distància entre la mediana dels ingressos equivalents (o per unitat de consum) de la població en risc de pobresa i el llindar de pobresa. Indica si les persones tendeixen a apropar-se o a distanciar-se del llindar. Aquest indicador s'expressa en termes percentuals en relació amb el llindar.
- Privació material
-
Carència de les condicions de l'habitatge, la disponibilitat dels béns durables, els retards en els pagaments i la falta de capacitat per fer front a les necessitats materials bàsiques.
- Població amb privació material
-
Es publiquen uns indicadors sobre població amb privació material que tenen en compte els següents 7 ítems:
- Poder pagar sense endarreriments despeses relacionades amb l'habitatge (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat…) o de compres ajornades
- Poder anar de vacances almenys una setmana a l'any
- Poder fer un àpat de carn, pollastre o peix (o l'equivalent vegetarià) almenys cada dos dies
- Poder afrontar despeses imprevistes
- Poder permetre's un cotxe
- Poder mantenir l'habitatge a una temperatura adequada
- Poder permetre's un ordinador personal
D'altra banda, l'indicador de risc de pobresa o exclusió social conté una dimensió de privació material severa que utilitza una llista diferent a l'anterior i que s'especifica a l'apartat següent.
- Població amb privació material severa
-
Població que presenta la privació d'almenys 4 dels 9 ítems següents:
- Poder pagar sense endarreriments despeses relacionades amb l'habitatge (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat…) o de compres ajornades
- Poder anar de vacances almenys una setmana a l'any
- Poder fer un àpat de carn, pollastre o peix (o l'equivalent vegetarià) almenys cada dos dies
- Poder afrontar despeses imprevistes
- Poder permetre's un telèfon (incloent-hi telèfon mòbil)
- Poder permetre's un televisor
- Poder permetre's una rentadora
- Poder permetre's un cotxe
- Poder mantenir l'habitatge a una temperatura adequada
- Privació material i social
-
Privació tant a nivell de llar (els primers set ítems) com a nivell de persona (els sis ítems restants).
- Població amb privació material i social
-
Es publiquen uns indicadors sobre població amb privació material i social que tenen en compte els següents 13 ítems:
- Poder anar de vacances almenys una setmana a l'any
- Poder fer un àpat de carn, pollastre o peix (o l'equivalent vegetarià) almenys cada dos dies
- Poder mantenir l'habitatge a una temperatura adequada
- Poder afrontar despeses imprevistes
- Poder pagar sense endarreriments despeses relacionades amb l'habitatge (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat…) o de compres ajornades
- Poder-se permetre un cotxe
- Poder substituir mobles vells o fets malbé
- Poder substituir la roba feta malbé
- Poder disposar de dos parells de sabates o d'un parell adequat per a l'època de l'any
- Poder-se reunir amb amics/familiars per dinar o prendre alguna cosa almenys un cop al mes
- Poder participar regularment en activitats d'oci
- Poder gastar una petita quantitat de diners en si mateix
- Poder disposar de connexió a Internet
- Població amb privació material i social severa
-
Població que presenta la privació d'almenys 7 dels 13 ítems anteriors.
- Capacitat per arribar a fi de mes
-
Recull la percepció dels entrevistats sobre la seva dificultat o facilitat per arribar a final de mes. Aquesta mesura és de naturalesa subjectiva.
- Intensitat de treball de la llar
-
Intensitat calculada dividint la suma total dels mesos treballats pels membres de la llar en edat de treballar durant l'any anterior a l'enquesta (període de referència dels ingressos) per la suma total dels mesos en què aquests membres haurien pogut treballar durant el mateix període. Les persones en edat de treballar són individus de 18 a 59 anys (excepte els de 18 a 24 anys que són estudiants). La intensitat de treball es mesura en valors que van del 0 a l'1.
A partir de l'any 2021, aquesta definició canvia per ajustar-se a l'objectiu Unió Europea 2030. La intensitat de treball es calcula de la forma següent:
Suma total dels mesos treballats pels membres de la llar en edat de treballar durant l'any anterior a l'enquesta (període de referència dels ingressos) per la suma total dels mesos en què aquests membres haurien pogut treballar durant el mateix període. Les persones en edat de treballar són individus de 18 a 64 anys (excepte els estudiants de 18 a 24 anys, els jubilats o retirats, així com les persones inactives entre 60 i 64 anys que tenen les pensions com a font principal dels ingressos de la llar). Aquesta variable no s'aplica en el cas de les persones de 65 anys o més.
- Població que viu en llars amb baixa intensitat en el treball
-
Inclou persones de 0 a 64 anys que viuen en llars on els adults de 18 a 64 anys han treballat menys del 20 % del seu potencial de treball durant l'any anterior a l'enquesta (període de referència dels ingressos).
- Taxa AROPE (At risk of poverty or social exclusion rate), Estratègia UE 2020
-
Indicador que recull la proporció de la població que es troba o bé en situació de risc de pobresa, o bé en situació de privació material severa, o bé que viu en llars amb baixa intensitat en el treball.
- Taxa AROPE (At risk of poverty or social exclusion rate), Objectiu UE 2030
-
A partir del 2021 la taxa AROPE pateix un canvi metodològic que afecta dos dels seus tres components, concretament els de baixa intensitat en el treball i de la privació material i social severa; en canvi la taxa de pobresa és l'únic component que no s'ha vist modificat.
- Índex de Gini
-
Un dels índexs sintètics més emprats en les anàlisis de distribució de la renda. Mesura el grau de desigualtat en una distribució d'una variable contínua i s'utilitza tradicionalment per mesurar la desigualtat econòmica.
El coeficient de Gini es calcula com el quocient entre l'àrea compresa entre la diagonal de perfecta igualtat i la corba de Lorenz (a) i l'àrea del triangle que crea la mateixa diagonal (a+b). La corba de Lorenz és la representació gràfica d'una funció de distribució acumulada i es defineix matemàticament com la proporció acumulada dels ingressos totals (eix y) que obtenen les proporcions acumulades de la població (eix x). La línia diagonal representa la igualtat perfecta dels ingressos. En situació de màxima igualtat distributiva, el coeficient de Gini seria igual a zero; a mesura que augmenta la desigualtat, el coeficient de Gini s'aproparia a 1 i la corba de Lorenz s'allunyaria de la diagonal.
El coeficient de Gini es calcula d'acord amb la renda neta equivalent dels individus.
L'índex de Gini és el coeficient de Gini expressat en percentatge i és igual al coeficient de Gini multiplicat per 100.
- S80/S20
-
Relació entre la renda total del 20% de la població amb ingressos més elevats i la del 20% amb ingressos més baixos. És a dir, s'ordena la població de menys a més ingressos equivalents (o per unitat de consum) i ens quedem amb el 20% més pobre i el 20% més ric.
Es calcula dividint la suma dels ingressos equivalents del 20% dels individus més rics per la suma dels ingressos del 20% més pobres. La igualtat absoluta ens proporcionaria un índex=1 que és el seu valor mínim.
Es calcula d'acord amb la renda neta equivalent dels individus.
6. Difusió de resultats
L'Idescat difon, des de l'any 2004, els resultats per a Catalunya de l'ECV. A partir de l'any 2016, amb l'ampliació de la mostra feta per a Catalunya, aquests resultats es complementen amb els d'alguns dels principals indicadors per als vuit àmbits territorials, Barcelona ciutat i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, quan els coeficients de variació ho fan aconsellable. En el moment de publicar els resultats de l'Enquesta de l'any 2018, atenent el reduït volum d'indicadors publicables, es decideix ajornar la publicació de nous resultats territorials i, al mateix temps, impulsar la recerca d'un procediment metodològicament alternatiu per elaborar indicadors territorials.
En totes les taules publicades s'ha preservat un mínim de grandària mostral. Per a les cel·les en què no es donen aquestes condicions, s'ha fet constar que les dades són poc significatives per al càlcul, amb el símbol "..".
7. Errors de mostreig
Els resultats de totes les enquestes tenen associats errors de mostreig (i, per tant, els de l'Enquesta de condicions de vida, també). Consegüentment, les diferències que s'observen en els resultats d'una enquesta en dos moments del temps poden ser degudes tant a canvis reals del fenomen observat com a l'error de mostreig. És a dir, en les comparacions temporals no tota la variació observada es deu a un canvi real. Com més elevats són els errors de mostreig d'una variable, més probable és que una part més gran de la variació temporal mesurada s'expliqui pels errors de mostreig i no per un canvi real en el fenomen observat.
L'Idescat calcula l'error de mostreig de les estimacions territorials de les principals variables de l'ECV (renda mitjana neta per llar, renda mitjana neta per persona, renda mitjana neta per unitat de consum i taxa de risc de pobresa). Per fer-ho se segueixen les recomanacions d'Eurostat i del grup de treball Net-SILC2 i s'utilitzen la linearització de l'error i l'enfocament del clúster final (ultimate cluster). Segons aquesta metodologia, per al càlcul de la variància de l'error de mostreig només es té en compte la variació entre els totals de les unitats primàries de mostreig (les seccions censals).
A les taules dels errors de mostreig es publica el coeficient de variació (CV) en percentatge. Aquesta mesura de l'error relatiu de l'estimació Ê permet obtenir un interval de confiança al 95% de la característica estimada (E): [Ê−1,96CV⋅Ê, Ê+1,96CV⋅Ê].
8. Canvis metodològics
Al llarg d'aquest document s'han esmentat, quan ha convingut, les incidències metodològiques que han afectat aquesta operació des del moment de la seva creació, l'any 2004. Han estat les següents:
Modificació de la definició de "fills dependents" (any 2008)
Fins l'any 2007 es consideraven fills dependents la població menor de 16 anys i la que tenia entre 16 i 24 anys que vivia almenys amb un dels pares i que era econòmicament inactiva.
A partir del 2008, els fills dependents són la població menor de 18 anys i la que té entre 18 i 24 que viu almenys amb un dels pares i que és econòmicament inactiva.
Incorporació de registres administratius (any 2013)
L'any 2013 es produeix un trencament en la sèrie d'aquesta estadística, per un canvi en la forma d'obtenir els ingressos de la llar. A partir d'aquest any s'utilitzen els registres administratius de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i de la Seguretat Social.
Ampliació de la mostra per a Catalunya (any 2016)
L'any 2015 l'Idescat i l'INE acorden millorar la mostra catalana de l'Enquesta i estableixen l'acord següent:
- L'Idescat es fa càrrec del treball de camp d'una mostra addicional que inicialment disposarà del mateix nombre de llars que la mostra de l'INE.
- La nova mostra no participa en el procés de rotació i es renova totalment cada any; per tant, el desgast de la mostra és molt més reduït.
- La nova mostra respecta els criteris de disseny de l'operació estatal, però al mateix temps introdueix la proporcionalitat territorial per a àmbits territorials i per al municipi de Barcelona.
- L'INE efectua l'extracció simultània de les dues mostres.
- L'INE aporta la informació administrativa sobre els ingressos de les llars.
- En l'operació, l'Idescat aplicarà els mateixos criteris metodològics i tecnològics que s'apliquen en l'operació estatal.
L'acord es fa efectiu a partir de l'ECV de l'any 2016. En aquest mateix any l'operació estatal va contribuir amb la informació corresponent a 1.275 llars i 3.264 individus a Catalunya, mentre que l'operació addicional gestionada per l'Idescat va aportar 1.751 llars i 4.094 individus.
Simultàniament a l'ampliació, l'Idescat i l'INE van acordar afegir dues noves preguntes en el qüestionari de la llar (sobre la necessitat de la llar de demanar ajuda per la seva situació econòmica) i una altra en el qüestionari individual (per conèixer la situació de les persones que tenen limitacions per fer les activitats de la vida diària).
Canvi de mètode de recollida de les dades (any 2020)
A partir de l'any 2020 la recollida de la informació d'aquesta Enquesta passa a ser multicanal. Aquesta tècnica permet als enquestats emplenar el qüestionari a través de tres canals de resposta: Internet, telefònic i presencial.
Canvi mostra Idescat. Recollida mostra panel (any 2021)
A partir de l'any 2021, la mostra addicional de l'Idescat segueix un model de panel rotant amb 4 torns de rotació. Això vol dir que s'investiguen les mateixes unitats al llarg dels 4 anys. La mostra es compon de 4 submostres panel, de manera que cada any una se substitueix per una nova submostra.
Canvi definició taxa AROPE. Components privació material i social severa i baixa intensitat en el treball (any 2021)
Per tal d'adaptar-se als objectius Unió Europea 2030, a partir de les dades del 2021, s'han introduït uns canvis en dues de les tres components de la taxa AROPE. Aquests canvis s'han aplicat a les dades des del 2015.