2. El projecte tècnic del Marc Input-Output de Catalunya 2011

El Marc Input-Output de Catalunya 2011 (MIOC-2011) s'ha elaborat a partir de les directrius metodològiques definides en el Sistema europeu de comptes vigent (SEC 2010) aprovat el maig del 2013.

El Marc Input-Output de Catalunya 2011 complet implica la construcció de les taules següents:

• Taula d'origen
• Taula de destinació a preus bàsics
• Taula de destinació a preus d'adquisició
• Taula simètrica

Per elaborar les dues taules principals, que són les que es difonen inicialment, s'han de generar les matrius auxiliars de valoració: marges de comerç, marges de transport i impostos nets sobre productes (IVA, altres impostos sobre productes, subvencions sobre productes i impostos sobre importacions). Aquestes matrius no s'han de publicar obligatòriament perquè són instrumentals i, per tant, estan elaborades per garantir la congruència en la valoració dels béns i serveis, des de la demanda i l'oferta.

Les taules de destinació (a preus bàsics) es presenten desagregades per orígens territorials; en conseqüència, s'han de difondre les importacions procedents de la resta de l'Espanya, de la resta del món i l'origen de Catalunya.

Aquesta presentació de resultats representa un canvi significatiu respecte a la de les anteriors taules input-output (taula de destinació ampliada o TDA), on els resultats s'agrupaven en una taula única, d'acord amb el SEC-79.

2.1. Les taules d'origen i de destinació

El MIOC-2011 recull el conjunt de taules definides en el gràfic següent. L'explicació de les taules està disponible a l'apartat 1.2 El marc input-output.

2.2. La sectorització

La sectorització del marc input-output estableix el grau de detall de les branques d'activitat i productes, tant des del vessant intern de treball com des de la de difusió.

Els criteris que van determinar la proposta de sectorització del MIOC-2011 van ser els següents:

1. Es van considerar les directrius de la Unió Europea (Eurostat) quant a l'homogeneïtzació de la desagregació d'activitats econòmiques en el marc de la Unió Europea. Això implicava un mínim necessari comú de 64 branques d'activitat per garantir la comparabilitat amb tots els països europeus.
2. Es va intentar preservar la comparabilitat respecte de les edicions anteriors de les taules input-output de Catalunya (2001 i 2005). Aquest objectiu només es podia assolir d'una manera aproximada, ja que el canvi de la classificació d'activitats (de CCAE-93 a CCAE-09) impedia una comparació exacta de branques i productes respecte de les taules anteriors.
3. Com en les TIOC-2001, es va voler representar àmpliament les activitats econòmiques de provisió pública i/o mixta que tenen una rellevància social, com l'educació, la sanitat i els serveis socials.
4. Es va garantir la preservació del secret estadístic de les branques quan la informació es concentrava molt en poques empreses i hi havia el risc de revelar informació individualitzada.
5. Es va tenir en compte la representativitat i significació empresarial de les branques considerades. Això implicava reflectir l'estructura productiva catalana i ampliar el detall d'aquelles activitats que presentaven una forta especialització i la grandària de les quals justificava que fossin tractades diferenciadament.

El resultat d'aplicar aquests criteris va determinar una doble sectorització. D'una banda, en el procediment d'elaboració interna del MIOC-2011 s'ha treballat amb 148 branques d'activitat. La difusió, en canvi, s'ha ajustat a 82 branques d'activitat (vegeu la taula adjunta).

2.3. Les fonts estadístiques i el treball de camp

• 2.3.1. Enquesta de consums intermedis
• 2.3.2. Fonts sectorials específiques: Administració pública, educació, sanitat i serveis socials
• 2.3.3. Fonts sectorials específiques: sector agrari i energia
• 2.3.4. Estudis monogràfics: silvicultura i explotació forestal, i construcció

L'elaboració del MIOC-2011 va implicar la revisió sistemàtica de les fonts estadístiques disponibles amb una anàlisi des de l'òptica de les seves necessitats informatives. Això va permetre identificar el grau de detall de les variables econòmiques (producció, consum intermedi, inversió, ocupació) que hi havia a les estadístiques de cada branca d'activitat i determinar les carències que calia resoldre, per tal de construir un marc input-output amb la màxima qualitat.

Anàlisi de les fonts estadístiques

L'anàlisi de la informació disponible es va centrar en les variables següents: producció (total, secundària i destinació geogràfica), consum intermedi (total, detall i origen territorial), formació bruta de capital (total, detall i origen territorial) i ocupació. El detall de l'economia catalana amb una desagregació àmplia (3 dígits de la CCAE-09) va proporcionar algunes conclusions rellevants.

La primera conclusió va ser que les fonts estructurals disponibles —és a dir, l'Enquesta industrial d'empreses (EIE), l'Enquesta estructural de la construcció (EEC) i l'Enquesta anual de serveis (EAS), amb el 82% del total de branques representades— permetien cobrir informació bàsica quant a la producció total, el consum intermedi total, la inversió total i l'ocupació.

La fracció d'informació estructural disponible arribava al 90% si s'hi afegien les branques següents:

• branques agràries (estimades exhaustivament pel Departament competent);
• branca de l'Administració pública, amb informació pressupostària àmplia;
• branques d'educació reglada, amb liquidacions pressupostàries i enquestes de centres privats;
• branca de la sanitat hospitalària, amb l'Estadística d'establiments sanitaris amb règim d'internament (EESRI);
• branques dels serveis socials amb liquidacions pressupostàries i enquestes específiques.

Les branques de les quals no es disposava de dades econòmiques globals eren les següents: silvicultura, pesca, sector financer, educació no reglada, sanitat no hospitalària de mercat, entitats sense afany de lucre i activitats domèstiques per a les llars.

La segona conclusió apuntava que, amb la informació disponible, només amb les branques de no mercat era possible cobrir les necessitats completes del MIOC-2011. Per tant, per a la resta, calia buscar estratègies per resoldre les carències identificades: detall i orígens territorials dels consums intermedis, detall i orígens territorials de la inversió, produccions secundàries, etc.

Estratègies d'obtenció d'informació per branques

Es van establir quatre grans estratègies que per a algunes branques no necessàriament eren excloents: enquestes, contractació d'experts, assessorament dels departaments de la Generalitat i explotació de liquidacions pressupostàries.

Per branques d'activitat, la distribució de les estratègies va ser la següent:

1. Enquestes: l'Enquesta de consums intermedis per a indústria i serveis de mercat, amb excepcions, i una enquesta específica per a energia, en col·laboració amb l'Institut Català de l'Energia (ICAEN).
2. Contractació d'experts: silvicultura i construcció
3. Assessorament dels departaments de la Generalitat: sectors agrari i financer
4. Explotació de liquidacions pressupostàries: serveis de no mercat

Disseny del treball de camp per les principals branques de mercat

La conclusió principal de l'anàlisi de les fonts i estratègies va ser que convenia elaborar una enquesta com a mètode principal per obtenir la informació que el marc input-output requeria. Aquesta estratègia és la que generalment utilitzen els instituts d'estadística que elaboren taules input-output.

2.3.1. Enquesta de consums intermedis

• 2.3.1.1. Disseny i grandària de la mostra
• 2.3.1.2. Disseny dels qüestionaris
• 2.3.1.3. Procés d'externalització del treball de camp
• 2.3.1.4. Resultats del treball de camp

L'Enquesta de consums intermedis (ECI) de l'Institut d'Estadística de Catalunya (d'ara endavant, Idescat) es va dissenyar com una operació estadística estratègica per obtenir la informació necessària per elaborar el Marc Input-Output de Catalunya 2011.

La sectorització operativa del MIOC-2011 diferenciava internament 148 branques d'activitat, el 90% de les quals van ser investigades prioritàriament a través de l'ECI. Les úniques branques que no tenien com a font d'informació preferent aquesta enquesta eren les activitats de no mercat (Administració pública, educació i sanitat) i algunes branques específiques. En aquests casos l'obtenció d'informació es va dissenyar en col·laboració amb els òrgans especialitzats del Govern de la Generalitat (sector agrari, energia i sector financer) o experts sectorials (construcció i silvicultura).

Sectorització operativa del MIOC-2011 (148 branques)

• 134 branques, investigades amb l'ECI
  • 5 branques d'agricultura (a banda de l'ECI, investigades amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat)
  • 66 branques d'indústria
  • 4 branques de la construcció (a banda de l'ECI, investigades amb experts del sector)
  • 59 branques de serveis
• 7 branques de no mercat, investigades amb fonts administratives
• 6 branques d'energia i finances, investigades amb els departaments de la Generalitat corresponents
• 1 branca de silvicultura, investigada amb experts del sector

Les característiques bàsiques de l'Enquesta de consums intermedis eren el caràcter integral (i no complementari); l'externalització de l'operació (sota el disseny i la supervisió de l'Idescat); i la utilització d'un sistema de diversos qüestionaris adaptats a la branca i tipologia de l'empresa per facilitar-ne l'emplenament en línia.

L'Enquesta de consums intermedis es va dissenyar per obtenir informació de totes les variables clau del marc input-output. Això implicava una certa duplicació respecte a altres operacions estructurals (Enquesta industrial d'empreses, Enquesta anual de serveis), on es disposava de les dades de la comptabilitat de les empreses. Amb tot, després d'avaluar avantatges i inconvenients de cada opció i de valorar-ne el cost i benefici, es va optar per un model integral d'enquesta.

Un dels objectius fonamentals en el disseny de l'ECI era l'adaptació a les especificitats de cada branca d'activitat, aprofitant els avantatges inherents de l'ús de qüestionaris en línia: es van definir uns qüestionaris molt versàtils, que poguessin canviar en funció de l'activitat real de l'empresa. En definitiva, es volia que cada empresa trobés en el qüestionari una proposta lògica de compres de primeres matèries i de produccions secundàries a partir de l'adscripció sectorial. L'objectiu era garantir la màxima comoditat als responsables d'emplenar els qüestionaris i, per tant, millorar la qualitat.

Enquesta pilot

Les dificultats inherents al projecte de l'Enquesta de consums intermedis van aconsellar dur a terme un pilotatge. L'existència de dubtes sobre aspectes com el grau de resposta de les empreses o l'operativitat de la programació informàtica dels qüestionaris tal com s'havien dissenyat originalment, obligava a resoldre aquestes incerteses abans d'iniciar l'operació massiva d'enquestació.

Per tant l'Enquesta pilot tenia els objectius següents:

1. Comprovar les expectatives de col·laboració i quantificar el grau de resposta que es podia esperar d'una enquesta d'aquestes característiques.
2. Contrastar quina persona / càrrec de l'empresa havia de ser el contacte habitual de l'Enquesta.
3. Avaluar el qüestionari dissenyat en relació amb el nivell de comprensió general, la facilitat d'emplenament i el grau de consistència entre els diferents apartats.
4. Comprovar el grau d'acceptació de la via per Internet (en línia) com a canal principal de resposta de l'ECI i valorar la utilització de fórmules alternatives de resposta (fax o paper).
5. Provar l'aplicació informàtica dissenyada per emplenar el qüestionari en línia quant a la detecció de problemes eventuals de comprensió o inconsistències.
6. Avaluar l'ús de les eines d'ajuda: manuals de consulta i línia telefònica gratuïta d'atenció a les empreses.

L'Enquesta pilot va ser molt útil per confirmar la viabilitat de l'ECI: tot i que la mostra era molt limitada (150 empreses de tot tipus de mida i branca d'activitat), els resultats van ser valuosos. La taxa de resposta final va ser del 81,5% i la qualitat de les respostes de les empreses va ser notable. A més, el funcionament del sistema de qüestionaris en línia va resultar òptim i les eines d'ajuda, eficaces.

El disseny del treball de camp implicava determinar tres aspectes clau de l'operació: a qui es pregunta (mostra de l'ECI), què és pregunta (tipologies de qüestionaris) i com es pregunta (canals d'enquestació).

2.3.1.1. Disseny i grandària de la mostra

Disseny

Dissenyar una mostra per a un projecte com el marc input-output presentava una problemàtica similar a la de la resta d'operacions d'enquestació a empreses, que consistia a definir la fracció de mostreig d'un directori d'establiments a partir d'una desagregació per branques i ocupació.

A part de la limitació pressupostària, la principal dificultat provenia de la gran quantitat d'informació detallada que calia demanar a les empreses. Per això en el disseny de la mostra es van tenir en compte les següents qüestions: el tractament de les petites empreses i de les empreses multilocalizades, i la fixació de la dimensió en ocupats de l'empresa a partir de la qual es definia l'enquestació com a censal i l'estudi de les empreses multilocalitzades.

La dimensió plantejava una qüestió important en relació amb el tractament de les microempreses (menys de 10 ocupats). Moltes empreses d'aquesta grandària no disposaven d'informació comptable de qualitat o de mitjans materials suficients per respondre l'Enquesta o bé tenien delegada la informació comptable als seus gestors. A més, les empreses sense assalariats presenten el problema addicional de la manca d'obligació legal de portar una comptabilitat detallada. En tots aquests casos, hi havia prou evidència de la dificultat d'obtenir respostes vàlides per als qüestionaris de l'ECI. Es podia optar per no enquestar aquestes empreses i concentrar els esforços en els segments d'empreses més grans o bé incloure-les selectivament a la mostra. El MIOC-2011 va optar per mantenir a la mostra l'estrat d'empreses d'1 a 9 ocupats i restringir la investigació d'empreses sense assalariats exclusivament a un nombre molt limitat de branques on aquesta tipologia era rellevant.

El tercer tema rellevant en relació al disseny de l'operació de camp és referia a com afecten al model d'enquestació les empreses multilocalitzades. Només el 2% de les empreses amb establiments a Catalunya estan multilocalitzades (és a dir, tenen també establiments fora de Catalunya, a la resta d'Espanya). Ara bé, malgrat que aquestes empreses representen una petita proporció en el total, constitueixen un col·lectiu econòmicament significatiu, ja que en bona part es tracta de grans empreses (el 66% de les empreses de 250 ocupats o més són multilocalitzades). El tractament d'aquest tipus d'empresa requeria, per tant, una atenció especial.

Atesa la necessitat de separar nítidament l'activitat de les empreses a Catalunya de la que tenen fora, i distingir, en el cas d'empreses amb multiactivitat, les activitats principals de les secundàries, es va optar per classificar les empreses en dotze categories, que, com veurem més endavant, van permetre un tractament diferenciat per a cada tipus d'empresa, segons si tenien seu o establiments fora de Catalunya (multilocalitzades) o si tenien activitats secundàries (multiactivitat).

Grandària

La grandària de la mostra prevista del projecte MIOC-2011 es va determinar tenint en compte diversos factors.

En primer lloc, es van seleccionar les branques sobre les quals s'havia de fer el treball de camp, que van resultar ser-ne 134. Aquestes branques es podien dividir en dos grups: les branques sense informació prèvia d'enquestes estructurals (pesca, educació no reglada, sanitat de mercat no hospitalària, entitats sense afany de lucre) i la resta de branques.

Per al primer grup, calia un factor de mostreig superior, ja que l'Idescat no tenia informació sobre la seva estructura de resultats empresarials. En canvi, per a la resta de branques el plantejament de l'enquestació havia de ser diferent: en un context de restriccions pressupostàries generalitzades i de minimització de la càrrega estadística de les empreses, calia fer un mostreig més limitat. Per això es va tenir en compte l'experiència de l'Enquesta pilot en relació amb els problemes plantejats per les empreses molt petites en subministrar la informació.

A més, l'estratificació de l'Enquesta es va definir tenint en compte la informació sobre l'aportació al valor afegit brut per grandària de l'empresa.

El resultat final va ser el disseny d'una mostra de 5.773 empreses (incloent-hi l'Enquesta pilot) per investigar 134 branques d'activitats.

Pel que fa a les empreses grans, atesa la seva significació i el problema que comporten en relació amb l'adequada regionalització o sectorització de les activitats, es va considerar essencial estudiar aquest segment empresarial complet. Per tant, amb caràcter censal, la mostra va recollir totes les empreses de més de 100 ocupats.

Per a les empreses mitjanes es va extreure una mostra aleatòria estratificada.

I, finalment, per a les empreses sense assalariats es va optar per una mostra mínima i limitada a aquells sectors on la seva activitat era rellevant.

Mostra total de l'Enquesta de consums intermedis (inclou l'Enquesta pilot)

	Sense assalariats	1 a 9	10 a 99	100 a 249	250 o més	Total
Agricultura	23	22	59	8	2	114
Indústria	19	285	815	464	224	1.807
Construcció	33	95	103	93	26	350
Serveis	321	806	1.000	937	438	3.502
Total	396	1.208	1.977	1.502	690	5.773

Mostra total de l'Enquesta de consums intermedis en tant per cent (inclou l'Enquesta pilot)

	Sense assalariats	1 a 9	10 a 99	100 a 249	250 o més	Total
Agricultura	0,4	0,4	1,0	0,1	0,0	2,0
Indústria	0,3	4,9	14,1	8,0	3,9	31,3
Construcció	0,6	1,6	1,8	1,6	0,5	6,1
Serveis	5,6	14,0	17,3	16,2	7,6	60,7
Total	6,9	20,9	34,2	26,0	12,0	100,0

2.3.1.2. Disseny dels qüestionaris

Una de les qüestions essencials en el disseny de l'Enquesta de consums intermedis (ECI) va ser definir els tipus de qüestionaris que permetessin recollir de manera eficient la complexa informació requerida i, alhora, ser sensibles a la dispar realitat del teixit empresarial, amb empreses de tota dimensió (des d'autònoms fins a multinacionals).

Per això, en iniciar-se l'Enquesta, l'empresa havia de respondre quatre preguntes concretes. Depenent de la resposta, se'ls assignava un tipus de qüestionari o un altre (vegeu la imatge).

Les preguntes eren les següents:

1. Ubicació de la seu (Catalunya / fora de Catalunya)
2. Existència d'establiments fora de Catalunya (sí/no)
3. Nombre d'assalariats de Catalunya (<10/10 o més assalariats)
4. Existència d'activitat secundària significativa (>15% del volum de negoci) (sí/no)

La resposta a les tres primeres preguntes, que es recollia a la secció Altres dades bàsiques, era pràcticament immediata. En canvi, la quarta resposta s'obtenia de la informació que finalment constés a la secció Activitats de l'empresa.

Aquesta secció incorporava informació disponible en el directori d'empreses de l'Idescat i era més difícil validar-la. D'una banda, recollia la descripció de l'activitat principal i de l'activitat secundària quan era igual o superior al 15%. (Les activitats apareixien ordenades segons el volum de facturació dels establiments ubicats a Catalunya.) D'altra banda, presentava la resta d'activitats de l'empresa. També s'incloïen els percentatges de facturació de cada activitat.

Atesa la rellevància d'aquesta informació, l'Ajuda del qüestionari incorporava aclariments i exemples per facilitar la validació o correcció. Les definicions dels conceptes d'activitat utilitzades eren les següents:

Activitat principal de l'establiment: és l'activitat que genera més facturació en un establiment. La facturació del conjunt de l'establiment (activitat principal i resta d'activitats) s'ha d'imputar a l'activitat principal. Un establiment és tota empresa o part d'una empresa, situada en un lloc geogràficament delimitat (taller, fàbrica, etc.), en què es realitzen activitats econòmiques a les quals dediquen el seu treball una o més persones per compte d'una mateixa empresa.

Activitats de l'empresa: en l'àmbit de l'empresa, es distingeix entre activitat principal, activitat secundària i altres. Per computar la facturació de l'activitat d'una empresa, cal que aquesta activitat sigui l'activitat principal de com a mínim un establiment i cal sumar la facturació de tots els establiments ubicats a Catalunya que tinguin aquesta activitat com a principal. Una empresa és tota unitat jurídica que constitueix una unitat organitzativa de producció de béns i serveis, i que té autonomia de decisió per utilitzar els recursos corrents de què disposa.

• Activitat principal: és l'activitat que genera més facturació en els establiments ubicats a Catalunya i és la predominant en, almenys, un d'aquests establiments.
• Activitat secundària: és la segona activitat en importància en termes de facturació i representa, com a mínim, un 15% de la facturació.
• Altres activitats: la resta d'activitats de l'empresa a Catalunya.

La informació finalment reflectida en aquestes dues seccions determinava el tipus de qüestionari que li pertocava emplenar.

A més, cada branca d'activitat tenia un qüestionari específic pel que feia a les primeres matèries, les mercaderies que compren les empreses i el detall del volum de negoci. Es tractava de confeccionar un qüestionari al més adaptat possible a la realitat de l'empresa.

Tipologia

Finalment, es van dissenyar quatre tipus de qüestionaris (A, B, C i D), tal com recull el quadre següent:

Model A: qüestionari assignat a les empreses amb seu a Catalunya, sense establiments a la resta d'Espanya, amb menys de 10 assalariats i amb activitat única o predominant (quan la segona activitat en importància no superi el 15% del volum de la facturació total de l'empresa).

Model B: qüestionari assignat a les empreses amb seu a Catalunya, sense establiments a la resta d'Espanya, amb 10 assalariats o més i amb activitat única o predominant (quan la segona activitat en importància no superi el 15% del volum de la facturació total de l'empresa).

Model C: qüestionari assignat a les empreses amb seu a Catalunya, amb 10 assalariats o més a Catalunya i que:

• o bé tenen tots els establiments a Catalunya i la segona activitat en importància supera el 15% de la facturació total de l'empresa (C01)
• o bé tenen algun establiment fora de Catalunya, a la resta d'Espanya (C02)
• o bé tenen algun establiment fora de Catalunya i alhora una activitat secundària superior al 15% de la facturació total de l'empresa (C03)

Model D: qüestionari assignat a les empreses en situacions no recollides en els models anteriors:

• amb seu a Catalunya i amb menys de 10 assalariats a Catalunya, sense establiments a la resta d'Espanya i si la segona activitat en importància supera el 15% de la facturació total de l'empresa (D01)
• amb seu a Catalunya i amb menys de 10 assalariats a Catalunya i amb establiments també a la resta d'Espanya (D02 i D03)
• amb seu fora de Catalunya, a la resta d'Espanya (D04 i D05).

Contingut

Les empreses amb activitat només a Catalunya, monolocalitzades i activitat única (qüestionaris A i B), havien d'informar de les dades del total de l'empresa recollides en 8 apartats. L'existència d'empreses amb activitats secundàries significatives o multiactivitat, (qüestionaris C01 i D01) o amb establiments a Catalunya i fora de Catalunya o multilocalitzades (qüestionaris C02, D02 i D04), o multilocalitzades i amb multiactivitat alhora (qüestionaris C03, D03 i D05) plantejava la necessitat de sol·licitar a més de les dades del total de l'empresa, la segregació de l'activitat principal (en el cas de multiactivitat), la segregació de l'activitat de Catalunya (en el cas de multilocalitzades) o la segregació de l'activitat total i de l'activitat principal a Catalunya (en el cas de multilocalitzades i multiactivitat). En aquests casos, el fet de demanar més informació va obligar a desdoblar alguns apartats fins a un total de 12.

Quant al detall de les partides, com a criteri general es va assumir que els qüestionaris A i D, assignats a les empreses petites (menys de 10 assalariats) o amb la seu fora de Catalunya, presentessin en alguns dels apartats menys informació que els qüestionaris B i C.

Contingut de apartat Compres dels qüestionaris A i B

Als qüestionaris A i B, assignats a les empreses amb activitat localitzada només a Catalunya i que informaven de les dades del total de l'empresa, les compres i els seus orígens geogràfics es van integrar en un únic apartat: B Compres.

Amb l'objectiu de facilitar l'emplenament dels qüestionaris A i B, al subapartat de Compres netes de primeres matèries i altres aprovisionaments figuraven diversos productes preimpresos, que eren dels més utilitzats en aquest sector, segons la informació obtinguda en enquestes anteriors. En el cas d'utilitzar primeres matèries o aprovisionaments absents en la llista, calia afegir-los.

Per a les empreses industrials, hi havia un mínim orientatiu de primeres matèries que calia desglossar, obtingut a partir de les mitjanes del sector. Si no s'arribava a aquest mínim sortia un avís que l'empresa havia de validar.

En el cas dels apartats de mercaderies i treballs realitzats per altres empreses del qüestionari B no hi havia informació preimpresa ni s'havia inclòs cap llista, però en escriure un nou concepte s'obria una finestra amb les mercaderies o treballs realitzats coincidents amb el que s'estava introduint. En canvi, al qüestionari A (simplificat) aquests apartats eren tancats; és a dir, només es requeria el total, no el detall.

Contingut de l'apartat Compres, dels qüestionaris C i D

Pel que fa als qüestionaris C i D, assignats a empreses amb activitats localitzades dins i fora de Catalunya i/o amb diverses activitats, en què es demanava més informació (total empresa/total establiments a Catalunya i/o activitat principal), les compres i els seus orígens geogràfics es van repartir en dos apartats: B1 Compres i B2 Origen geogràfic de les compres.

Les tres partides comptables de l'apartat B1 eren les mateixes que les dels qüestionaris A i B. Disposaven d'una part oberta per emplenar (si calia), i conceptes que l'informant havia d'escriure directament en alguns casos o que els podia seleccionar d'un desplegable en altres casos. En el cas del qüestionari D (Simplificat), com en el A, només hi havia una part oberta per emplenar en la partida de les compres de primeres matèries.

Pel que fa a la columna Activitat principal Catalunya de l'apartat B2, no calia emplenar-la perquè es generava automàticament a partir de les respostes de l'apartat anterior.

2.3.1.3. Procés d'externalització del treball de camp

Al llarg del 2012 es van engegar dues fases en l'externalització del treball de camp de l'Enquesta de consums intermedis 2011.

En una primera fase es van realitzar els tràmits per adjudicar l'Enquesta pilot de consums intermedis 2011, descrita a l'inici d'aquest apartat.

En una segona fase es va convocar un concurs públic per a l'adjudicació del contracte dels treballs de recollida d'informació de l'Enquesta de consums intermedis 2011. El contracte formalitzat amb l'empresa adjudicatària (TNS Investigación de Mercados y Opinión, S.L.) incloïa les tasques següents:

1. El desenvolupament d'una aplicació informàtica que possibilités emplenar els qüestionaris en línia i gestionar el seguiment del treball de camp.
2. La realització del treball de camp per obtenir la informació estadística demanada a les unitats informants seleccionades.
3. Posar a disposició dels informants un servei gratuït d'atenció telefònica i un fax gratuït.
4. Posar a disposició de l'Idescat una pàgina web segura que permetés accedir al full de ruta.
5. El lliurament a l'Idescat d'un fitxer de microdades amb la informació recollida en l'operació estadística.
6. L'elaboració d'una memòria final sobre el desenvolupament del treball de camp.

L'Idescat es va reservar les tasques següents:

1. Dur a terme l'extracció de la mostra.
2. Realitzar la ponderació, l'explotació i l'anàlisi dels resultats.
3. Fer un seguiment i control presencials en les diferents fases de la realització del treball de camp.

Llançament

L'Enquesta de consums intermedis 2011 es va iniciar amb 5.640 unitats mostrals titulars i 3.465 empreses de reserva.

El mitjà de llançament va ser el correu postal. Es va enviar una carta de presentació de l'operació adreçada als directors de les empreses amb l'adreça de la pàgina web on s'allotjava el qüestionari electrònic, les claus per accedir-hi, el número de la línia telefònica d'atenció gratuïta i l'adreça de correu electrònic per plantejar dubtes i realitzar consultes.

Seguiment telefònic, postal i correu electrònic

Una setmana després del llançament de l'Enquesta, l'empresa adjudicatària va contactar activament amb les empreses per confirmar la recepció de la carta, localitzar la persona idònia per respondre l'Enquesta, informar sobre els seus objectius i característiques, promoure la col·laboració en el projecte i assessorar en el procés d'emplenament.

Durant l'operació, el contacte amb les empreses va ser fluït: un telèfon 900 d'atenció gratuïta amb 6 línies i una adreça de correu electrònic estaven a disposició dels informants per efectuar preguntes i consultes.

A les empreses que no van facilitar la informació requerida en el termini fixat se'ls va adreçar una reclamació per correu postal. Les que van justificar fefaentment la impossibilitat de col·laborar van ser substituïdes per les empreses de reserva, seguint un protocol específic.

Els motius per no poder col·laborar eren per baixa de l'activitat, perquè no tenien activitat o no tenien establiments a Catalunya, perquè havien tancat o concursat, perquè havien estat liquidades, extingides, fusionades o absorbides, etc. Amb les empreses de reserva es va seguir la mateixa tipologia de contactes que amb la resta.

2.3.1.4. Resultats del treball de camp

L'Enquesta de consums intermedis va tenir una taxa de resposta molt elevada i va superar fins i tot els excel·lents resultats de l'Enquesta pilot.

Les dificultats que generava aquest tipus d'enquesta eren evidents. D'una banda, el fet d'emplenar el qüestionari a través del web implicava l'existència de nombrosos controls de congruència lògica, que obligaven a proporcionar informació veraç i, en cas contrari, impedien la validació per blocs de l'Enquesta.

D'altra banda, la naturalesa de la informació requerida no es corresponia totalment amb dades comptables fàcils d'identificar i emplenar. En particular, el detall de les compres i el seu origen territorial era una informació difícil de conèixer i organitzar per poder proporcionar una resposta de qualitat a l'ECI.

Finalment, la petició de detalls de l'activitat dels establiments ubicats a Catalunya, en determinats casos, va suposar una complexitat addicional als requeriments d'informació del qüestionari.

La taula adjunta il·lustra els resultats de l'operació. La taxa de resposta global va superar el 83% de la mostra. Per branques d'activitat, cal destacar el 100% de resposta a la branca extractiva. La taxa de resposta més baixa va correspondre a les empreses del sector de la construcció (on s'inclouen també activitats de promoció immobiliària), amb un 70,5%.

Per estrats d'assalariats, la taxa de resposta era molt il·lustrativa de les dificultats de resposta del qüestionari. Mentre que per a les empreses de més de 100 assalariats aquesta taxa es va situar al voltant del 90%, les empreses sense assalariats només van respondre el 62%. A mesura que s'incrementava la dimensió de l'empresa, anava millorant la taxa de resposta.

Enquesta de consums intermedis: balanç final (no inclou l'Enquesta pilot)

	Finalitzades	Sense finalitzar	Sense començar	Total	% finalitzades	% sense finalitzar	% sense començar
Branques d'activitat
Agricultura	88	2	18	108	81,5	1,9	16,7
Extractiva	14	0	0	14	100,0	0,0	0,0
Manufacturera	1.467	48	149	1.664	88,2	2,9	9,0
Aigua i residus	83	2	7	92	90,2	2,2	7,6
Construcció	244	13	89	346	70,5	3,8	25,7
Comerç	816	36	139	991	82,3	3,6	14,0
Transport	254	14	52	320	79,4	4,4	16,3
Hotels i restaurants	189	14	34	237	79,7	5,9	14,3
Resta serveis	1.537	46	285	1.868	82,3	2,5	15,3
Total	4.692	175	773	5.640	83,2	3,1	13,7
Estrats d'assalariats
sense assalariats	242	7	144	393	61,6	1,8	36,6
1 a 9	872	32	277	1.181	73,8	2,7	23,5
10 a 99	1.740	53	226	2.019	86,2	2,6	11,2
100 a 249	1.264	45	88	1.397	90,5	3,2	6,3
250 o més	574	38	38	650	88,3	5,8	5,8

2.3.2. Fonts sectorials específiques: Administració pública, educació, sanitat i serveis socials

• 2.3.2.1. Administració pública
• 2.3.2.2. Educació
• 2.3.2.3. Activitats sanitàries
• 2.3.2.4. Serveis socials

Des de la perspectiva dels processos d'informació i estimació, convé esmentar especialment el cas de les branques productives, amb una presència primordial de la producció de no mercat.

En aquesta perspectiva, aquestes branques tenen una situació diferent, en molts aspectes, de la resta de l'economia. D'una banda, no disposen de fonts d'informació econòmica estructural que facilitin estimacions de les seves principals magnituds. D'altra banda, la seva naturalesa, totalment o parcialment pública, determina unes fonts d'informació heterogènies i fragmentades.

Un cas paradigmàtic en aquest sentit és el procés d'estimació de l'ensenyament públic no universitari, que és fruit de la consolidació d'informació de les administracions autonòmica i local, dels mateixos centres i de les associacions de pares i mares d'alumnes.

El tractament de cadascuna d'aquestes branques ha hagut de ser dissenyat atenent les seves característiques, així com les diferents fonts d'informació disponibles.

2.3.2.1. Administració pública

L'estimació de les distintes magnituds de la branca d'Administració pública s'ha basat en l'obtenció d'informació comptable detallada dels nivells següents:

• Administració central i els seus organismes autònoms
• Administració de la Generalitat, organismes autònoms, Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS), Institut Català de la Salut (ICS) i Servei Català de la Salut (SCS)
• Administració local (consolidat)
• Empreses públiques de la Generalitat

Administració central

L'Àrea de Finançament Autonòmic del Departament d'Economia i Coneixement ha proporcionat les liquidacions pressupostàries regionalitzades de l'Administració central i de la Seguretat Social.

Aquesta informació s'ha complementat amb dades de detall obtingudes per diverses fonts sectorials.

La informació sobre ocupació ha estat proporcionada pel Butlletí estadístic del personal al servei de les administracions públiques del Registre Central de Personal i les altres fonts habituals per aquest concepte.

Administració de la Generalitat

Per analitzar les magnituds econòmiques de l'Administració de la Generalitat s'ha disposat de les liquidacions pressupostàries detallades del conjunt de l'Administració autonòmica, així com de les de tots els organismes gestors i entitats autònomes.

La mateixa informació pressupostària possibilita una primera distribució del consum intermedi segons la classificació de productes, però ha estat possible millorar-la amb el detall dels proveïdors de la Generalitat, proporcionat per la Intervenció General de la Generalitat. Aquesta darrera informació ha fet possible, també, millorar la distribució dels consums intermedis segons l'origen geogràfic.

Per a la delimitació de les produccions secundàries en la branca de Recerca i desenvolupament s'ha utilitzat la informació de l'Estadística sobre activitats en R+D.

Pel que fa a l'ocupació, es disposa, com a font específica, del Banc de dades d'ocupació pública de la Generalitat.

Administració local

La informació de les liquidacions pressupostàries de les administracions locals s'ha obtingut de l'Enquesta que anualment efectua la Intervenció General de l'Administració de l'Estat als ajuntaments (que consolida tot el grup municipal), diputacions, consells comarcals i altres ens menors.

L'Ajuntament de Barcelona ha proporcionat el detall de despesa per proveïdors, la qual cosa ha permès també millorar la distribució del consum intermedi per productes, així com per orígens geogràfics.

La informació sobre ocupació s'ha obtingut, fonamentalment, del Banc de dades d'ocupació pública.

Empreses públiques

La delimitació de l'àmbit de no mercat dins del conjunt de l'Administració pública, i més en concret, entre les empreses públiques, s'ha convertit en tema molt rellevant durant els darrers anys, atesa la seva importància en el càlcul del deute públic. Per això s'ha prestat molta atenció a aquest tema i que s'han fet grans esforços per definir amb claredat aquests límits. Aquesta tasca és elaborada conjuntament per l'INE, el Banc d'Espanya i la Intervenció General de l‘Administració de l'Estat (IGAE).

La base de dades que recull aquest inventari d'ens públics ha estat molt útil per a les estimacions efectuades a partir dels balanços i comptes de pèrdues i guanys de les empreses públiques de Catalunya, proporcionades per la Intervenció General de la Generalitat.

2.3.2.2. Educació

Com la resta de sectors productius públics en què una part substancial de la producció no és de mercat, el càlcul de les seves magnituds econòmiques requereix l'agregació de diverses fonts, així com l'aplicació de diferents criteris de càlcul.

En el cas dels serveis educatius, les magnituds han estat estimades fonamentalment en base a la informació procedent de les liquidacions pressupostàries, complementada amb informacions detallades adreçades a valorar el consum de béns i serveis. Entre aquestes fonts específiques destaca la informació de detall sobre les despeses i els seus proveïdors proporcionada pel Departament d'Ensenyament i el Consorci d'Educació de Barcelona.

En el cas de l'ensenyament no universitari, cal dir que en els mateixos centres conflueixen finançaments i gestions complementàries procedents de les administracions autonòmica i local, així com de la que fa directament el mateix centre. Per aquest darrer concepte s'ha disposat de la informació detallada de les despeses (amb identificació del proveïdor) i del finançament, gestionats directament pels centres públics.

En el cas de les universitats públiques, la informació s'ha obtingut de les seves liquidacions pressupostàries.

En l'àmbit de l'ensenyament privat, s'ha utilitzat l'Enquesta sobre el finançament i despesa de l'ensenyament privat, de caràcter censal i que cobreix l'educació reglada i la universitària.

La informació de la resta de l'ensenyament privat no reglat ha estat recollida en l'Enquesta de consums intermedis ja esmentada.

2.3.2.3. Activitats sanitàries

En relació amb les activitats sanitàries, l'Enquesta a establiments sanitaris en règim d'internat, que és de caràcter censal, ha estat la font estadística fonamental pel que fa a l'activitat hospitalària, tant de mercat com de no mercat.

També s'ha disposat de la informació pressupostària del Servei Català de la Salut i de l'Institut Català de la Salut. Aquesta informació ha estat determinant en el cas de l'activitat no hospitalària de no mercat.

Pel que fa a la distribució per productes i per orígens geogràfics dels consums intermedis, s'ha disposat d'informació de detall proporcionada per l'ICS.

Les activitats sanitàries no hospitalàries de caràcter privat han estat estudiades a través de l'Enquesta de consums intermedis.

2.3.2.4. Serveis socials

Per a l'estimació de les magnituds econòmiques dels serveis socials s'han utilitzat fonamentalment les fonts següents:

• L'Enquesta econòmica a centres i entitats de serveis socials de l'any 2009, elaborada conjuntament pel Departament de Benestar Social i Família i l'Idescat. Ha estat la base sobre la qual s'ha construït l'estimació de les magnituds corresponents a l'activitat en centres de serveis socials tant de caràcter públic com privat, així com dels serveis prestats directament per les entitats no lucratives.
• Liquidacions pressupostàries de la Generalitat i l'Enquesta de liquidacions pressupostàries de l'Administració local. La prestació de serveis per part de l'Administració pública (en què destaca l'atenció primària) ha estat calculada fonamentalment en base a la informació comptable, utilitzada també per estimar les produccions associades de caràcter privat, com és el cas de l'assistència domiciliària, ja que el seu finançament és en gran mesura públic.

2.3.3. Fonts sectorials específiques: sector agrari i energia

• 2.3.3.1. Sector agrari
• 2.3.3.2. Energia

2.3.3.1. Sector agrari

La delimitació de l'àmbit de no mercat dins del conjunt de l'Administració pública, i més en concret, entre les empreses públiques, s'ha convertit en tema molt rellevant durant els darrers anys, atesa la seva importància en el càlcul del deute públic. Per això s'ha prestat molta atenció a aquest tema i que s'han fet grans esforços per definir amb claredat aquests límits. Aquesta tasca és elaborada conjuntament per l'INE, el Banc d'Espanya i la Intervenció General de l‘Administració de l'Estat (IGAE).

Atesa la sectorització de les branques agràries, on s'han diferenciat les subbranques agràries de les ramaderes i de les que presten serveis agraris, els requeriments d'informació necessaris per construir el detall dels consums intermedis van ser més complexos i, per això, es va dissenyar una doble estratègia d'obtenció d'informació.

D'una banda, es va sol·licitar al Departament una desagregació dels consums intermedis per diverses produccions agràries i ramaderes.

D'altra banda, dins la mostra general de l'Enquesta de consums intermedis, es van incloure un conjunt d'empreses d'aquestes branques.

L'objectiu no era obtenir informació comptable per calcular les magnituds generals del sector agrari, que ja està calculat amb precisió pel Departament, sinó obtenir informació complementària per conèixer el detall dels consums intermedis i altres variables rellevants difícils d'obtenir per altres fonts alternatives, com per exemple les exportacions a la resta d'Espanya.

2.3.3.2. Energia

Per estimar les macromagnituds de les branques energètiques, l'Idescat i l'Institut Català de l'Energia van portar a terme una operació d'enquesta a una mostra de 50 empreses catalanes d'aquestes branques.

Es tractava d'una enquesta amb qüestionaris específics, dissenyats a partir del model de l'Enquesta de consums intermedis i del detall de compres declarades de les TIOC-2001 però gestionada, en aquest cas, internament per l'Idescat.

En tractar-se d'una mostra reduïda, el canal d'obtenció de la informació no va ser Internet sinó el correu electrònic en tots els casos amb fitxers encriptats.

Dos dels grans grups empresarials de la branca van ser entrevistats abans de l'enviament de l'Enquesta.

El resultat de l'operació va ser satisfactori, ja que es va assolir una sòlida taxa de resposta del 80%.

Les branques a investigar van ser les següents:

• Refinació del petroli (classe 1920 de la CCAE-09)
• Transport d'energia elèctrica (3512)
• Distribució d'energia elèctrica (3513)
• Comerç d'energia elèctrica (3514)
• Producció d'energia hidroelèctrica (3515)
• Producció d'energia elèctrica d'origen tèrmic convencional (3516)
• Producció d'energia elèctrica d'origen nuclear (3517)
• Producció d'energia elèctrica d'origen eòlic (3518)
• Producció d'energia elèctrica d'altres tipus (3519)
• Producció de gas (3521)
• Distribució de combustibles gasosos per conductes urbans, excepte gasoductes (3522)
• Comerç de gas per conductes urbans (3523)
• Transport per canonada (4950)

2.3.4. Estudis monogràfics: silvicultura i explotació forestal, i construcció

• 2.3.4.1. Silvicultura i explotació forestal
• 2.3.4.2. Construcció

2.3.4.1. Silvicultura i explotació forestal

La silvicultura és un sector que té una dimensió econòmica limitada, però que té una significació important des d'altres punts de vista (per exemple el mediambiental) i en termes de les nomenclatures estadístiques, ja que és una divisió de la CCAE-2009, un nivell que, segons EUROSTAT, és objecte d'investigació obligatòria.

La silvicultura i l'explotació forestal és, a més, una activitat econòmica molt particular i especialitzada. Per aquest motiu, es va encarregar l'estudi d'aquesta branca en el Marc Input-Output de Catalunya 2011 al mateix investigador que ho va fer per a l'edició de les TIOC-2001.

El treball consistia en una enquestació específica de les principals empreses del sector i determinava el valor de la producció, el detall del consum i els orígens de les primeres matèries i els serveis exteriors dels principals components d'aquesta branca: conreu de fusta dreta, conreu d'arbredes i fusta per pasta de paper, la recol·lecció de fusta en brut per a la indústria, recol·lecció de biomassa com a recurs energètic, la recol·lecció de productes forestals silvestres i els serveis de suport a la silvicultura. També incloïa informació sobre subvencions.

2.3.4.2. Construcció

La investigació d'aquest sector incloïa un doble vessant.

D'una banda, es va encarregar l'estudi al mateix organisme expert que havia fet les TIOC-2001, l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (IteC). Sobre una base estadística general a partir de la informació del Ministeri de Foment i d'altres fonts (com les dades del Col·legi d'Aparelladors o les dades de licitació), es va obtenir informació de projectes i dels seus pressupostos. A partir d'aquesta informació es va determinar la composició dels consums intermedis i el seu origen territorial.

D'altra banda, es va incloure l'activitat constructora dins l'Enquesta de consums intermedis per poder obtenir les principals dades del sector i contrastar els resultats amb l'Enquesta elaborada pel Ministeri de Foment.

Aquesta font també va permetre estimar les variables macroeconòmiques de l'activitat de promoció immobiliària, ja que el seu detall de consums intermedis no es podia determinar amb l'estudi de l'IteC.

• 
• 
•