Saltar al contingut principal

L'índex d'igualtat de gènere és un indicador compost que mesura la distància a què es troba una societat per assolir la plena igualtat entre dones i homes.

Aquest indicador té per objectiu reflectir la realitat de la igualtat de gènere en aspectes importants del benestar i el desenvolupament de les persones.

L'Idescat i l'Observatori de la Igualtat de Gènere, òrgan adscrit a Institut Català de les Dones (ICD), elaboren específicament aquest índex per a Catalunya, d'acord amb la metodologia establerta per l'Institut Europeu de la Igualtat de Gèneree (EIGE).

L'índex es basa en 31 indicadors, estructurats de forma jeràrquica en 6 dimensions, que alhora es divideixen en 14 subdimensions. Els resultats que s'ofereixen són de 4 tipus:

  1. L'índex d'igualtat de gènere (nivell d'agregació màxim).
  2. L'índex per a cada una de les 6 dimensions d'anàlisi: treball, diners, coneixement, temps, poder i salut.
  3. L'índex per a cada una de les 14 subdimensions en què es descomponen les 6 dimensions anteriors.
  4. 31 indicadors bàsics, que són la base del càlcul dels nivells anteriors.

Els resultats de l'índex d'igualtat de gènere i dels seus components (dimensions i subdimensions) es presenten en una escala adimensional, en un interval que va d'1 a 100, on 1 significa desigualtat total i 100, igualtat total.

Els resultats dels 31 indicadors bàsics es mostren per al total de la població, desagregats per gènere, i per la diferència absoluta entre dones i homes. Cada indicador té la seva pròpia mètrica.

Els resultats dels índexs per a Catalunya es difonen per als anys 2005, 2010, 2012, 2015 i anualment a partir del 2017, d'acord amb la periodicitat que utilitza l'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere per difondre els resultats de la Unió Europea i els països que la integren.

1. Definicions

Treball

Dimensió que mesura les condicions en què les dones i els homes es poden beneficiar de la igualtat en l'accés a l'ocupació i les bones condicions laborals. Integra 2 subdimensions:

  • Participació. Subdimensió que combina 2 indicadors per mesurar el grau de participació de dones i homes en el mercat laboral.
    • 1. Taxa d'ocupació equivalent a temps complet. Percentatge de la població de 16 anys i més ocupada equivalent a temps complet. Els llocs de treball equivalents a temps complet es defineixen com el total d'hores treballades dividit per la mitjana anual d'hores treballades en llocs de treball a temps complet.
    • 2. Durada de la vida laboral. Nombre d'anys que una generació espera ser activa en les condicions d'activitat i mortalitat de l'any de referència.
  • Segregació i qualitat del treball. Subdimensió que combina 3 indicadors: el nivell de segregació per gènere de l'ocupació, la flexibilitat horària per conciliar i les perspectives professionals.
    • 3. Població ocupada en educació, sanitat i activitats de treball social. Percentatge d'ocupació en aquests sectors (divisions 85-88 de la CCAE-2009) respecte al total de població ocupada.
    • 4. Flexibilitat en l'horari laboral per raons familiars o personals: Percentatge de població ocupada que declara que pot deixar el seu lloc de treball almenys una hora per raons familiars o personals, sense haver de demanar un permís especial.
    • 5. Perspectives professionals. Possibilitat de promoció dins de l'empresa o organització, mesurada en una escala de 0 a 100.
Diners

Dimensió que mesura les desigualtats de gènere en l'accés als recursos financers i en la situació econòmica. Integra 2 subdimensions:

  • Recursos financers. Subdimensió que combina 2 indicadors: els salaris i els ingressos. Els resultats estan expressats en poder de paritat de compra per fer la informació comparable entre els diferents països.
    • 6. Salari mitjà mensual. Ingressos mitjans mensuals nets en poder de paritat de compra de la població assalariada i assimilada ocupada en els sectors de la indústria, la construcció i els serveis, en empreses de 10 o més treballadors. (seccions B-S, tret de la O, de la CCAE-2009)
    • 7. Renda mitjana anual. Ingressos mitjans anuals nets equivalents (o per unitat de consum) en poder de paritat de compra de la població de 16 anys i més. Inclou pensions, inversions, beneficis i qualsevol altra font d'ingressos, a més dels guanys del treball remunerat, i s'hi dedueixen els impostos, cotitzacions i transferències trameses entre llars. Per comparar millor els ingressos dels diferents tipus de llars es fa servir internacionalment el concepte unitat de consum. El nombre d'unitats de consum de cada llar es calcula utilitzant l'escala d'equivalència de l'OCDE modificada, que converteix el nombre de membres residents a la llar en nombre d'unitats de consum, i assigna un pes d'1 al primer adult, de 0,5 a la resta d'adults i de 0,3 als menors de 14 anys. La renda per unitat de consum s'obté dividint la renda neta total de la llar entre el nombre d'unitats de consum.
  • Situació econòmica. Subdimensió que combina 2 indicadors: el risc de pobresa i la distribució de la renda de les dones i els homes.
    • 8. Població sense risc de pobresa. Població amb renda igual o superior al 60% de la mediana dels ingressos nets per unitat de consum, de la població de 16 anys i més.
    • 9. Distribució de la renda (S20/S80). Ràtio entre el total d'ingressos rebuts pel 20% de la població amb els ingressos més baixos (quintil 20) i el 20% de la població amb els ingressos més alts (quintil 80). Es tracta de la versió inversa de l'indicador S80/S20.
Coneixement

Dimensió que mesura les desigualtats de gènere en l'accés als estudis superiors i a la formació contínua, i la segregació segons el camp d'estudi. Integra 2 subdimensions:

  • Obtenció i participació. Subdimensió que combina 2 indicadors d'estudis assolits i d'estudis en curs de les dones i els homes.
    • 10. Població amb titulació d'estudis superiors. Percentatge de la població de 15 anys i més amb un títol o grau en educació superior (categories 5, 6, 7 i 8 de la CCE-2019).
    • 11. Població que fa formació contínua. Percentatge de població de 15 anys i més que participa en activitats d'educació formal o no formal.
  • Segregació. Subdimensió que inclou un indicador del biaix temàtic segons el gènere dels estudis superiors triats.
    • 12. Estudiants d'ensenyaments superiors en educació, arts i humanitats, i salut i benestar. Percentatge d'estudiants en aquests sectors d'estudi (sectors 01, 02 i 09 de la CCE-2019), en relació amb el total d'estudiants d'educació superior.
Temps

Dimensió que mesura les desigualtats de gènere en el treball no remunerat de cura a les persones i les tasques domèstiques, així com en la dedicació a activitats socials. Integra 2 subdimensions:

  • Activitats de cura. Subdimensió que inclou un indicador sobre la cura de persones i un altre sobre les feines de la llar.
    • 13. Població que té cura de persones. Percentatge de població de 18 anys i més que habitualment té cura dels infants, nets, gent gran o persones amb alguna discapacitat sense rebre remuneració.
    • 14. Població que fa feines de la llar. Percentatge de població de 18 anys i més que habitualment fa les feines de cuinar i de la casa, sense rebre remuneració.
  • Activitats socials. Subdimensió que inclou un indicador de participació en activitats d'oci i un altre de dedicació a activitats de voluntariat.
    • 15. Població ocupada que fa esport, activitats culturals o de lleure, fora de casa. Percentatge de treballadors que fan esport, activitats culturals o de lleure, fora de la llar, cada dia o diversos cops al mes.
    • 16. Població ocupada que fa algun voluntariat o obra benèfica. Percentatge de treballadors implicats en activitats de voluntariat o benèfiques, com a mínim un cop al mes.
Poder

Dimensió que mesura les desigualtats de gènere en l'exercici de la representació política i en la presència en juntes rectores dels principals organismes econòmics i socials. Integra 3 subdimensions:

  • Poder polític. Subdimensió que inclou 3 indicadors de representació política, des del govern fins a la vessant territorial.
    • 17. Participació en el Govern. Percentatge de conselleres i consellers del Govern de Catalunya.
    • 18. Participació en el Parlament. Percentatge de diputades i diputats del Parlament de Catalunya.
    • 19. Participació en les assemblees territorials. Percentatge de diputades i diputats del ple de les diputacions provincials.
  • Poder econòmic. Subdimensió que inclou indicadors de participació en la direcció de les principals empreses que cotitzen en borsa i d'òrgans financers públics.
    • 20. Participació en els consells de les principals empreses que cotitzen en borsa. Percentatge de conselleres i consellers dels consells d'administració de les principals empreses que cotitzen en borsa.
    • 21. Participació en el consell de l'entitat financera pública. Percentatge de dones i homes en la Junta de Govern de l'Institut Català de Finances.
  • Poder social. Subdimensió que inclou indicadors de participació en les direccions dels organismes de finançament de recerca, dels mitjans públics de comunicació i de les principals federacions esportives.
    • 22. Participació en els consells de les principals organitzacions que financen la recerca. Percentatge de dones i homes en els òrgans de govern de les principals entitats públiques que financen la recerca.
    • 23. Participació en els consells d'organismes públics de comunicació. Percentatge de dones i homes en el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
    • 24. Participació en els òrgans de govern de les principals federacions esportives. Percentatge de dones i homes en les juntes directives dels deu esports amb un nombre més alt de federades i federats.
Salut

Dimensió que mesura les desigualtats de gènere en l'estat de salut real i percebut, el comportament i l'accés assistencial. Integra 3 subdimensions:

  • Estat. Subdimensió que inclou 3 indicadors de salut, tant la real com la percebuda.
    • 25. Població que valora la seva salut com a (molt) bona. Percentatge de població de 16 anys i més que percep el seu estat de salut com a bo o molt bo.
    • 26. Esperança de vida en néixer. Nombre d'anys d'esperança de vida en néixer.
    • 27. Anys de vida amb bona salut en néixer. Nombre d'anys d'esperança de vida saludable en néixer.
  • Comportament. Subdimensió que inclou indicadors dels hàbits saludables de la població.
    • 28. Població no fumadora i que no beu de forma nociva. Percentatge de població de 16 anys i més que no fuma ni beu de forma nociva.
    • 29. Població que fa exercici físic i/o consumeix fruita i verdura. Percentatge de població de 16 anys i més que fa exercici físic intens i/o consumeix prou quantitat de fruita i verdura.
  • Accés. Subdimensió que inclou indicadors de la cobertura assistencial.
    • 30. Població sense necessitats insatisfetes d'assistència sanitària. Percentatge de població de 16 anys i més que declara haver rebut assistència mèdica quan l'ha necessitada.
    • 31. Població sense necessitats insatisfetes d'atenció odontològica. Percentatge de població de 16 anys i més que declara haver rebut assistència odontològica quan l'ha necessitada.

2. Mètode de càlcul

L'índex d'igualtat de gènere es construeix de forma ascendent per agregació de 31 indicadors bàsics. Cadascun d'aquests indicadors es transforma en una mesura d'igualtat, que es construeix a partir de la bretxa de gènere de l'indicador, ponderada per un factor de nivell. Els procediments d'agregació obtenen consecutivament les 14 subdimensions, les 6 dimensions i, finalment, l'índex d'igualtat de gènere.

2.1. Mètrica per definir la igualtat de gènere per indicador

Per a cadascun dels 31 indicadors, la bretxa de gènere (BG) es calcula a partir de la ràtio entre el valor de les dones i el valor total de l'indicador bàsic "i" que s'estigui considerant l'any "t" (Xit), transformat a una escala de 0 a 1.

La bretxa de gènere és igual a 1 menys el valor absolut del quocient de l'indicador de les dones i el valor total de l'indicador bàsic "i" per a cada any "t", menys 1.

La mesura d'igualtat de gènere (M) per a cada indicador bàsic (Xit) s'obté a partir de la bretxa de gènere (BG), que es corregeix mitjançant un factor de nivell i es transforma en una escala que va del valor 1 al valor 100.

La mesura d'igualtat de gènere per a l'indicador bàsic "i" per a cada any "t" és igual a 1 més el producte del factor de nivell per a cada indicador bàsic i la bretxa de gènere per a cada indicador bàsic, multiplicat per 99.

El factor de nivell s'aplica per tenir en compte el grau d'assoliment en un indicador,

El factor de nivell per a cada indicador bàsic és igual al quocient entre el valor de l'indicador i un valor de referència establert per l'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere, elevat a 0,5.

on Xref. és un valor de referència que l'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere ha establert com el màxim valor aconseguit per la variable X en qualsevol dels 28 països de la Unió Europea i en qualsevol dels anys 2005, 2010, 2012 i 2015. Aquest factor de nivell no s'aplica als indicadors de la dimensió Poder ni als indicadors de les activitats de cura i domèstiques de la dimensió Temps.

2.2. Mètode d'agregació

El procés d'agregació que condueix al càlcul de l'índex d'igualtat de gènere es produeix de forma escalonada ascendint dels indicadors bàsics a l'índex d'igualtat de gènere.

Els índexs sintètics per a les 14 subdimensions (S) s'obtenen calculant la mitjana aritmètica simple de la mesura d'igualtat de gènere (M) de cada indicador bàsic (Xit):

Els índexs sintètics per a les subdimensions "S" són iguals a la mitjana aritmètica simple de la mesura d'igualtat de gènere "M", calculada com el sumatori de "i" igual a 1 fins al nombre d'indicadors inclosos en cada subdimensió de la mesura d'igualtat de gènere "M" de cada indicador bàsic, dividit pel nombre d'indicadors inclosos en cada subdimensió.

on:

nj és el nombre d'indicadors inclosos en cada subdimensió

Sjt és l'índex sintètic per a cada subdimensió i any

Els índexs sintètics per a les 6 dimensions (D) s'obtenen calculant la mitjana geomètrica de les subdimensions (S) corresponents:

Els índexs sintètics per a les 6 dimensions "D" són iguals a la mitjana geomètrica de les subdimensions "S", calculada com l'arrel enèsima (nombre de subdimensions incloses en cada dimensió) del producte de l'indicador sintètic de cada subdimensió.

on:

nk és el nombre de subdimensions incloses en cada dimensió

Dkt és l'índex sintètic per a cada dimensió i moment del temps

L'índex d'igualtat de gènere (IIG) s'obté calculant el producte ponderat dels índexs sintètics de les 6 dimensions (D):

L'índex d'igualtat de gènere és igual al producte ponderat dels indicadors sintètics de cada dimensió.

2.3. Ponderacions

Les ponderacions aplicades han estat calculades per l'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere mitjançant l'aplicació de la metodologia d'anàlisi jeràrquica. Els pesos per a cadascuna de les dimensions són els següents:

Ponderacions segons dimensions
Treball 0,19
Diners 0,15
Coneixement 0,22
Temps 0,15
Poder 0,19
Salut 0,10

2.4. Imputació de valors no disponibles

El càlcul de l'índex d'igualtat de gènere requereix tenir complet el conjunt dels 31 indicadors per a cadascun dels anys de referència. En cas de no disponibilitat de l'indicador, s'ha imputat amb el valor temporal més proper de la sèrie disponible i s'indica amb el símbol de dada estimada (e) a la tabulació.

3. Qualitat dels indicadors

Per a cadascun dels 31 indicadors bàsics s'han avaluat diferents aspectes de la qualitat. En primer lloc, el nivell d'harmonització amb l'indicador original de l'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere pel que fa al concepte mesurat (2 equivalent, 1 aproximació), la font utilitzada (2 mateixa font, 1 font diferent), la comparabilitat i disponibilitat de dades temporals (2 completa, 1 ruptura de sèrie i/o dades parcials).

Qualitat dels indicadors
Núm. Indicador Concepte mesurat Font Sèrie disponible Puntuació
1 Taxa d'ocupació equivalent a temps complet 2 2 2 6
2 Durada de la vida laboral 2 2 2 6
3 Població ocupada en educació, sanitat i activitats de treball social 2 2 2 6
4 Flexibilitat en l'horari laboral per raons familiars o personals 2 1 1 4
5 Perspectives professionals 1 1 1 3
6 Salari mitjà mensual 2 2 1 5
7 Renda mitjana anual 2 2 1 5
8 Població sense risc de pobresa 2 2 1 5
9 Distribució de la renda (S20/S80) 2 2 1 5
10 Població amb titulació d'estudis superiors 2 2 2 6
11 Població que fa formació contínua 2 2 2 6
12 Estudiants d'ensenyaments superiors en educació, arts i humanitats, i salut i benestar 2 1 1 4
13 Població que té cura de persones 1 1 1 3
14 Població que fa feines de la llar 1 1 1 3
15 Població ocupada que fa esport, activitats culturals o de lleure, fora de casa 1 1 1 3
16 Població ocupada que fa algun voluntariat o obra benèfica 2 1 1 4
17 Participació en el Govern 2 1 2 5
18 Participació en el Parlament 2 1 2 5
19 Participació en les assemblees territorials 2 1 2 5
20 Participació en els consells de les principals empreses que cotitzen en borsa 2 1 2 5
21 Participació en el consell de l'entitat financera pública 1 1 2 4
22 Participació en els consells de les principals organitzacions que financen la recerca 2 1 2 5
23 Participació en els consells d'organismes públics de comunicació 2 1 2 5
24 Participació en els òrgans de govern de les principals federacions esportives 1 1 2 4
25 Població que valora la seva salut com a (molt) bona 2 2 2 6
26 Esperança de vida en néixer 2 2 2 6
27 Anys de vida amb bona salut en néixer 2 1 2 5
28 Població no fumadora i que no beu de forma nociva 2 1 2 5
29 Població que fa exercici físic i/o consumeix fruita i verdura 1 1 1 3
30 Població sense necessitats insatisfetes d'assistència sanitària 2 2 2 6
31 Població sense necessitats insatisfetes d'atenció odontològica 2 2 2 6