3. Estadístiques de població i territori

L'Àrea de Població i Territori és responsable de la producció d'estadística demogràfica i de territori a l'Idescat. L'objectiu és obtenir una estadística de base territorial amb la màxima qualitat i exhaustivitat que proporcioni la informació sobre les variables bàsiques de la població resident a Catalunya, pel que fa a la seva estructura, creixement i distribució en el territori.

Les fonts sobre l'estructura de la població són les Estimacions de població, les Projeccions de població, el Padró municipal d'habitants i el Cens de població i habitatges. Aquesta darrera font també informa sobre les llars, les famílies i els habitatges amb periodicitat decennal, mentre que l'Enquesta contínua de llars proporciona aquest tipus d'informació anualment, si bé amb una desagregació territorial molt més limitada. La informació estructural es completa amb les Sèries històriques demogràfiques, que incorpora informació procedent dels Censos de població del segle XIX i XX.

L'estadística demogràfica inclou la informació sobre els fluxos de creixement de la població: el moviment natural (naixements, defuncions i matrimonis) i el moviment migratori, que s'obté a partir de l'Estadística de variacions residencials. L'Estadística de matrimonis es completa amb informació sobre separacions, nul·litats i divorcis i, en relació amb el fet migratori, s'ofereix informació complementària sobre estrangeria (permisos de residència, naturalitzacions i adquisicions de nacionalitat).

La producció estadística de l'Àrea de Població i Territori també inclou les estadístiques de la mobilitat obligada dels estudiants, que es basen en l'explotació dels registres de matrícula dels estudiants universitaris i no universitaris, i les Estimacions de població estacional, que mesuren les càrregues de població que suporten els municipis i que inclouen les persones que tenen algun tipus de vinculació amb el municipi, ja sigui perquè hi resideixen, hi treballen, hi estudien o hi passen algun període de temps.

Un dels principals reptes de les estadístiques que elabora l'Àrea de Població i Territori és que donin resposta a les demandes d'informació que genera el canvi demogràfic i, molt especialment, a les desigualtats associades a l'edat i el gènere. Amb aquesta finalitat s'ofereixen estadístiques de síntesi (com la Taula de vida, els Indicadors demogràfics i de territori i l'Índex d'igualtat de gènere), que són eines que faciliten l'anàlisi de la situació actual de la població catalana.

Arran de l'aparició de la pandèmia de covid-19 al febrer del 2020, l'Idescat ha ampliat els indicadors de Salut per tal d'informar puntualment de la seva evolució. Durant els mesos d'abril a setembre del 2020, s'ha difós informació diària del nombre de casos i defuncions segons el lloc de la mort (residències, domicilis, hospitals..) amb informació comparativa entre Catalunya i Espanya. Per tal de difondre una informació més sintètica i robusta, des de l'octubre del 2020 s'ha afegit una nova taula amb informació setmanal del nombre de proves diagnòstiques (PCR i test d'antígens), casos confirmats, velocitat de propagació i defuncions i indicadors que permeten la comparabilitat de la incidència de la covid-19 a Catalunya i Espanya (% de PCRs /TAs positius) i la taxa d'incidència (casos setmanals per 100.000 habitants).

L'increment de mortalitat derivat de la covid-19 ha generat la demanda de més informació sobre la mortalitat general. Per aquest motiu l'any 2020 l'Idescat ha ampliat la informació de l'estadística de defuncions, afegint-hi les taules següents:

• el nombre de defuncions de cada setmana de l'any. Aquesta informació permet analitzar la incidència de situacions com ara les epidèmies de grip o les onades de calor. També permet conèixer quantes defuncions hi va haver una setmana determinada en els anys anteriors. S'ofereixen dades de les defuncions setmanals i acumulades, segons el sexe per comarques, àmbits del Pla territorial, províncies i municipis majors de 100.000 habitants, per als anys 2014–2019.
• el nombre de defuncions de cada dia de l'any. S'ofereixen dades de Catalunya per als anys 2014–2018. Aquesta informació permet analitzar la incidència de situacions com ara les epidèmies de grip o les onades de calor. També permet conèixer quantes defuncions hi va haver tal dia com avui en els anys anteriors.
• el nombre de defuncions segons el lloc de la mort, ja sigui en el domicili particular, en un centre hospitalari o en una residència sociosanitària, per als anys 2014–2018. La informació es presenta desagregada segons el sexe del difunt i el mes de la defunció. Les dades estan disponibles per Catalunya, províncies, àmbits del Pla territorial, comarques i municipis de 20.000 habitants o més.

D'altra banda, el confinament domiciliari ha generat la necessitat de conèixer amb més detall les condicions dels habitatges i amb aquesta finalitat s'ha ampliat l'explotació de l'Enquesta contínua de llars, amb una nova tabulació:

• població segons superfície per persona i grandària de la llar, per tal de mesurar la densitat dels habitatges i detectar el percentatge de població resident en habitatges d'alta densitat. La informació es proporciona per al conjunt de Catalunya i les 4 províncies.

El confinament perimetral per regions sanitàries, així com l'especificació de sortides horàries diferenciades per grups d'edat (població infantil, adulta i gran) va generar la necessitat de publicar per primera vegada la piràmide de població per regions sanitàries, derivada del Padró municipal d'habitants. La informació es presenta desagregada per sexe i edat quinquennal i per les regions sanitàries de l'Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona, Catalunya Central, Girona, Lleida i Terres de l'Ebre. La regió sanitària de Barcelona es presenta desagregada en dos àmbits (Metropolità Nord i Metropolità Sud) i la ciutat de Barcelona.

L'any 2020 s'ha continuat treballant en l'ampliació de l'abast temporal, territorial i conceptual de les estadístiques de població i territori i en la seva millora metodològica. Les actuacions destacades per la seva novetat són les següents:

• S'han publicat els resultats de la primera edició de les Projeccions de població municipals (base 2018), que ofereixen resultats per a tots els municipis de Catalunya en el període 2018–2033. La publicació d'aquesta estadística ha generat diverses presentacions: a l'Idescat i als representants del món local (diputacions, ajuntaments i consells comarcals).
• S'ha publicat per primera vegada l'índex d'igualtat de gènere (IIG) de Catalunya. Aquesta estadística l'elabora l'Idescat, juntament amb l'Institut Català de les Dones. L'IIG es basa en la metodologia de l'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere (EIGE) i té per objectiu reflectir la realitat de la igualtat entre homes i dones en aspectes importants del benestar i el desenvolupament de les persones. Es calcula a partir de 31 indicadors bàsics, estructurats de forma jeràrquica en 6 dimensions: treball, diners, coneixement, temps, poder i salut. S'ofereixen dades de Catalunya per als anys 2005, 2010, 2012, 2015 i 2017, i es comparen amb Espanya i la Unió Europea. La publicació d'aquesta estadística ha generat diverses presentacions adreçades al plenari de l'Observatori de la Igualtat de Gènere, al Departament d'interior, a l'Idescat i als representants del món local (diputacions, ajuntaments i consells comarcals).
• S'ha publicat per primera vegada l'Enquesta de fecunditat 2018, que proporciona informació sobre els factors determinants de la fecunditat i sobre els canvis en les estructures familiars, les relacions de parella, els elements que condicionen la decisió de tenir fills i els motius per no tenir-ne. L'Enquesta de fecunditat és una operació per mostreig bietàpic estratificat duta a terme per l'INE el 2018 i dirigida a la població d'entre 18 i 55 anys. L'Idescat ha difós els resultats de la mostra de la població femenina per a Catalunya.

En l'apartat de projeccions demogràfiques, s'han elaborat treballs que tindran continuïtat en la publicació de resultats l'any 2021. D'una banda, s'ha elaborat una anàlisi de sensibilitat de les projeccions de població de Catalunya actualment vigents (base 2018) davant l'impacte de la pandèmia de la covid-19. Les conclusions d'aquesta anàlisi indiquen que davant un impacte limitat de la covid-19, l'evolució demogràfica seria semblant a la prevista en l'escenari mitjà de població, mentre que un impacte més intens de la covid-19 suposaria que l'evolució demogràfica dels propers anys seria més proper a l'evolució dibuixada per l'escenari baix.

D'altra banda, s'han elaborat les Projeccions de llars de Catalunya (base 2018), segons 4 escenaris d'evolució. Els tres primers escenaris (baix, mitjà i alt) combinen tres hipòtesis de propensions amb la població derivada de l'escenari mitjà de la projecció vigent (base 2018) de població de Catalunya. El quart escenari (variant població baixa) combina la hipòtesi mitjana de propensions amb l'escenari baix de població.

Pel que fa els treballs de continuïtat, l'any 2020 s'ha aprofundit en l'aprofitament estadístic dels registres administratius, dins del nou paradigma d'integració de la informació estadística i administrativa, en el marc del Codi de bones pràctiques de les estadístiques europees.

Pel que fa al Registre estadístic de població (REP), s'ha treballat en diverses actuacions per millorar l'exhaustivitat i la qualitat de les dades: s'han recuperat naixements, defuncions i població del registre de població que no estaven presents al Registre estadístic de població, i s'han introduït millores per comptabilitzar la població a 1 de gener, especialment la població estrangera (caducitats). S'han enllaçat totes les variacions padronals amb el Registre estadístic de territori amb la finalitat de tenir geolocalitzades totes les persones del Registre estadístic de població. En paral·lel s'ha avançat en l'automatització dels processos en la plataforma tecnològica.

L'enllaç entre el Registre estadístic de població i el Registre estadístic de territori, dins del Sistema integrat de dades demogràfiques, permet potenciar la dimensió territorial de la informació i oferir resultats inframunicipals. Durant el 2020 s'ha desenvolupat un primer producte estadístic derivat d'aquest sistema: l'índex socioeconòmic territorial. A partir d'informació de situació laboral, nivell educatiu, immigració i renda, s'ha definit i calculat un índex sintètic que permet caracteritzar socioeconòmicament el territori i dividir-lo en unitats de 5.000 a 20.000 habitants anomenades agrupacions censals. Els resultats s'ofereixen al mateix temps per barris de municipis de dimensió gran, municipis de dimensió mitjana i agregacions de municipis de dimensió petita. El 2020 s'han donat per tancats els treballs de producció i anàlisi, i els resultats es publicaran a principis del 2021.

Dins del marc del Sistema integrat de dades demogràfiques, un altre projecte que s'ha iniciat és l'Estadística del coneixement del català, que s'elaborarà a partir de l'explotació de registres administratius. L'objectiu és continuar les sèries censals sobre el coneixement del català de la població, de les quals es disposa d'informació a Catalunya des del 1981. Durant el 2020 s'ha dut a terme el treball de recollida de la informació de les certificacions de català emeses per les universitats, dades procedents de la Secretaria d'Universitats de Recerca (SUR). També ha arribat a l'Idescat nova informació sobre certificacions de català de les escoles d'idiomes del Departament d'Educació (de resultes de la incorporació d'aquests fitxers a la primera addenda al Conveni de col·laboració entre l'Administració de la Generalitat de Catalunya mitjançant el Departament d'Educació i l'Institut d'Estadística de Catalunya per a l'intercanvi d'informació, signat en data 3 de març de 2017). D'altra banda s'ha signat un conveni amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (conveni 012/2020) per a la cessió de les certificacions de català emeses per aquest organisme.

L'estadística Estudis de la població també és un derivat del Sistema integrat de dades demogràfiques, a partir de l'enllaç dels registres especialitzats d'alumnes (universitaris i no universitaris) amb els registres bàsics de població i territori i les fonts censals. Aquesta estadística té com a objectiu conèixer a partir dels registres i de les fonts estadístiques el nivell de formació assolit per la població de 15 anys o més (edat llindar que preveu l'INE en el Cens 2021) de Catalunya per àmbit territorial, sexe, edat, lloc de naixement i nacionalitat. L'any 2020 s'han enllaçat els registres estadístics especialitzats en l'àmbit educatiu amb el Registre estadístic de població, per determinar el nivell d'instrucció assolit per cada persona. A partir de les taules de correspondències entre les diferents classificacions, i establint criteris d'imputació, s'han traduït els valors de les diferents fonts a una classificació homogènia (classificació CCED-A 2020 adaptada). La informació resultant s'ha contrastat i s'ha creat un arbre de decisió per tal de definir el nivell de formació per a tota la població de Catalunya a data 1 de gener de 2016. El resultat per als anys 2016, 2017 i 2018 es publicarà el primer semestre del 2021.

En aplicació de l'objectiu d'utilitzar l'estadística oficial per a la recerca en ciències socials i l'avaluació i el millorament de les polítiques públiques, s'han atès peticions a mida amb finalitats científiques, sol·licitades per centres de recerca, relatives a microdades anonimitzades provinents de diverses fonts estadístiques.

En relació amb el Registre estadístic de territori (RET), s'han consolidat les taules de correspondències (vies INE-DGC i part vertical de l'adreça), i s'han geocodificat les adreces que apareixen en el registre estadístic de població per als anys 1996–2019. Durant el procés de geocodificació han sorgit falsos positius que s'han corregit establint correspondències ad hoc entre vies INE i cadastre.

S'ha analitzat la població georeferenciada, amb tots els seus atributs (atributs personals, coordenades xy del portal, indicador de qualitat i referència cadastral), i s'han editat els casos de les adreces (verticals i horitzontals) que no s'han pogut geocodificar mitjançant mètodes d'imputació.

El RET s'ha utilitzat com a font per atendre les sol·licituds dels investigadors que requereixen informació georeferenciada, així com els que requereixen enllaçar informació territorial amb altres fitxers de microdades. També s'ha utilitzat aquesta eina per als treballs de clustering de l'actuació índex sintètic territorial (IST) i la generació dels mapes corresponents amb tecnologia SIG.

En el marc del RET, s'ha renovat el conveni de l'Idescat amb l'ICGC per a l'ús dels serveis de geocodificació: Conveni per a la utilització dels serveis de geocodificació de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Pel que fa als Sistemes de georeferenciació, s'ha desenvolupat una aplicació per a la visualització de mapes de coropletes associats a variables estadístiques numèriques territorialitzades. L'aplicació s'ha desenvolupat en Java i GWT, utilitza una base de dades espacial, servidor d'aplicacions i servidor de mapes. L'aplicació permet la selecció de la variable a representar; la selecció de la divisió territorial; la selecció del mètode de representació; la selecció del nombre de grups; la visualització de la distribució i la consulta dels paràmetres de tendència central i de dispersió de la variable representada; la selecció de la paleta de colors, la transparència i la capa base del mapa; la visualització de la sèrie temporal; el posicionament de les adreces i la consulta de les metadades associades a les variables.

D'altra banda, s'ha dissenyat una eina amb llenguatge de programació SQL per definir unitats territorials homogènies supramunicipals i inframunicipals com a agrupacions de seccions censals. Els límits geogràfics de les seccions no són inamovibles (al contrari: és habitual que una secció censal es divideixi en dues, o que dues seccions censals es fusionin en una) i això fa que el mapa del seccionat canviï cada any i s'hagi de validar.

La feina sobre el Registre estadístic de territori i els sistemes de georeferenciació ha donat lloc a una ponència, "El Registro estadístico de territorio: contenido y metodologia", presentada al seminari en línia "De Aranda al Big-data. Historia y mutación del censo en España", organitzat pel Centre d'Estudis Demogràfics. També s'han publicat dos articles a Índice. Revista de Estadística y Sociedad; número 76, monogràfic dedicat a la georeferenciació.