Saltar al contingut principal

9. Recerca i desenvolupament

Durant l'any 2020 s'han desenvolupat diverses línies d'innovació, entre les quals destaquen les línies d'àmbit transversal següents:

  • Registre estadístic de territori
  • Registre estadístic de població
  • Sistemes de georeferenciació
  • Sistema integrat de metadades (Qualitas)

D'altra banda, l'Idescat ha dedicat recursos a les línies d'innovació tècnica o metodològica de caràcter més vertical següents:

  • Estadística de la inserció laboral dels graduats universitaris
  • Estadística sobre innovació a les empreses
  • Desenvolupament de l'Estadística de comerç amb l'estranger i de l'Estadística de comerç amb l'estranger segons contingut tecnològic a la Plataforma Cerdà
  • Índex socioeconòmic territorial

També s'han fet millores conceptuals en estadístiques econòmiques sectorials, que es detallen a l'apartat corresponent.

9.1. Línies d'innovació estadística

Línies d'àmbit transversal

Registre estadístic de territori

Objectiu: Millorar la qualitat i l'exhaustivitat del Registre estadístic de territori. S'han geocodificat les adreces que apareixen en el Registre estadístic de població per als anys 1996–2019; s'ha corregit i analitzat la població georeferenciada, amb tots els seus atributs (atributs personals, coordenades xy del portal, indicador de qualitat i referència cadastral) i s'han editat les adreces (verticals i horitzontals) que no s'han pogut geocodificar mitjançant mètodes d'imputació.

Registre estadístic de població

Objectiu: Millorar la qualitat i l'exhaustivitat del Registre estadístic de població. S'han recuperat naixements, defuncions i població que no estaven integrats al Registre estadístic de població, i s'han introduït millores per comptabilitzar la població a 1 de gener, especialment la població estrangera (caducitats). S'han enllaçat totes les variacions padronals amb el Registre estadístic de territori amb la finalitat de tenir geolocalitzades totes les persones del Registre estadístic de població. En paral·lel s'ha avançat en l'automatització dels processos en la plataforma tecnològica.

Sistemes de georeferenciació

Objectiu: Desenvolupament de mètodes de georeferenciació i visualització de les unitats estadístiques. S'ha desenvolupat una aplicació per a la visualització de mapes de coropletes associats a variables estadístiques numèriques territorialitzades. L'aplicació s'ha desenvolupat en Java i GWT, utilitza una base de dades espacial, servidor d'aplicacions i servidor de mapes. L'aplicació permet la selecció de la variable a representar; la selecció de la divisió territorial; la selecció del mètode de representació; la selecció del nombre de grups; la visualització de la distribució i la consulta dels paràmetres de tendència central i de dispersió de la variable representada; la selecció de la paleta de colors, la transparència i la capa base del mapa; la visualització de la sèrie temporal; el posicionament de les adreces i la consulta de les metadades associades a les variables.

Per a la definició de les agrupacions censals de l'actuació índex socioeconòmic territorial, s'ha dissenyat una eina amb llenguatge de programació SQL per definir unitats territorials homogènies supramunicipals i inframunicipals com a agrupacions de seccions censals, i a través de mètodes de clusterització espacial s'han generat mapes amb tecnologia SIG.

Sistema integrat de metadades (Qualitas)

Objectiu: Desenvolupar i millorar l'actual sistema integrat de metadades: millorar l'aplicació de gestió de la documentació de les metadades dels processos estadístics, continuar elaborant els informes metodològics estandarditzats, en el marc del model GSIM (Generic Statistical Information Model) i de l'SDMX (Statistical Data and Metadata Exchange), i documentar les variables associades als processos estadístics, a càrrec de l'Idescat.

Línies d'àmbit vertical

Estadística de la inserció laboral dels graduats universitaris

Objectiu: Implementar els resultats de l'estudi de viabilitat per a l'avaluació comparativa dels resultats d'inserció laboral provinents de l'Enquesta d'inserció laboral 2020 amb altra informació administrativa i estadística, per estimar les taxes d'ocupació dels anys en què no es du a terme l'Enquesta, de caràcter triennal.

Estadística sobre innovació a les empreses

Objectiu: Analitzar les possibilitats d'explotació de l'Estadística sobre innovació a les empreses que ha patit una ruptura en la sèrie deguda al canvi metodològic introduït per l'aplicació de la nova versió del Manual d'Oslo. S'ha redefinit el pla de tabulació per aprofitar exhaustivament la informació de l'Enquesta en l'àmbit de Catalunya.

Desenvolupament de l'Estadística de comerç amb l'estranger i de l'Estadística de comerç amb l'estranger segons contingut tecnològic a la Plataforma Cerdà

Objectiu: Desenvolupament dels processos estadístics i d'estimació associats a l'Estadística de comerç amb l'estranger i a l'Estadística de comerç amb l'estranger segons contingut tecnològic utilitzant el programari desenvolupat per la Plataforma Cerdà.

Índex socioeconòmic territorial

Objectiu: Desenvolupar un indicador sintètic que resumeixi en un únic valor les característiques socioeconòmiques de la població proporcionades per un conjunt d'indicadors. La metodologia utilitzada per al càlcul de l'IST ha estat l'anàlisi de components principals (ACP). El mètode consisteix a buscar combinacions lineals de las variables originals que representin de la millor manera possible la variabilitat present en les dades i identificar la component o factor principal subjacent a les dades, que en aquest cas és el nivell socioeconòmic dels territoris. Del conjunt d'indicadors considerats inicialment (13) se n'han seleccionat 6: població ocupada, treballadors de baixa qualificació, població amb estudis baixos, població jove sense estudis postobligatoris, estrangers de països de renda baixa o mitjana i renda mitjana per persona. Amb els 6 indicadors s'executa l'anàlisi de components principals, i es defineix l'IST a partir dels pesos de la primera component o factor principal. L'IST calculat d'aquesta manera és un indicador estandarditzat i sense unitats (mitjana 0 i variància 1). Amb l'objectiu de facilitar la comprensió dels valors de l'índex, s'ha aplicat una transformació a l'IST original per convertir-lo a una escala on Catalunya té el valor 100. Aquesta transformació també s'aplica als 6 indicadors sectorials que componen l'IST, per a la seva difusió com a índex Catalunya=100. Per a la difusió de l'IST s'han definit 853 agrupacions censals a Catalunya, de les quals 713 són inframunicipals, 26 corresponen a un municipi cada una i 114 són supramunicipals. Les agrupacions censals es construeixen amb metodologia específica segons el tram poblacional dels municipis (criteris cartogràfics, subdivisions comarcals preexistents i altres agregacions de municipis dins de la comarca com ara les àrees bàsiques de salut i mètodes de clúster geoespacial).

9.2. Projecte DataResSS

En el marc del projecte DataResSS (Dades per a la recerca en ciències socials), que impulsen l'Idescat i la Fundació Barcelona Graduate School of Economics per promoure l'estadística en relació amb la recerca en les ciències socials, aquest any 2020 s'ha aprovat tres projectes:

  • Efectes de l'escolaritació primerenca en els èxits acadèmics i en la situació al mercat laboral dels progenitors: evidència en les escoles bressol públiques. Projecte liderat per l'equip investigador format per Laurenz Baertsch (Institut d'Economia Política i Governança-IPEG, UPF) i Dante Donati (ICREA, Institut d'Economia Política i Governança-IPEG, UPF), amb l'objectiu de proveir evidències empíriques sobre els efectes de l'escolarització primerenca en les habilitats cognitives dels nens i en la resposta dels seus pares al mercat laboral.
  • Proposta d'avaluació de l'educació professional dual a Catalunya. Projecte liderat per l'equip investigador format per Caterina Calsamiglia (ICREA, Institut d'Economia Política i Governança-IPEG, UPF), Samuel Bentolila (Centre d'Estudis Monetaris i Financers-CEMFI) i Marcel Jansen (UAM), amb l'objectiu de proporcionar una avaluació de l'impacte causal de la introducció de la formació professional dual en la inserció laboral dels joves a Catalunya, centrada en els resultats acadèmics i laborals dels graduats.
  • Efectes entre iguals, èxits acadèmics i mobilitat social. Projecte liderat per l'equip investigador format per José Vicente Rodríguez (Universitat d'Edimburg) i Laura Mayoral (Institut d'Anàlisi Econòmica, Barcelona GSE), amb l'objectiu de determinar quins són els principals factors que contribueixen a l'èxit a l'escola i analitzar fins a quin punt les notes (obtingudes tant a l'escola i en avaluacions externes) són bons predictors de l'educació a llarg termini i resultats econòmics més enllà de les característiques socioeconòmiques inicials dels estudiants.

Tots tres projectes han estat aprovats pel Comitè Assessor Acadèmic. L'Idescat ha de determinar les condicions d'accés i ús de dades dels investigadors.

9.3. Revista SORT (Statistics and Operations Research Transactions)

L'any 2020 és el divuitè de la revista SORT (Statistics and Operations Research Transactions), publicació científica internacional coeditada per l'Idescat i set universitats catalanes, orientada a la recerca aplicada en l'àmbit de l'estadística, la investigació operativa, la bioestadística i l'estadística oficial.

Des del 2007 la revista SORT està indexada a les bases de dades del Science Citation Index Expanded. L'any 2019 el factor d'impacte es va situar a 0,778.

Factor d'impacte de la revista SORT. 2015–2019
Any 2019 2018 2017 2016 2015
Factor d'impacte 0,778 1,125 1,344 0,812 0,414

Durant l'any 2020 s'han publicat els dos números del volum 44 i s'ha continuat el procés de gestió editorial de la revista per mitjà de la plataforma RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert), en el marc del conveni de col·laboració amb el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya.

En aquest exercici, el nombre d'articles sotmesos a revisió ha estat de 91, una xifra lleugerament inferior a la de l'any passat.

D'altra banda, el nombre de pàgines publicades ha estat inferior al de l'any anterior (374 pàgines per 407 l'any 2019), amb un total de dotze articles entre els dos números del volum 44.

Números de SORT publicats el 2020
Títol Data
Volume 44, Number 1, January–June 2020 Juny del 2020
Volume 44, Number 2, July–December 2020 Desembre del 2020