3. Estadístiques de població i territori

L'Àrea de Població i Territori és responsable de la producció d'estadística demogràfica i de territori a l'Idescat. L'objectiu és obtenir una estadística de base territorial amb la màxima qualitat i exhaustivitat que proporcioni la informació sobre les variables bàsiques de la població resident a Catalunya, pel que fa a la seva estructura, creixement i distribució en el territori.

Les fonts sobre l'estructura de la població són les Estimacions, el Padró municipal d'habitants, i el Cens de població i habitatges. Aquesta darrera font també informa sobre les llars, les famílies i els habitatges amb periodicitat decennal, mentre que l'Enquesta contínua de llars proporciona aquest tipus d'informació anualment, si bé amb una desagregació territorial més limitada.

L'estadística demogràfica inclou la informació sobre els fluxos de creixement de la població: el moviment natural (naixements, defuncions i matrimonis) i el moviment migratori, que s'obté a partir de l'Estadística de variacions residencials. L'Estadística de matrimonis es completa amb informació sobre separacions, nul·litats i divorcis i, en relació amb el fet migratori, s'ofereix informació complementària sobre estrangeria (permisos de residència, naturalitzacions i adquisicions de nacionalitat).

A més de les tabulacions de les fonts sobre l'estructura de la població i el seu creixement, s'obtenen estadístiques de síntesi, com són la taula de vida, els indicadors demogràfics i les Projeccions de població.

Finalment, la producció estadística de l'Àrea de Població i Territori també inclou les estadístiques de la mobilitat obligada dels estudiants, que es basen en l'explotació dels registres de matrícula dels estudiants universitaris i no universitaris, i les Estimacions de població estacional, que mesuren les càrregues de població que suporten els municipis i que inclouen les persones que tenen algun tipus de vinculació amb el municipi, ja sigui perquè hi resideixen, hi treballen, hi estudien o hi passen algun període de temps.

L'any 2018 s'ha treballat en la millora i ampliació de l'abast temporal, territorial i conceptual de les estadístiques de població i territori.

• S'ha ampliat la sèrie temporal de l'Estadística de moviments migratoris amb dades anteriors a l'any 2005.
• S'han publicat noves explotacions del Padró municipal d'habitants per oferir informació inframunicipal per districtes i seccions censals.
• S'ha incorporat informació sobre el nivell d'instrucció de la població a les Sèries històriques, basada en els censos demogràfics del segles XIX i XX.
• S'ha enriquit la tabulació de l'Enquesta contínua de llars amb informació de la població que resideix a les llars.
• S'han dut a terme els treballs metodològics per ampliar l'abast territorial dels Indicadors demogràfics (de mortalitat i de fecunditat), amb l'objectiu d'obtenir resultats per municipis amb un llindar poblacional menor que l'actual (50.000 habitants).

Pel que fa les Projeccions de població, s'ha elaborat la metodologia, s'han establert les hipòtesis i s'han calculat els components del creixement de les noves Projeccions de població de Catalunya (base 2018), que es publicaran durant el 2019.

En la nova producció de l'any 2018 destaca la publicació de l'Estimació de la població centenària, que s'ha elaborat per primera vegada. Aquesta estadística té com a finalitat proporcionar una estimació estadística acurada de la població de 100 anys i més, desagregada per sexe i edat fins al grup de 105 anys i més. La població centenària es calcula a partir de les dades de les defuncions dels anys recents i les ràtios de supervivència. La població centenària de cada edat es calcula observant la proporció del nombre de supervivents d'una generació encara vius respecte al nombre de persones d'aquesta generació que ha mort en els últims anys. La referència temporal de l'Estimació de la població centenària correspon a l'1 de gener i a l'1 de juliol de cada any i l'àmbit geogràfic és Catalunya. Cada any l'Idescat difon la població centenària de l'any més recent, però també revisa l'estimació dels anys anteriors, retrospectivament, ja que les estimacions d'anys anteriors es tornen més exactes a mesura que es disposa de més dades de defuncions. La publicació d'aquesta estadística ha generat dues ponències: una a l'Idescat i una altra a les Jornades d'Estadística de les Comunitats Autònomes a Logronyo.

L'any 2018 s'han obtingut els primers resultats de l'estadística Índex d'igualtat de gènere, que recull 31 indicadors de desigualtat entre homes i dones, agrupats en sis dimensions (treball, diners, coneixement, ús del temps, poder i salut). La metodologia utilitzada és l'establerta per l'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere, que permet la comparabilitat dels indicadors de Catalunya amb la Unió Europea i els diferents països que la integren.

Els primers resultats d'aquesta estadística s'han presentat en el plenari de l'Observatori de la Igualtat de Gènere de l'Institut Català de les Dones. D'altra banda, s'ha col·laborat amb la Secretaria General del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda en l'elaboració de l'Informe de transversalitat de la perspectiva de gènere 2017.

L'any 2018 s'ha aprofundit en l'aprofitament estadístic dels registres administratius, dins del nou paradigma d'integració de la informació estadística i administrativa, en el marc del Codi de bones pràctiques de les estadístiques europees.

Pel que fa a Registre estadístic de població (REP), s'ha consolidat la implantació del Registre en la nova plataforma tecnològica, s'ha perfeccionat el mètode de fusió i s'han establert alguns indicadors de qualitat dels resultats de la fusió de les variacions padronals. L'enllaç del Registre estadístic de població amb els fitxers del moviment natural de la població (naixements i defuncions) ha permès avaluar-ne la cobertura, en especial en els extrems de la piràmide.

Pel que fa al Sistema integrat de dades demogràfiques, l'any 2018 s'han establert taules de correspondències amb els fitxers censals (anys 2001 i 2011) i amb els registres estadístics especialitzats en l'àmbit educatiu (fitxers d'alumnes i centres educatius, universitaris i no universitaris). Aquests registres estadístics especialitzats formen part, mitjançant una taula de correspondències, del Sistema integrat de dades demogràfiques. La integració de les diferents fonts sociodemogràfiques ha permès fer un indicador territorial instrumental del nivell socioeconòmic de la població.

L'estadística Estudis de la població té com a objectiu proporcionar informació anual del nivell d'instrucció i els estudis en curs de la població resident a Catalunya. El desenvolupament del Sistema integrat ha permès iniciar els treballs metodològics de l'estadística, amb la definició dels objectius i el treball amb les classificacions educatives, per establir una taula de correspondències entre les diferents nomenclatures.

En aplicació de l'objectiu d'utilitzar l'estadística oficial per a la recerca en ciències socials i l'avaluació i el millorament de les polítiques públiques, s'han atès peticions a mida amb finalitats científiques, sol·licitades per centres de recerca, relatives a microdades anonimitzades provinents de diverses fonts estadístiques.

En relació amb el Registre estadístic de territori (RET), s'ha avançat en la definició, els procediments i l'avaluació del Projecte tècnic, com també en la implementació a la plataforma tecnològica del model de dades i de la prova pilot sobre quatre municipis.

Entre els treballs duts a terme l'any 2018, destaca la construcció de taules d'equivalències entre adreces de l'INE i adreces de la Direcció General del Cadastre (DGC), amb la normalització de les adreces verticals (escala, planta i porta). També s'han creat patrons d'ordenació de la variable tenint en compte la posició en diferents grups que hi pot haver en un edifici.

S'han validat els resultats obtinguts a la ciutat de Barcelona amb les equivalències de domicilis del Padró municipal d'habitants i del Cadastre que ha facilitat a l'Idescat l'Oficina Municipal de Dades de l'Ajuntament de Barcelona.

Els treballs per incorporar nova informació al Registre estadístic de territori s'han concretat en la geocodificació de la informació territorial del Registre estadístic d'alumnes no universitaris de Catalunya (REALC) i el Registre estadístic de centres escolars (RECE). Els resultats de la geocodificació s'han incorporat als fitxers segurs facilitats als investigadors amb finalitat científica.

D'altra banda, s'ha gestionat l'accés telemàtic a la informació del Model d'adreces de l'Administració General de l'Estat (MDAGE) i s'ha obtingut l'accés a un servei web per fer validacions del Registre estadístic de territori. Resta pendent el desenvolupament dels clients que consumeixin els diferents serveis webs que proporciona l'Administració General de l'Estat.

Pel que fa als Sistemes de georeferenciació, s'ha continuat treballant en diferents aspectes.

En l'àmbit de la visualització de dades, s'ha publicat un nou Shapefile del Registre de població de Catalunya, amb data de referència 1 de gener de 2016, en una quadrícula (grid) multiresolució (de 62,5m, 125m i 250m) compatible amb la quadrícula estàndard europea (EEA reference grid). Aquest Shapefile té més resolució que el publicat anteriorment al web de l'Idescat (amb data de referència 1 de gener de 2014).

Pel que fa a l'avaluació de la qualitat de les dades georeferenciades, s'ha implementat una metodologia per crear indicadors específics per detectar punts anòmals. D'altra banda, l'accés als serveis web de l'Administració General de l'Estat permetrà controlar la qualitat de la part vertical de l'adreça i validar la referència cadastral assignada.

La feina sobre el Registre estadístic de territori i els sistemes de georeferenciació ha donat lloc a quatre ponències en congressos i trobades d'estadística oficial: una d'àmbit català (Girona), dues d'àmbit espanyol (Oviedo i Logronyo) i una d'àmbit internacional (Cracòvia).

En el marc de la transferència de coneixements, des de l'Àrea de Població i Territori s'ha impulsat la formació interna en geoestadística i el disseny d'un curs específic de tractament de dades espacials.