Saltar al contingut principal

Definició de conceptes

Família
Grup de dues persones o més que resideixen en el mateix habitatge familiar i tenen vincles de parentiu, de sang o polítics, amb independència del seu grau.
Llar
Conjunt de persones que resideixen habitualment en el mateix habitatge. Es poden distingir dos tipus de llars: les unipersonals, formades per una sola persona, i les multipersonals, formades per dues persones o més.
Nucli familiar
Unitat jeràrquica intermèdia entre l'habitant i la família. Pot ser de quatre tipus: parella sense fills; parella amb un fill o més; pare amb un fill o més i mare amb un fill o més. Per formar part del nucli familiar dels seus pares, els fills no han d'estar aparellats ni tenir fills.

Aspectes metodològics

L'Estadística de llars i família difon les dades bàsiques de les estructures familiars, a partir de l'arxiu normalitzat de llars i famílies procedent dels censos de població dels anys 1981, 1991, 2001 i 2011, de l'Estadística de població 1996 i de l'Enquesta demogràfica 2007. Aquestes dades corresponen a la població enregistrada només en habitatges familiars.

Els conceptes de llars i famílies han variat en els diferents censos. En el Cens de població i habitatges 1991 es defineix la llar com el conjunt de persones (una o més) que resideixen en el mateix habitatge i que comparteixen les despeses comunes ocasionades per l'ús de l'habitatge i/o les despeses d'alimentació. A partir del Cens de població i habitatges 2001, s'elimina la condició de compartició de despeses comunes.

A partir del Cens de població i habitatges 2001, una família està formada per un grup de persones (dues o més) que resideixen en el mateix habitatge i tenen vincles de parentiu, de sang o polítics, amb independència del seu grau. Les llars familiars poden estar compostes per una família o més.

Les diferències entre llar i família són bàsicament dues:

  • La llar pot ser unipersonal, mentre que la família ha de tenir, almenys, dos membres.
  • Els membres d'una llar amb dues persones o més no han de tenir vincles de parentiu necessàriament; en canvi els membres d'una família, sí.

Com a unitat jeràrquica intermèdia entre la persona que resideix en un habitatge i la família hi ha el nucli familiar. Aquest terme correspon a una concepció restringida de la família, limitada als vincles de parentiu més estrets.

A partir de l'any 2014, les dades provenen de l'Enquesta contínua de llars de l'INE. L'Enquesta contínua de llars és una estadística per mostreig de caràcter continu i que ofereix informació anualment sobre les característiques demogràfiques bàsiques de la població, de les llars i dels habitatges.

Els objectius de l'Enquesta són, d'una banda, obtenir una estadística anual amb les variables bàsiques de la població, les llars i els habitatges, semblantment al Cens de població i habitatges, però amb informació més agregada. D'altra banda, facilitar l'elaboració d'enquestes a les llars que es puguin adreçar a submostres de l'Enquesta contínua de llars.

L'Idescat difon els resultats de la mostra acumulada de dos anys, a 1 de gener, per Catalunya i províncies.

La tipologia de les llars utilitzada es basa en la noció de nuclis familiars, que és una idea restringida de família, ja que la limita als vincles de parentiu més estrets. Hi ha quatre tipus de nuclis familiars:

  • parella sense fills
  • parella amb un fill o més
  • pare amb un fill o més
  • mare amb un fill o més

Les mares o els pares que viuen sols amb els seus fills també es denominen famílies monoparentals.

Com que es tracta de dades mostrals, els resultats del Cens de població i habitatges 2011 i de l'Enquesta contínua de llars s'han arrodonit convenientment. Per això, algun total pot no coincidir amb la suma de la desagregació.

Distribució territorial vigent

Actualment, Catalunya es divideix en 41 comarques, 1 entitat territorial singular (Aran) i 8 àmbits del Pla territorial, d'acord amb els darrers canvis territorials, que afecten els àmbits del Penedès i les Comarques Centrals, Aran i el Moianès.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".