Índex socioeconòmic territorial. 2020

L'any 2020, els municipis de més de 500 habitants de Catalunya que tenien un índex socioeconòmic territorial (IST) més elevat eren Matadepera (131,8), Castellolí (125,8) i Sant Cugat del Vallès (124,9). A l'altre extrem, Barbens (57,1), Salt (62,0) i Seròs (65,1) són els municipis que tenien l’índex socioeconòmic més baix.

L'Idescat amplia el detall territorial de l'índex socioeconòmic territorial i ofereix per primera vegada dades per tots els municipis i totes les seccions censals de Catalunya. L'IST és un índex sintètic per petites àrees que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població i quantifica les diferències dins de Catalunya i dins dels municipis.

Hi ha diferències importants en el nivell socioeconòmic dels municipis catalans: 37 municipis tenien un IST alt (superava en més de 20 punts percentuals la mitjana catalana). D'aquests, 12 es trobaven a l'Àmbit Metropolità, 10 a les Comarques Centrals i 6 a l'Alt Pirineu i Aran. El grup més nombrós, format per 527 municipis, es trobava en el nivell mitjà-alt de l'IST (entre la mitjana de Catalunya i 20 punts percentuals per sobre d'aquesta) i es distribuïa per tot Catalunya, excepte a les Terres de l'Ebre. Hi ha 352 municipis que tenien un IST mitjà-baix (entre la mitjana catalana i 20 punts per sota). La majoria dels municipis de les Terres de l’Ebre es trobaven en aquest grup. Finalment, dels 31 municipis amb el nivell socioeconòmic més baix, 16 eren a Ponent i 9 a les Comarques Gironines.

L'IST concentra en un sol valor la informació de 6 indicadors: 2 de situació laboral, 2 de nivell educatiu, 1 d'immigració i 1 de renda.

Entre els municipis de més de 500 habitants, els que van registrar els valors més elevats i més baixos de cada component són els següents:

• Població ocupada de 20 a 64 anys (64,0% al conjunt de Catalunya). Aquest indicador mostra el valor més alt a Vila-sana (81,1%) i el més baix a Talarn (30,7%).
• Treballadors de baixa qualificació (11,8% al conjunt de Catalunya). El municipi amb el valor més baix era Matadepera (2,6%), i el que el té més elevat era Sant Pere Pescador (35,2%) .
• Població de 20 anys o més amb estudis baixos (14,0% al conjunt de Catalunya). El municipi amb el valor més baix era Lladó (3,3%), i el valor més elevat era a la Fatarella (33,0%).
• Població jove sense estudis postobligatoris (26,6% al conjunt de Catalunya). Aquest indicador és el que mostra més desigualtat entre els municipis. El municipi amb el valor més baix era Matadepera (5,4%), i el més elevat era el de Torres de Segre (60,9%).
• Estrangers de països de renda baixa o mitjana (13,0% al conjunt de Catalunya). El municipi amb el valor més baix era Castellolí (0,6%), i el més elevat era el de Guissona (51,8%).
• Renda mitjana per persona (14.152 € al conjunt de Catalunya). El municipi amb el valor més elevat era Matadepera (22.806 €), i el que té el valor més baix era Salt (9.468 €).

La disponibilitat de dades inframunicipals permet quantificar les diferències socioeconòmiques dins dels municipis.

Els resultats del municipi de Barcelona també es presenten pels 73 barris de la ciutat definits per l'Ajuntament. D'aquests, n'hi havia 11 amb un IST 20 punts percentuals més baix que el de la mitjana catalana, entre els quals destaquen Ciutat Meridiana (66,1), el Besòs i el Maresme (72,4), i la Trinitat Vella (73,0). A l'altre extrem, hi ha 9 barris amb un IST que va superar la mitjana catalana en més de 20 punts percentuals, entre els quals destaquen les Tres Torres (135,9), Sant Gervasi-Galvany (131,3) i Pedralbes (129,6).

L'any 2020 hi havia a Catalunya 5.073 seccions censals, de les quals n'hi ha 465 que tenien un IST que superava en més de 20 punts percentuals la mitjana catalana i, a l'altre extrem, n'hi ha 625 amb un IST 20 punts o més per sota de la mitjana. Les 5 seccions censals amb el nivell socioeconòmic més alt es trobaven al municipi de Barcelona, amb un IST entre 138,2 i 140,3, mentre que les 5 seccions censals de nivell més baix es trobaven a Reus (32,1), Figueres (32,6), Salt (33,5), Tarragona (33,8) i Tortosa (33,8).

Pel que fa a les 853 agrupacions censals, s'observen diferències importants del nivell socioeconòmic dels seus habitants: hi ha 67 agrupacions que tenien un IST que superava en més de 20 punts percentuals la mitjana catalana. D’aquestes, 64 es trobaven a l’Àmbit Metropolità i una a les Comarques Gironines, una al Camp de Tarragona i una al Penedès. En canvi, les 102 amb el nivell socioeconòmic més baix estaven repartides per tots els àmbits del pla territorial (excepte a l’Alt Pirineu i Aran).

Els resultats per comarques, municipis, agrupacions censals i seccions censals es poden consultar a través de nou visor de mapes que ha desenvolupat l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, amb la col·laboració de l’Idescat.