Estadística de característiques essencials de la població i els habitatges. Llengües. 2021

L'any 2021, el 95,9% de la població de Catalunya de 2 anys o més entenia el català (el 86,8% l’entenia bé i el 9,2% amb dificultat). Pel que fa a la resta de competències, el 89,6% el sabia parlar (el 75,0% el sabia parlar bé i el 14,5% amb dificultat), el 90,6% el sabia llegir (el 78,4% el sabia llegir bé i el 12,2% amb dificultat), i el 82,2% el sabia escriure (el 64,5% el sabia escriure bé i el 17,7% amb dificultat).

L'Estadística de característiques essencials de la població i els habitatges (CEPH) s’elabora a partir de l’enquesta per mostreig que porta a terme l’Institut Nacional d’Estadística (INE), amb l’objectiu de complementar els resultats del Cens de població i habitatges 2021. Els resultats del 2021 permeten distingir entre el grau de coneixement (bé o amb dificultat), que és una informació que no es recollia en els censos anteriors. Si es considera el percentatge de població que, l'any 2021, bé o amb dificultat, entenia, sabia parlar, llegir i escriure el català, totes les competències han augmentat la darrera dècada.

Per edats, el nivell màxim de coneixement del català correspon als infants i joves de 10 a 19 anys, amb el 99% que sabien parlar, llegir i escriure en català. A l'altre extrem, el grup que té els nivells més baixos de competència en català és el de majors de 70 anys, amb menys del 90% de persones que el sabien parlar i llegir, i menys del 70% de persones que el sabien escriure.

Segons la nacionalitat, els percentatges de població estrangera amb competències en llengua catalana són més baixos que els de la població amb nacionalitat espanyola. Entenia el català el 98,3% de la població amb nacionalitat espanyola i el 82,3% de la població estrangera. El sabia parlar el 93,3% de la població amb nacionalitat espanyola i el 67,5% de la població estrangera. El sabia llegir el 93,6% de la població amb nacionalitat espanyola i el 72,9% de la població estrangera. Finalment, la diferència principal és en la competència de saber escriure, amb el 86,5% de la població amb nacionalitat espanyola i el 57,0% de la població estrangera.

Els resultats territorials mostren que el major assoliment de les diferents competències en català es dona a la demarcació de Lleida, on el 97,2% de la població l'entenia, el 93,0% el sabia parlar, el 92,2% el sabia llegir i el 86,3% el sabia escriure. D'altra banda, entre els 23 municipis més grans de 50.000 habitants, els que registren valors més alts en totes les competències són Vilanova i la Geltrú, Girona, Manresa i Sant Cugat del Vallès, mentre que els resultats més baixos es registren a Santa Coloma de Gramenet.

Respecte al coneixement del castellà, la població assoleix el 99% en 2 de les 4 competències (entendre i saber parlar), mentre que el 96% de la població el sabia llegir i escriure.

Pel que fa a les llengües estrangeres, destaca en primer lloc l'anglès, que el sabia parlar (amb dificultat o bé) una mica més de la quarta part de la població resident (25,3%), seguit del francès (8,9%), l'àrab (2,3%), l'italià (2,0%) i l'alemany (1,8%). Per edats, la població jove tenia un nivell elevat de coneixement d'anglès. Sabien parlar l'anglès el 44,7% de persones d’entre 20 i 29 anys i el 39,2% de les de 10 a 19 anys.

Pel que fa a la llengua inicial, els parlants inicials de castellà són els més nombrosos, 3,545 milions, que representen el 47,5% de la població resident de 2 anys o més. La segona llengua inicial és el català, amb 2,178 milions de parlants inicials, el 29,2% de la població. A més, hi ha 879 mil persones que han après a parlar amb totes dues llengües, l’11,8% de la població, i que assoleix el 18,2% entre els menors de 20 anys. Finalment, hi ha 865 mil persones que declaren tenir altres llengües inicials diferents del català o el castellà, l’11,6% de la població.

Respecte a l'àmbit i freqüència d'ús del català, la feina i l'escola són els àmbits on més gent utilitzava la llengua catalana com a mínim a vegades. El 79% de la població de 2 anys o més va declarar que parlava català a la feina o a l'escola: el 27,9% l’utilitzava sempre, el 32,6% freqüentment i el 18,6% alguna vegada. Amb els amics, el 77,6% de la població va declarar que parlava en català: el 26,2% l’utilitzava sempre, el 28,2% freqüentment i el 23,3% a vegades. Amb la família, un 67,7% de la població va declarar que utilitzava el català: el 33,9% l’utilitzava sempre, el 15,6% freqüentment i el 18,2% alguna vegada.

Entre els municipis més grans de 50.000 habitants, destaquen Sant Cugat del Vallès, Girona, Manresa i Lleida, on l'ús del català a l'escola o la feina era molt més elevat que la mitjana de Catalunya, i amb la menor freqüència d'ús hi ha les ciutats de Santa Coloma de Gramenet, Viladecans, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Castelldefels, el Prat de Llobregat, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Rubí i Mollet del Vallès.

La difusió dels primers resultats de l'Estadística de característiques essencials de la població i els habitatges inclou dades sobre llengües (coneixement, usos lingüístics i llengua inicial). Durant el 2023, l'Idescat té previst publicar dades sobre habitatges principals (setembre), llars i famílies (novembre) i persones (desembre).