Saltar al contingut principal

Estadística de defuncions. 2020

L’any 2020 es van registrar a Catalunya 79.784 defuncions, amb una taxa bruta de mortalitat de 10,32 defuncions per 1.000 habitants. En relació amb el 2019, es va registrar un augment de 15.237 defuncions, el 23,6% en termes relatius. Aquest fort increment és degut a l’impacte de la pandèmia de la covid-19 i representa la major variació anual dels darrers 82 anys.

L’any 2020 les Comarques Centrals van ser l’àmbit que va registrar un major augment de defuncions (30,3%), seguit de l’Àmbit Metropolità (27,6%) i l’Alt Pirineu i Aran (26,2%). Els àmbits amb el menor augment van ser les Terres de l’Ebre (9,8%) i les Comarques Gironines (11,0%).

Totes les comarques i Aran van registrar més defuncions el 2020 que el 2019, excepte el Ripollès, on el nombre de defuncions va ser inferior (−6,6%). Els majors augments es van enregistrar al Bages (38,1%), el Pallars Jussà (37,3%), el Barcelonès (31,1%) i l’Anoia (29,3%). En l’altre extrem, les comarques amb menors increments van ser l’Alt Camp (4,2%), la Terra Alta (4,3%), la Conca de Barberà (4,5%) i l’Alt Empordà (5,0%).

La taxa bruta de mortalitat a Catalunya l’any 2020 va assolir 10,32 defuncions per 1.000 habitants, un augment d’1,9 punts respecte de l’any 2019, amb una taxa de 8,41 per 1.000.

Per àmbits territorials, les Comarques Centrals (12,36‰), l'Alt Pirineu i Aran (12,23‰) i les Terres de l'Ebre (12,1‰) van registrar les taxes brutes de mortalitat més altes, si bé cal tenir en compte que són els àmbits que presenten una població més envellida. D'altra banda, el Camp de Tarragona (9,04‰), les Comarques Gironines (9,35‰) i el Penedès (9,87‰) van registrar les taxes més baixes.

Per comarques i Aran, les taxes brutes de mortalitat més altes es van registrar al Priorat (18,32‰), el Pallars Jussà (16,98‰) i el Berguedà (15,96‰) i les taxes més baixes a l’Aran (7,39‰), el Gironès (8,0‰) i el Tarragonès (8,15‰).

Per sexe, l’any 2020 es van enregistrar 39.828 defuncions d’homes i 39.956 de dones. En relació amb l’any anterior, l’augment de defuncions va ser major per a les dones amb una variació del 24,7% i del 22,6% per als homes. La distribució de les defuncions per edats presenta una forta concentració en les edats de 85 anys o més (39.299 defuncions), que van representar gairebé la meitat (49,3%) del total de defuncions, 7 dècimes més que el 2019 (48,6%). En comparació amb l’any anterior, el major augment de defuncions va correspondre a les edats de 70 anys o més (25,5%), mentre que les defuncions de menors de 30 anys van disminuir en un 2,3%. Pel que fa als grups d’edat de 30 a 49 anys i de 50 a 69 anys, les defuncions van augmentar en un 7,1% i un 18,1% respectivament.

Per mesos, març i abril van registrar el major increment de defuncions, amb un augment del 78,9% i del 138,2% respectivament en relació amb els mesos de març i abril del 2019. El mes de maig, les defuncions van ser un 12,1% superiors al maig de l’any anterior, mentre que al juny (−7,3%) i juliol (−2,4%) hi va haver menys defuncions que els mateixos mesos del 2019. Les defuncions dels mesos d’agost (12,5%) i setembre (9,8%) van augmentar significativament respecte de l’any anterior, mentre que en el transcurs del quart trimestre, d’octubre a desembre, hi va haver de mitjana un 20,6% més de defuncions que el quart trimestre del 2019.

Per setmanes, la mitjana anual de defuncions va ser de 1.516. Aquesta xifra es va més que duplicar les setmanes 13, 14 i 15, amb un pic de 4.169 defuncions en la setmana 14 (del 30 de març al 5 d’abril). En el quart trimestre, el màxim de defuncions setmanals va correspondre a la setmana 45 (del 2 al 8 de novembre) amb 1.669. El nombre mitjà de defuncions diàries va ser de 218. El dies amb més defuncions van ser el 30 (653 defuncions) i el 31 de març (643 defuncions).

Segons el lloc de la defunció, la meitat es van produir en centres hospitalaris (50,5%), seguit dels domicilis particulars (22,5%) i de les residències sociosanitàries (21,8%).