Saltar al contingut principal

Padró municipal d'habitants. Població estrangera. 2021

La població estrangera resident a Catalunya va ser d'1.250.665 persones a 1 de gener de 2021, xifra que representa el 16,1% de la població catalana. El nombre d'estrangers va disminuir en 9.954 persones en relació amb un any enrere, una disminució interanual del 0,8%.

Cal tenir en compte que les variacions en el nombre d'estrangers estan afectades pel procés de naturalització d'aquesta població. L'any 2020, 35.058 estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola.

Hi ha 28 comarques i Aran que van registrar augments de població estrangera, mentre que 13 comarques van registrar disminucions. Els majors augments de població estrangera van ser a les Garrigues (6,3%), l'Alt Urgell (5,5%) i el Pallars Sobirà (5,5%), mentre que les disminucions més elevades van ser al Barcelonès (2,7%), el Gironès (2,5%) i l'Alt Penedès (2,4%).

Per àmbits del Pla territorial es van registrar disminucions a l'Àmbit Metropolità (1,7%), les Comarques Gironines (0,2%) i el Camp de Tarragona (0,2%). Els altres àmbits van presentar augments, especialment el Penedès (1,9%), Ponent (1,8%) i les Terres de l'Ebre (1,7%).

Les proporcions més elevades de població estrangera es van registrar a les comarques de la Segarra (27,7%), l'Alt Empordà (24,9%) i el Barcelonès (20,8%). Per contra, les proporcions més petites es van donar a les comarques del Moianès (9,4%), el Vallès Oriental (9,5%) i el Pallars Sobirà (9,5%).

Hi ha 36 municipis on el percentatge de població estrangera era superior al 25%. Els majors percentatges de població estrangera eren als municipis de Guissona (52,6%), Castelló d'Empúries (43,5%), la Portella (39,6%), Salt (38,5%) i Sant Pere Pescador (37,1%).

La presència d'estrangers està molt relacionada amb la grandària dels municipis. Els municipis amb percentatges més baixos d'estrangers són els de fins a 500 habitants (8,0%), els de 501 a 2.000 habitants (10,9%) i els de 2.001 a 5.000 habitants (10,9%).

Barcelona és el municipi on residien més estrangers, 348.302, tot i que va tenir una disminució de 10.785 estrangers respecte de l'any anterior. Altres municipis que destaquen són l'Hospitalet de Llobregat amb 58.685 persones de nacionalitat estrangera, Badalona (34.361), Terrassa (30.298) i Sabadell (28.794).

Segons el continent d'origen, la població procedent d'Àfrica és l'única que va augmentar (726) respecte a un any enrere i la població americana és la que més va disminuir (4.251). Per nacionalitats, destaquen els increments de població originària de Colòmbia (2.439), del Regne Unit (1.906), d'Hondures (1.617) i d'Itàlia (1.195). En canvi, les nacionalitats que més van disminuir són les de Romania (2.879), Bolívia (2.594), Equador (1.814) i Rússia (1.802).

La població estrangera resident a Catalunya era heterogènia quant a les procedències, representades per més de 170 nacionalitats. La comunitat marroquina era la més nombrosa (238.003) i equival a la cinquena part dels estrangers (19,0%). El segon lloc, l'ocupava la població de Romania (87.704) amb una representació del 7,0%. En el rànquing de nacionalitats, se situa després la població italiana (70.511) i la xinesa (63.753), que representaven el 5,6% i 5,1% respectivament.

L'any 2021 van residir a Catalunya 23.619 persones de nacionalitat ucraïnesa, xifra que representa l'1,9% del total d’estrangers residents a Catalunya. Per comarques, el major nombre es va registrar al Barcelonès (6.733), seguit del Vallès Occidental (1.550), el Baix Llobregat (1.428), la Selva (1.392) i la Segarra (1.285). El percentatge més elevat va ser a la Segarra, on 1 de cada 5 estrangers era ucraïnès.